Venbariarismes

"Hasta el infinto y más allá"... aquesta és la màxima de Buzz lightyear, la joguina de la pel·lícula Toy Story. Però on és "el infinito"? on comença el "más allà"?com arribar-hi? El temps que vivim està deixant al descobert moltes infinituds, de tal manera que la necessitat d'anar "al infinito y más allà" és d'una urgència aclaparadora. Sobreviure al dolor i a la desesperança és un clam ingent. Buzz no va ser conscient de qui era fins tard. Quan va saber que "el infinito y el más allá" solament podien estar al seu abast en tant que desig, va ser llavors quan va entrar en joc el que ell no esperava. És temps de pasqua, el temps per excel·lència d'esperar quan moren totes les esperances. El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.  Joan 20,1

Vivim inserits en el temps. El temps ens marca el dia i la història. Però aquest pot ser un temps maleït, un temps que cal “matar” perquè ens recorda irremeiablement que som caducs, o bé un temps ple, un temps sense temps, un temps d’esperança certa.  Això és el que he après a còpia de tantes litúrgies viscudes. Potser haurà qui pensi que la “litúrgia” és una pèrdua de temps, que el que compta és la vida de cada dia , com guanyar-se les garrofes, com sobreviure enmig de tant dolor, com fer mans i mànigues per situar-nos en el món, per ajudar els altres, per relacionar-nos etc. Però justament el que he après i vaig aprenent a poc a poc, és que és gràcies a la litúrgia que tot aquest reguitzell de coses es fa possible! La litúrgia crea un espai on el temps nostre i el de Déu es fa una sola cosa. A diferència d’altres litúrgies, és el nostre temps el que participa de l’eternitat de Déu, i no a l’inrevés, és Déu el que s’introdueix en el nostre espai i no a l’inrevés..., ...

Josep Otón : La Mística de la palabra El relato de la muerte y resurrección de Jesús nos confunde y nos ilumina. Eclipsa nuestro entendimiento y enciende nuestra fe. La imagen del sepulcro de Cristo adquiere un significado muy especial. Allí donde todos los convencionalismos indican que hay impureza- el cadáver de un ajusticiado- se manifiesta la máxima pureza-la resurrección-y en vez de estar cerrado a cal y canto para no contaminar, se abre al mundo para dar vida. (Miracle de les noces de Canà: Jesús converteix l’aigua en vi )  No es normal que el vino se guardara en tinajas de piedra. Las tinajas son de barro. Lo que es de piedra es el sepulcro (…) el mensaje de las bodas de Caná es que Jesús ha venido a traer una alegría que ni la muerte puede acallar. Temíamos acabar en un callejón sin salida, nos preocupaba acabar bloqueados ante una puerta infranqueable y descubrimos,asombrados, que la piedra del sepulcro ha sido retirada. Un universo de posibilidades s...

" Un gran silenci embolcalla la terra " forma part del text d'un autor anònim parlant d'avui Dissabte sant. El tridu pasqual és Divendres, Dissabte i Diumenge, però la religiositat popular ha fet molt èmfasi en el Divendres, ha deixat molt petit el Diumenge i ha oblidat gairebé del tot el Dissabte , el dia de la "Sepultura" i del silenci, del gran silenci. Cada any escolto el meu rector parlar de la importància d'avui i no me'n canso perquè hi ha alguna cosa en aquest dia que em toca molt endins. Jo que sóc filla de la societat de les impaciències , de les eficàcies i de les presses, agraeixo saber que  hi ha temps per a tot, que el silenci té cabuda, que a vegades necessitem experimentar el buit i el no res, que cal aprendre a esperar sempre, encara que sigui en el sofriment més fosc, convençuts de que ens espera l'estel del matí, l'estrella que no coneix l'ocàs, com diu el pregó pasqual. Necessitem amb urgència escoltar el s...

fragment del Pregó Pasqual:  Aquesta és la nit que estava escrit :  « Serà la nit clara com el dia ,  la nit il·luminada per la meva joia. »  I així ,aquesta nit santa  espanta els pecats ,  renta les culpes ,  torna la innocència als caiguts , l'alegria als tristos ,  expulsa l'odi ,  porta la concòrdia  i doblega els potents  .............................................. Li van dir que després de la lluna plena arribava la Pasqua Li van dir que amb la Pasqua arribaven juntes la primavera i l’alegria Li van dir que al bell mig de la nit hi brillaria l’estel del dia Li van dir que en una nit com aquesta ,la llum va donar pas al món que el mar es va obrir davant dels ulls incrèduls i atònits que a la muntanya de Mòria Déu va proveir un anyell que a l’exili Ell es va fer proper com la rosada que els profetes van intuir-la i anunciar-la però sobretot que en la nit de la penombra més fonda es va fer...

 per què busqueu entre els morts aquell qui viu ?  No és aquí. Ha ressuscitat !  LLlc 24,5 Confesso que Crist ha ressuscitat.  Ho crec, ho celebro i ho visc en la mida que puc i que en sé.  Confesso que el Déu que he conegut en Jesús de Natzaret és un Déu que em té enamorada.  Confesso que de tots els amors coneguts, aquest n’és el primer i la Font.  Confesso que totes les alegries de la meva vida beuen de la nit de la Pasqua.  Confesso que any rere any, Ell fa renéixer en mi totes les esperances.. Enguany que és l'any de la fe, és un plaer poder confessar-ho Glòria Vendrell i Balaguer

Un evangeli post-pasqual diu : " us donaré una alegria que ningú us podrà prendre... L'alegria és un de tants dons de Déu, però potser és un dels més clars i evidents. Podem posar tot el nostre afany en pretendre estar alegres, ens podem concentrar durant hores i hores per conseguir l'alegria i potser que la única cosa que constatem, és que malgrat tots els nostres esforços, no podem de cap manera, acoseguir ni una miqueta d'alegria... per què ens passa això? : L'alegria és lliure. No està subjecye ni al benestar ni al malestar, ni a l'amor ni al desamor, ni a l'opulència ni a la pobresa, ni a cap cosa, que aparentment , sembli que la pugui provocar. Una bona raó d'això, és que existeixen rics tristos i pobres alegres i a l'inrevés. Existeixen persones amb parella sentimental tristes i persones soles felices, i a l'inrevés. Individus amb problemes tristíssims, i individus sense problemes, també tristíssims. Tant de bo aquesta P...