Un conte molt especial

Dibuix del Pau: La família a la muntanya
El Pau, la Maria i els seus pares va anar a la muntanya a buscar maduixetes de bosc, però com que feia un dia preciós, van decidir que ja les collirien a la tornada i que primer pujarien fins el cim per contemplar el paisatge, sense saber que el llop de la Caputxeta s'havia escapat del conte i que els seguia de ben a prop... des de que el caçador el va fer fora de casa de la iaia, com que li costava molt atipar-se per menjar, va decidir canviar de conte... a veure si aquest cop tenia una mica més de sort!... Però quan el llop ja era a prop de la família, disposat a menjar-se algú, ve't aquí que es va sentir cridar la cosineta Abril:
     - Espereu-me que jo també vull anar amb vosaltres!
Quan va arribar on eren, els va ensenyar la caixa que havia construït, "per posar insectes", deia tota emocionada
Dibuix de l'Abril: capsa màgica on es poden guardar uns insectes que mai has vist
Així que el llop es va fer enriere i va fugir corrents, no fos que el possessin a ell en aquella maleïda caixa plena d'insectes que l'acabarien picant i deixant el cos ple de bullofes molestes i enredones! ja tindria una millor ocasió....
Dibuix del Quim: "una cartera per anar a l'escola de color blau i un ocell, una rotllana de color blau, una altra de color rosa i un parc"
Buscant maduixes i insectes que ningú havia vist mai, a sobre d'unes pedres, en un racó del bosc, es van trobar aquest estrany missatge, escrit en un paper : "una cartera per anar a l'escola de color blau i un ocell, una rotllana de color blau, una altra de color rosa i un parc"..... l'Abril va recordar que el seu germanet  Quim havia fet aquell dibuix feia uns quants dies, quan eren a casa dels avis..... què hi feia allà aquell dibuix?.... i on era el Quim????

Van anar tots a casa del Quim per veure si hi era, però la casa era buida ... solament van trobar la seva pilota preferida trencada i desfeta en mil bocins escampats pel menjador!!!!
Dibuix de l'Aina: "Una pilota que s'ha trencat"
El Pau que era el més gran va dir que havien d'anar a trobar les papallones tafaneres que vivien prop de l'arc de sant Martí, perquè elles sempre ho sabien tot...

Les papallones els van dir que el llop havia anat a la casa del Quim i com que no trobar res per menjar, que es va enfadar molt, va trencar la pilota de la ràbia que tenia i es va emportar un dibuix que havia fet el Quim, i que segurament era aquest el dibuix que havien trobat a la muntanya...

També van explicar que havien vist els avis, anar amunt i avall sense parar, una mica neguitosos i que havien escrit els seus noms a l'arc de sant Martí per no oblidar d'explicar-ho després a qui ho preguntés. Les papallones eren molt sàvies però ja eren velletes i a vegades se'ls oblidava algunes coses. haurien de preguntar als avis doncs!

Abans d'acomiadar-se, les papallones van dir a la Maria que portava un vestit tan bonic com les seves ales!
Dibuix de la Maria: "L'arc de sant Martí pels avis"
Els avis els van explicar que el llop de la Caputxeta rondava per allà i com que no tenia cara de bones intencions, doncs que van aprofitar un moment de distracció de l'animal i li van dir al Quim que s'agafés ben fort a  la corda del globus que havia a l'habitació de l'Abril... 

I van bufar i bufar i bufar..... i ho van fer tan fort, que el blobus es va enlairar, amb el Quim ben agafat. La pilota amb la que el nen jugava no se la va poder endur, perquè si l'agafava, els dos pesaven massa i el globus no podria volar. 

Però el globus va volar tan amunt i tan de pressa que ara no sabien on parava ni com hi podien arribar... què podien fer ???

Van demanar ajuda a la cosineta Aina d'Anglaterra , que hi entenia molt de globus. Així que  va venir amb un avió , es va posar les seves ulleres de pensar  i va fer un mapa de trobar globus , per  poder orientar-se en el bosc .

