Venbariarismes

Ser avis per partida doble en tres setmanes d'interval, recorda quan vam ser pares per partida doble també, ja fa quasi 32 anys de bessonada.  La Júlia i el Lluc són la vuitena i el novè nét, de dos germans bessons, que són a la vegada germans de quatre més.  De dos vam passar  a tres, a quatre,  a un altre al cel, a cinc, a sis i a vuit i després un no parar fins a 22 que ja som ara de moment, perquè això és el que té la vida, que quan comença no pot parar.  La vida oberta a la vida produeix cada cop més i més vida i això és motiu d'esperança i d'alegria, especialment quan vivim amenaçats per la cultura de la mort.  Ser família nombrosa no és fàcil ni bucòlic, solament és possible quan hi ha alguna cosa molt gran que empeny la vida, però quan la trobes tot és més planer, més ple de sentit i sobretot més feliç.  Ha pagat la pena trobar-la, i trobar-la al teu costat, que ja saps com t'estimo. Les dificultats, que sempre hi són, que han estat i que mai e...

  A la capçalera del Cardener hi ha un embassament que recull les seves aigües, a més a més de les del seu afluent, l’Aigua de Valls. Es diu Llosa de Cavall. Segurament, dic jo, que  deu el seu nom a les parets i cingleres pètries que l’encaixonen i perquè és a cavall entre uns quants municipis, Navès, sant Llorenç de Morunys i Guixers... o potser no, però sempre m’agrada pensar en la significació de les coses. Encimbellat pel puig de les Morreres, talaia de l’estació d’esquí del Port del Comte i acompanyat pel santuari de la marededeu de Lord que corona la Mola, a tocar de sant Llorenç, serpenteja entre muntanyes esquerpes i agrestes, com si d’un joc es tractés, ara es mostra, ara no, ara un trosset, ara quasi tot… Sobretot des de la bonica plana verda del santuari, després de descobrir la bellesa petita, però exquisida de sant Serni del Grau, contemplant com el cel ens acaronava, absorta en pensaments sense nom i  mentre una àguila volejava sota els núvols, he estat con...