Venbariarismes

Has canviat d'aspecte moltes vegades Has sigut més petit, més buit, més simple... Alguns dels teus mobles t'han estat fidels des del principi i als que han vingut després, no els ha costat gaire trobar el seu lloc, malgrat els canvis i els moviments periòdics. El sol del matí t'ha ataronjat les fustes perquè t'ha visitat cada dia amb els seus rajos L'exterior, sempre obert a les pupil·les, ha fet preciosa la tardor per la vista en altre temps de les fulles vermelles,  ha deixat veure flocs de neu picant el vidre mentre els bessons els volien atrapar infructuosament des de dins,  ha permès gaudir del pi gran que aixoplugava els pardals que el ciment no volia, ha deixat venir una família d'orenetes que va fer niu molts anys sota la finestra ... ha fet possible tot un món que l'interior necessita perquè no el té a l'abast. La teva taula ha estat oficialment de dos, després de tres, de quatre, de cinc , de sis, de vuit ... per...

" Ya te gustarán, ya te gustarán..." em deia sempre la meva sogra quan jo insistia en que no m'agradaven aquells llençols blancs de fil o de cotó amb puntetes que esgrogueïts pel pas del temps eren dalt dels altells dels seus armaris... - Para qué los guardas si no los utilizas? si a ti te gustan, úsalos, no seas tonta! -  li deia sovint - Los guardo para ti, para cuando falte- em contestava sempre - Pero si no los voy a querer!! - Tú déjalos ahí, déjalos ahí... Durant molt de temps no van fer altra cosa que ser allà dalt, embolicats amb paper de celofan  groc per protegir-los de la pols... fins que ella va faltar. La veritat és que per no llençar-los o per no tenir-los sempre pel mig, els vaig rentar i els vaig estirar al llit gran un dia d'estiu, d'aquells que la calor no deixa dormir. Doncs sabeu què? que va ser una descoberta, experimentar a la pell  el tacte d'aquella roba antiga, un mim  quan la matinada va deixar entrar una mica ...

Entra i pren lloc entre els seus i espera Suggerent i seductora ofereix els seus encants a qui els vulgui, persuasiva, atenta i pacient No té pressa perquè el temps és seu i quan la gent passa de llarg sense ni adonar-se de la seva presència també espera A poc a poc tot l'espai queda envaït per la seva presència a vegades deixa empremtes molt explícites i a vegades ben ocultes però el rastre és clar i qui el troba no el pot deixar Gesticula i pronuncia el nom de totes les ciències però no es deixa empresonar per cap De fa temps que espera de fa temps que es vol deixar trobar de fa temps que ha après a restar amagada de totes les evidències De tant en tant algú la reconeix entre les palmeres del claustre i li para  taula per sopar i es diuen secrets a cau d'orella La resta de gent innocent no se n'adona de qui està sopant però als comensals feliços els faltarà temps i hores per parlar i és per això que es citaran de nou i pararan noves taules ...