Així que mans i mànigues, el Pau, la Maria, l'Abril i l'Aina van marxar cap el bosc fent servir les indicacions del mapa que havia fet la cosineta anglesa.

Van caminar hores i hores sense parar perquè eren valents i estimaven molt el Quim, però quan van arribar al lloc precís que els indicava el mapa, es va posar a ploure i els núvols no deixaven veure res.... el globus i el Quim es van perdre en la foscor i el pitjor de tot!, l'aigua de la pluja va esborrar el mapa que havia fet l'Aina... estaven perduts?????

NOOO, perquè  la jirafa del conte que encara no està inventat, va dir que els ajudaria. Amb el seu coll tan llarg, podia mirar més enllà dels núvols per agafar el globus del Quim.

Els cosins van pujar al llom de la jirafa disposats a salvar el petit, però quan van ser sobre els núvols i van veure el globus del Quim, el llop que els havia seguit tota l'estona, volia atacar la nostra amiga jirafa... tot estava perdut de nou???

NOOO, perquè El Quim es va posar la disfressa de Buzz Lightyear i va amenaçar el llop amb els seus raigs espacials. El llop la mar d'espantat, va decidir tornar al conte del que mai hagués hagut de  sortir
Dibuix de l'Abril: "Un nen que se li ha escapat el globus i s'inventa un mapa per agafar-lo, i quan el mapa es va esborrar, la jirafa que tenia el coll molt alt, va poder agafar el globus"
Es van reunir tots en el bosc, el Pau, la Maria, l'Abril, el Quim, l'Aina, els papes de tots i també els avis.... i quan van ser a casa de nou, van fer una festa, van explicar el conte del Llop que havia marxat del conte i van fer un pastís amb les maduixes que havien trobat de tornada, per celebrar que aviat naixeria un nou cosinet, el David!

I ve't aquí un gos, ve't aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat!!!

Glòria Vendrell Balaguer
abril del 2020



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

Imatge
Havia una vegada una bola , posada en un arbre de Nadal , al bell mig de la plaça de la ciutat. La boleta era menuda i daurada i l’arbre era moooollltttt graaaannnnn..... La boleta estava posada al capdavall de l’arbre, i com que aquest, tenia tantes branques i tantes altres boles i guarniments de colors, doncs passava que la pobra boleta daurada, per més que s’esforçava, no podia veure l’estrella lluminosa ,que li havien dit que estava dalt de tot de l’arbre, just a la punxa... - Aixx..... si la pogués veure només una miqueta- sospirava la boleta-  Però per més que ho intentava no podia alçar-se ni un centímetre del lloc on era : es donava impuls, tot contant fins a tres, amb totes les seves forces, però com que no tenia cames per saltar, no hi havia res a fer... A vegades aconseguia girar-se una micona i aixecant els ulls tan amunt com podia, arribava a veure l’espurneig de l’estrella blanca i lluminosa. - Com en deu de ser de bonica, si fa aquesta llum!!!! Tota la ...
Més informació

La cicatriu d'en Roc

Imatge
En Roc era un home que no feia honor al seu nom, ja que era de mena feble i poca cosa. Feia molt de temps que vivia sol sense problema (“millor sol que mal acompanyat”, deia sovint) llevat de quan se li esgavellava alguna cosa i de quan es trobava malament, que llavors tot eren nervis i complicacions.  Quan era encara jove , un vespre al tornar a casa, un xicotet no gaire més gran que ell, l’havia acorralat, amenaçat amb unes tisores i robat la cartera amb els pocs diners que hi duia. Primer s’hi va resistir una mica, però després a la vista del metall punxegut, no va tenir esma per a res més. No va dir res a casa. Durant molt de temps no va dir res a ningú. Va ser mesos més tard, quan davant la insistència d’amics i companys per sortir a fer unes copes, es va veure obligat a confessar que tenia por de sortir a causa del succés ocorregut. I sí que és veritat que allò el va alleujar una mica, però no va ser suficient.  Al Roc li passava una cosa ben curiosa ...
Més informació

