Venbariarismes

Me'l va recomanar la meva filla Alícia. El vaig començar amb les expectatives justes, però ha resultat ser fascinant, desvetllador, conciliador, enginyós i fins i tot divertit!  És curiós perquè fins i tot en allò que estic en desacord, hi trobo un punt d'acord meravellós. Feia temps que no llegia un llibre d'aquestes característiques que m'enganxés tant! A continuació destaco sense cap fil ni ordre, alguns fragments, que si més no a mi, que sóc una analfabeta científica, m'han causat emocions que no hagués imaginat. La prova del que dic és que m'ha costat moltíssim seleccionar-los. Estic pensant que li podria canviar el títol al llibre i anomenar-lo "El universo para Glòria" .............................................................................................................................................................. (...) Las preguntas dan alegría sin necesidad de ser contestadas, incluso aunque éstas no ten...

El caminet que et portava et retornarà S'insinua molt fràgil malgrat la primavera d'avui L'has recorregut a pams antuvi i ara Ha estat teu des de sempre i no et serà fàcil oblidar-lo Per més lluny que vagis, el caminet que et portava et retornarà a les olors i les aromes que l'alè esmorteït del vent guarda en la seva pell més pregona Glòria Vendrell Balaguer abril de 2020

Des de la finestra de flors et penso Des dels dels vidres guarnits de flors t'espero Des dels testos florits de flors t'imagino  Des del pedrís de flors et recordo Des de la baraneta de flors et somio Des de la façana de flors t'estimo I sempre des de les flors  Glòria Vendrell i Balaguer abril de 2020

"Hasta el infinto y más allá"... aquesta és la màxima de Buzz lightyear, la joguina de la pel·lícula Toy Story. Però on és "el infinito"? on comença el "más allà"?com arribar-hi? El temps que vivim està deixant al descobert moltes infinituds, de tal manera que la necessitat d'anar "al infinito y más allà" és d'una urgència aclaparadora. Sobreviure al dolor i a la desesperança és un clam ingent. Buzz no va ser conscient de qui era fins tard. Quan va saber que "el infinito y el más allá" solament podien estar al seu abast en tant que desig, va ser llavors quan va entrar en joc el que ell no esperava. És temps de pasqua, el temps per excel·lència d'esperar quan moren totes les esperances. El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.  Joan 20,1

Dibuix del Pau: La família a la muntanya El Pau, la Maria i els seus pares va anar a la muntanya a buscar maduixetes de bosc, però com que feia un dia preciós, van decidir que ja les collirien a la tornada i que primer pujarien fins el cim per contemplar el paisatge, sense saber que el llop de la Caputxeta s'havia escapat del conte i que els seguia de ben a prop... des de que el caçador el va fer fora de casa de la iaia, com que li costava molt atipar-se per menjar, va decidir canviar de conte... a veure si aquest cop tenia una mica més de sort!... Però quan el llop ja era a prop de la família, disposat a menjar-se algú, ve't aquí que es va sentir cridar la cosineta Abril:      - Espereu-me que jo també vull anar amb vosaltres! Quan va arribar on eren, els va ensenyar la caixa que havia construït, "per posar insectes", deia tota emocionada Dibuix de l'Abril: capsa màgica on es poden guardar uns insectes que mai has vist Així que el llop es va fer enr...