No goso dir que ha estat un Nadal dolent, prefereixo dir un Nadal diferent. Ho ha estat a escala mundial, en l'àmbit familiar i en el personal, això és un fet irrefutable, però malgrat tants problemes i tantes foscors, la llum ens ha acompanyat sempre en qualsevulla de les seves múltiples variants lluminoses i totes elles, les naturals i les que no es veuen, estretament relacionades: La llum de cada bombeta espurnejant del pessebre de molsa, que em recorda el temps que som i em condueix la mirada a allò que de debò importa. Les llums de l'arbre, arrelat a terra i apuntant sempre al cel, que en el seu lleu dringar dansaire, ens fa més dolça la nit. La llum de Saturn i de Júpiter, que alineats han evocat l'estel de Nadal que possiblement van seguir els Savis d'Orient fa dos mil anys. La llum de la "Paraula feta carn", la de l'Emmanuel, el "Déu amb nosaltres", la que en la litúrgia de la Nit Santa travessa cor i raó i es fa present portentosamen...