Portsmouth natura

Imatge
Enveja d'ocells que volen que toquen terra quan volen que passen de puntetes sense gairebé mullar-se, lliscant el llac quan volen Enveja de parcs que no tanquen, que es desfan en colors estacionals, que acceleren la desídia i apaivaguen les urgències Enveja d'aigua plàcida i d'espai que s'obre en catifes verdes Enveja Glòria Vendrell i Balaguer Maig 2019
Més informació

Tolerancia i especificitat

Imatge
http://valoreserika.blogspot.com.es/ J.Corominas:  retalls de   " Tolerancia y oscurantismo en la sociedad mundial": La Tolerància La tolerancia, como los mejores ideales, fácilmente se convierte en una especie de ideología. A veces puede designar una especie de desinterés e indiferencia (...) otras veces la defensa de la tolerancia esconde la defensa del fanatismo (...) también apreciamos fácilmente como son los grupos de poder los que más hablan de tolerancia, frente a las víctimas, que al no tener más que el grito, son encima consideradas " intolerantes "(...) Frente a estas diversas ideologías de la tolerancia, se podría hablar de una tolerancia crítica que mediante la fuerza de la razón sentiente, busca el diálogo y la crítica correctora, pero también busca determinar dónde termina el respeto a la diferencia y donde comienza la indiferencia y la irresponsabilidad por la situación del otro. La tolerància en l'àmbit de les religions i...
Més informació

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Imatge
Al LLOC on es diu que la Mare de Déu es va aparèixer a un pastor, el s. XII es va construir una ermita amb una talla romànica de fusta de la mateixa època.  En l'actualitat no hi ha ni la primitiva ermita ni la primera talla romànica. L'edifici actual és el resultat del pas dels anys, avui convertit en santuari-monestir- casa d'acollida, emparat per dues monges jerònimes que han optat per la vida contemplativa i pel silenci. La imatge venerada en el seu interior és una còpia de l'original romànica, que es troba a l'església parroquial de Seró. De manera que solament queda EL LLOC. La tradició popular sempre ha relacionat els LLOCS amb l'espiritualitat que els identifica. Fa pensar... Es tracta del "TOPOS" grec, que no és un espai solament, sinó un espai prenyat de significació. ELS LLOCS són inamovibles, són testimonis eloqüents i són vida  arraulida i preservada dels d'estralls de l'oblit. Però "TOPOS" també és l'espai vital que ...
Més informació

Un conte d'hivern

Imatge
       Una tarda molt freda d’hivern, el cel es va començar a omplir de núvols grisosos, carregats de pluja i de neu. I la neu va començar a caure, primer poc a poc, però després molt de pressa, i tot el bosc es va quedar de color blanc com la llet. E n el bosc hi havia una casa, on vivia L’Aleix i el seu germanet petit  , amb els seus pares. E l germanet petit dormia plàcidament i no s’adonava de res. E n canvi L’Aleix, mirava encisat per la finestra, mentre nevava i nevava.... La mare de l’Aleix , que havia de sortir a comprar algunes coses, li va dir al seu fill que no es bellugués de casa , que a fora feia molt de fred, i que a més més, havia de cuidar del seu germà petit, mentre dormia, no fos cas que es despertés i plorés per trobar-se tot sol.   -d’acord mama..... va  remugar l’Aleix Però l’Aleix, que era una mica trapella, tan bon punt va marxar la seva mare, va sor...
Més informació

