Venbariarismes

pijamasurf.com Vivim immersos en un món on les comunicacions estan sotmeses a la voràgine. Cada cop tenim accés a més fonts i més mitjans per fer-ho. Podem contrastar, decidir de qui ens fiem, indagar etc. Ho han posat facilíssim les noves tecnologies. I jo que en sóc una total defensora, he de dir que pel que fa a la comunicació autèntica, doncs que fa aigües. Si entenem per comunicar, donar una sèrie de dades científiques i racionals, està clar que hem fet passes de gegant, però no parlo d’això. Parlo de que crec que la comunicació no es pot cenyir solament a aquestes premisses perquè seria fer-la molt petita de mires. La “ comunicació científica “ anomenada objectiva ( si és que existeix) pot ser estricta, acurada i assenyada si es vol, però té uns límits insalvables, que li estan vetats per naturalesa. Ho vaig pensar un dia d’aquests quan la petitona Abril estava a l’UCI neonats . La informació no ens va faltar, ni per part dels metges, ni per part d’entesos en l...

És petita Ningú la veu tret de nosaltres Sobre la ratlla blava treu cap el poble i el cel El vidre transparent me la deixa veure malgrat el fred d'aquest hivern El sol s'hi queda cada matí i hi dóna la volta De tant en tant la flor del lliri , la flor del cactus,  la flor de cinta.. Està a l'alçada de qui la mira pren el color de qui la veu No parla ni gesticula però olora i rep Ja sé que en hi ha de grans i esplendoroses però de tant mirar-la i guarnir-la la trobo bonica És petita ... i què ? Glòria Vendrell i Balaguer febrer del 2015

Cuando llegaba el verano, no había nada mejor que coger el viejo colchón y echarlo sobre el suelo del jardín para hacer un poco de siesta. Solía ponerlo entre las sombras del laurel y las que se balanceaban debido a las toallas siempre tendidas; era una pequeña delicia. Todavía me acuerdo de cuando lo querían tirar, porque "los colchones de lana han pasado a la historia" porque "no era tan cómodo como los modernos" porque "se debería rehacer si te empeñas en quedártelo y no vale la pena "porque" está todo remendado " decían ... Me comprometí a arreglarlo y guardarlo bien guardado cuando terminara el verano, para que no molestara, y me lo respetaron. Como en vacaciones la casita del jardín se llenaba por completo, había llegado a conocer cada uno de los colchones de dentro de la casa: los de espuma que acababan tomando la forma del cuerpo, los de muelles, que más tarde o más temprano acababan pinchando e incluso los más modern...