Hi ha notícies de tota mena, algunes tendencioses, altres amigues i altres no gaire, però pels que hi som, està sent un regal. No per casualitat el parc del Tejo ha estat reanomenat com "camp de gràcia". Una gràcia ser a prop del Papa Francesc, no per la seva persona sinó pel que representa, una gràcia acompanyar els joves, una gràcia ser-hi, escoltar, viure. En aquestes macros trobades, per poder arribar al lloc, és del tot necessari seguir alguna cosa que ens guiï, en aquest cas la senyera amb la "moreneta" i el nom de la nostra parròquia. És una bona paràbola de la nostra vida: pots caminar lent, ràpid, amb ulls més o menys atents, estar cansat o no, fins i tot pots despistar-te i perdre't ... Però cal sempre tornar i buscar l'estendard que ens mostra per on caminar, cal no perdre mai de vista Crist, Ell és el camí, la veritat i la vida, la millor referència. Feliç de ser enmig d'un "poble que marxa en festa" com resava el salm de...