Valle de Bujaruelo

Imatge
Avui ha estat un dia fantàstic, un dia top. Ser feliç i ser-ho molt, és quelcom bastant aproximat a dies com avui. Coneixia la vall solament d’oïdes però mai hi havia entrat. Imagino que com que és la paral.lela a la vall d’0rdesa, entre les dues, hom prefereix la reconeguda com a parc nacional... Què voleu que us digui? comparar indrets del Pirineu em costa perquè tot ell m’agrada, en sóc una fan, però el trosset de Bujaruelo que hem fet avui m’ha enamorat. Ja de camí, a Linás de Broto hem trobat l’Església de sant Miguel, que tant per la seva bellesa arquitectònica com per l’arrelament en el magnífic entorn que l’esguarda, ha resultat ser la primera de les sorpreses d’avui. Hem començat a caminar a sant Nicolàs de Bujaruelo, avui dia refugi i càmping, però en el seu origen hospital de l’ordre dels hospitalaris. Encara queden les despulles de l’església i de l’hospital i dempeus el preciossíssim pont romànic. El lloc és una “Reserva de la Biosfera” (Ordesa-Viñamala) ,...
Més informació

NENS

Imatge
Des de molt jove he estat envoltada de nens : primer els fills, després nebots, fills d’amics i coneguts que no han deixat de passar per casa, ara un nét i des de fa uns anys, una classe de menjador plena de menuts que riuen, juguen,  ploren i  s’escridassen . Hom pensa que ens prenen temps i altres coses, però m’he adonat de que és just el contrari : creiem que hem d’ensenyar, educar, donar, oferir als nens.... i és veritat, clar que sí!  però si hagués de posar en una balança, tot el que crec que ofereixo i tot el que he rebut i rebo... no sé pas cap a on es decantaria la balança! He après a fer el pallasso sense complexos, a inventar històries llarguíssimes, que tenen finals diferents depenent del dia i de la situació, a crear personatges imaginaris que no hagués imaginat mai,  sense l’ajuda de tants ulls expectants, he après a somriure encara que no en tingui ganes, a gaudir d’un tros de paper, d’una mirada dolça, de cançons senzillíssimes... he aprè...
Més informació

?????

Imatge
Què mires? de què t'estranyes? .... no havies vist mai un pop en un test oi?  ja sé, ja sé que els pops viuen al mar, amagats entre les roques, que són recelosos i tímids, i que surten a caçar per les nits , però com que tinc tres cors i un cervell petit  en cadascuna de les meves vuit  potes connectat a un cervell principal, doncs he decidit fer servir tot el potencial que se m'ha donat ,de cara al que fa tant de temps que desitjo saber : com es viu fora del mar ? ... Saps? estic content perquè he après moltes coses : amb les meves ventoses xuclo l'aigua del test, com que la planta i jo ens hem fet amics, a ella no li importa gens ni mica cedir-me-la, com que sóc invertebrat necessito el test perquè em sostingui, com que sóc carnívor, alimentar-me solament amb els nutrients de l'aigua, la veritat és que em resulta una mica complicat... Però el millor de tot ha estat el sol . Des del mar la seva visió és esmorteïda, els rajos de llum han de salvar molts obstac...
Més informació

El país que no tenia princesa

Imatge
Havia una vegada un país que no tenia princesa i li van demanar a Sant Jordi que els ajudés a trobar-ne una. Van enviar missatgers per totes les contrades, demanant a totes les noietes que volguessin ser princeses, que es presentessin al castell de la ciutat gran del país. La primera que hi va anar va ser una noieta molt bonica, que es deia Agnés : les galtones li brillaven com maragdes , la seva pell era rosada , tenia els ulls grans com ametlles i una boqueta de pinyonet que feia delir. Sant Jordi li va dir que calia la prova, de passar un dia al castell, per saber si tenia o no tenia, cor de princesa. L’endemà, quan es va llevar, l’Agnés va anar , corre que corre, fins la cuina, per veure que hi havia per esmorzar, i tant bon punt la va veure la cuinera, que estava fent xocolata desfeta, se li va tirar al coll per fer-li dos petons: - Vine cap aquí xicoteta bonica.... aixx..... a veure si seràs tu la nostra princesa! - Ai no em petonegis!!! Que m’embrutes la cara ...
Més informació