La verdad pura
La nit de Nadal ens ha deixat la iaia " La muerte es el instante en el que, por una fracción infinitesimal de tiempo, la verdad pura, desnuda, indudable, eterna... penetra en el alma" Simone Weil
Entrades
Res de res
-Vens a la meva vora?- em preguntes i jo no se que respondre’t, perquè no sé qui ets tu i no sé on és la teva vora. -Seu al meu costat i pensem junts- em demanes I jo no sé que dir-te, perquè no sé que vols que pensi -Vine i fem un volt, que veure’m el que ens envolta- insisteixes Però jo tinc recança de tu, perquè la teva veu té el mateix to, que moltes altres -Queda’t i reposa, que quan descansis , ja tornaré a visitar-te- em dius I jo no sé si esperar-te, perquè no tinc clar que vulgui tornar-te a veure. A vegades no sé si el que espero ho espero si el que desitjo ho desitjo, si el que vull ho necessito si tinc o crec tenir-me... Llavors em dons la ma i em mires la prems amb la teva, sense dir res i jo et miro i ens mirem i res més, ni preguntes ni respostes, res de res De tu sí que em refio Glòria Vendrell i Balaguer Novembre del 2010