Venbariarismes

"Els seus deixebles de moment no ho van comprendre, però quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l'Escriptura deia d'Ell " Joan 12,16 A cop d'anys i de tradicions, que passen de pares a fills i de generació en generació, es van mantenint algunes formes, que desdibuixades del seu sentit original, acaben sent solament " icones folclòriques ". Te algun sentit mantenir-les ?... la veritat és que no sé que contestar. Per una banda mai he descartat la possibilitat de que el sentit ocult, que rau en el ser de les coses, que un dia pugui treure el cap una micona i ser susceptible de coneixement i d'experiència. Però per altra, em sap tan de greu la supercificialitat i la ignorància ! Reivindico que tota superficialitat, per se , està íntimament lligada a una realitat profunda i reivindico tenir el coratge i la força de descobrir-ho! Així doncs, viure en un mar de " icones folclòriques" o de...

Van arribar les vacances de Pasqua i va arribar també l’esperat dia del Petit Circ de Pasqua , que cada any venia a la ciutat . La senyora Abrilina frisava per veure l’espectacle. Quan va sortir el presentador negre, ella va començar a aplaudir tota emocionada. El presentador negre va anunciar el trapezista, el pallasso, el músic, el mag del coixí i el cavallet blanc. Entraven a l’escenari un per un, i saludaven al mig dels aplaudiments de tothom. Però sempre s’oblidava de presentar el conillet de dins del barret del mag. -           -  Que comenci la funció!!!!! – va cridar el presentador negre Passaven els minuts , els minuts, els minuts.... i l’escenari restava ben buit.... no sortia ningú !!! Finalment i després de molta estona, el presentador negre va sortir de nou, tot compungit, i va dir que per una estranya raó, tots els personatges havien desaparegut misteriosament. Ningú entenia què havia passat. ...

Ja és a punt, ja arriba, la primavera, carregada de cola, de grapes i  tisores ,  de  cartolines i de retoladors : El sol solet està content i ens mira. El pardal i la papallona parlen de coses i s'expliquen  tot el que els ha  passat aquest hivern. L'abelleta somicona, es belluga a cop de ratlletes alades. I les flors , tan boniques com sempre, agraeixen als nens els seus colors. La primavera ja arriba  dins d'una jardinera menuda,   feta de verd  de paper i  de palets de punxa. Glòria Vendrell Balaguer

" Dios, el domingo si me miras cuando esté en la iglesia, te enseñaré mis zapatos nuevos " Pedro ( 7años)

Dado que el prestar oído, considerado por parte del hombre, debe contar igualmente con el silencio de Dios, la manifestación de Dios por si mismo, es a este respecto, una gracia imprevisible e indebida (…)  La percepción del silencio de Dios es también una respuesta que hace razonable el acto de atender, ya que también mediante el silencio de Dios, mediante su actitud reservada y negativa, puede el hombre ser lo que está llamado a ser necesariamente : espíritu personal, finito e histórico ante el Dios personal infinito y libre (…)  Incluso presuponiendo que Dios se calle, el hombre percibe una Palabra de Dios : su silencio. Y aún en este caso, la última actitud existencialmente decisiva del hombre, consistiría en inclinarse ante este Dios silencioso y así el hombre sería en cierto modo teólogo de  una declaración histórica .                                     ...

fotografia del Joan Pau Inarejos i Vendrell Una actitud que prescindiera de la trascendencia sería tan falsa como una trascendencia que olvidara el mundo

Pau petitó de galtones dolces ullets de estrella cuixetes de mel i mató Pau petitó de mitges paraules que enceten converses llargues que solament entén el llenguatge del cor Pau petitó, però gran d’alegries petit per fora i gran per dintre petit de cos i  gran d’amor Pau petitó  de galtones dolces ullets d’estrella cuixetes de mel i mató .................. (la teva iaia que t'estima  molt) Glòria Vendrell i Balaguer   Març del 2012