Venbariarismes

Robert Aron del llibre " Los años oscuros de Jesús " Cada instante fugitivo posee para el judío, el sabor de la eternidad. Presente, pasado y futuro se reúnen. En este encuentro no es el presente el que se sacrifica a los otros dos, quien vive en su espera o bien en su nostalgia. Es el punto de inserción por donde la historia continúa eficaz y viviente, por donde el porvenir está ya presente antes de haberse realizado, por donde el pasado subsiste después de haberse abolido. La Tradición judía - escribió Abraham Heschel-   no nos ofrece la definición del concepto de eternidad, pero nos dice como en el interior mismo del tiempo, adquirir la experiencia de la eternidad y de la vida eterna. La vida eterna  no toma nacimiento fuera de nosotros ; está plantada en nosotros, crece en lo más profundo de nosostros mismos. También el mundo por venir, no es solamente un estado póstumo en el que el alma penetraría al día siguiente del día en que habrá dejado el cuerpo. La...

   "Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat " Zac.12,10 JESÚS DE NATZARET, EL MISTERI DE LA CREU (...) L'anunci de l'evangeli estarà sempre sota el signe de la creu-això és el que els deixebles de Jesús han d'aprendre de bell nou a cada generació. La creu és i roman el signe "del fill de l'home" al cap i a la fi, veritat i amor no tenen, en la seva lluita contra la mentida i la violència, cap altra arma que el testimoniatge de la sofrença (...) (...) Qui s'atura una estona a la muntanya de les Oliveres, es troba davant un cimal dramàtic del misteri del nostre Redemptor : aquí Jesús va experimentar l'última solitud, la completa indigència de l'ésser humà. Aquí l'abisme del pecat i de tot el mal li va penetrar en el més profund de l'ànima. Aquí fou tocat per la commoció de la mort imminent. Aquí el traïdor el besà. Aquí els deixebles l'abandonaren. Aquí ell va lluitar també per a mi (...) Es deixa c...

Hi ha constància escrita de Peratallada des del segle X, però alguns indicis fan pensar en una ocupació romana o fins i tot preromana. El que queda clar però, és que Peratallada és un clàssic medieval gironí que hom visita i que després recomana. Guarda gelosament el secret del temps.  És veritat que hi destaca el seu castell fortificat amb la seva torre de l'homenatge, el palau, les muralles, l'església de Sant Esteve i el gran fossat que envolta la població excavat a la roca viva, però també és veritat que al costat de tot això hi ha petits tresors que solament els pot  trobar qui hi passeja sense pressa. I el millor de tot és que tantes vegades s'hi vagi, tantes vegades se' n troben de nous ! Glòria Vendrell i Balaguer Juliol del 2013

Monells és tan petit que no pot formar sol municipi. És per això que municipalment en són tres de pobles : Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura. Petit ara,  però esplendorós a l’època medieval : trobem el seu origen el 1102. El castell de Monell pertanyia als bescomtes de Bas. Va arribar a ser seu d’un mercat setmanal. Més tard, el 1234, el rei Jaume I va disposar que la mitgera de Monells servís de patró. Monells sí que és petit però és bo com la bona confitura. Paga la pena fer-hi parada i passejar amb calma deixant que les pedres parlin, que les voltes aixopluguin i que la nit vagi prenent cos. És com entrar dins d'un pessebre. Glòria Vendrell i Balaguer juliol del 2013

Els primers pobladors van ser els grecs al s. VI a.C.  ( Empori on , que vol dir " lloc de comerç) Després els llatins la van anomenar " Emporiae". Els vestigis d'aquests assentaments són a la vista per a qui s'hi vulgui passejar. Als segles IX, X i XI  Sant Martí d'Empúries va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que aquesta es va desplaçar a Castelló d'Empúries per raons estratègiques. Finalment va ser al s. XVI quan va néixer pròpiament l'Escala com a barri pescador  de Sant Martí d'Empúries, al voltant d'un petit port entre les platges d'Empúries i la de Riells. El topònim "Scala" fa referència a un port natural per al refugi de barques. Però aquesta no és una ressenya amb pretensions turístiques, sinó que és de caire personal; té a veure amb el meu ull i amb la meva percepció del moment concret. Que ningú hi busqui una idea objectiva ni una imatge global,  perquè no ho trobarà. És la llum del julio...

Tu presencia es ajena, extraña a mi como una cosa Pienso, camino largamente, mi vida antes de ti. Mi vida antes de nadie, mi áspera vida. El grito frente al mar, entre las piedras, corriendo libre, loco, en el vaho del mar. Desbocado, violento, estirado hacia el cielo Pablo Neruda Els rius corren cap el mar i el mar no s'omple mai però els rius no cessen d'anar sempre al mateix lloc Coh 1,7 El mar dins les orelles ha trobat un bon lloc per estar Ja no calen els cargols de mar per sentir-ne la remor Cada cop que et tinc a prop em recordo de com n'ets d'insistent dins meu És el crit del mar i el meu! Glòria Vendrell i Balaguer

D’ençà que va néixer que sempre li deien que era un peixet eixerit . Era de color taronja i una mica trapella. Sempre s’embadalia contemplant els peixos més grans i esperava amb delit el dia en que seria com ells. Un dia mentre jugava a l’acuit amagar amb els seus amics, es va trobar amb un papagall, que com que és un peix que feia una mica de por de mirar-lo i com que li va dir que no se’l volia trobar mai més per aquell tros d’oceà, que ja n’hi havia prou d’anar amunt i avall remenant la cua i destorbant la calma del fons del mar ! ... doncs el petit peixet de color taronja va tornar a casa seva una mica tremolós i esporuguit... - Què t’ha passat que fa dies que no surts a voltar amb els teus amics ?- li preguntava la seva mare mentre tenia cura de rentar-li la cua i les escates... Però el peixet murri que murri , no li volia explicar que tenia por del papagall . Es pensava que si es mostrava temorós a la seva mare peixeta, que se’n riuria d’ell, perquè ja...

Fotografia del Joan Pau Inarejos "La flor Pasionaria" treballa tot l'any discretament i quan arriba l'estiu  descansa en la seva acurada i elaborada  bellesa. Ara que és temps d'estiu i de  vacances, reflexiono una mica sobre la necessitat que en tenim i sobre el seu significat. Necessitem de les vacances per a fer una aturada en la nostra quotidianitat i poder fer altres coses que no tenim temps de fer habitualment, per poder regenerar-nos per dins i per tal d'arribar als racons personals on no sempre hi tenim accés. És el temps del repòs del cos sencer (per dins i per fora), és el temps del gaudi i de la calma, és el temps d'estar a l'expectativa, el temps de la contemplació en el seu sentit més original...com que "contemplar" vol dir " mirar atentament un espai delimitat ", és del tot necessari doncs que puguem mirar amb atenció l'espai delimitat de la nostra vida, en relació a la dels altres i en relació ...