transplantaments.gencat.cat La Dolors era prou jove quan el pneumòleg ja li havia dit que la fibrosi pulmonar no tenia solució, que l’anirien controlant, que havia de deixar de fumar i no sé quantes coses més i que donat el cas, si la cosa avançava molt de pressa, que la posarien en llista d’espera per a un transplantament de pulmó. Era l’única solució. ........................... La Montse era poqueta cosa de mena, però no era per la síndrome de Down, era perquè havia nascut així de menuda i de vergonyosa. Per no gosar, gairebé ni gosava parlar. Però això sí, sempre somreia. Tenia un somriure d’orella orella que es feia més gran quan algú li deia alguna cosa. El millor que li havia passat a la vida era que tothom l’havia estimat, si més no a ella li semblava i això és el que comptava! Si alguna cosa tenia, tot i que no ho sabia explicar molt bé, era que a vegades, al cap del dia, es sentia una mica trista pensava, per no poder “fer coses importants “. És veri...