Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Any nou ? Déu amb nosaltres

Imatge
De sempre que m’ha costat molt poc entusiasmar-me amb ben poca cosa, “una flipada” em diuen a casa. No sé si em ve de mena o d’on em ve, però el que sí sé, i com més temps passa més clar ho tinc, que hi ha una cosa que m’omple la vida d’il·lusió i d’esperança... no necessito menjar raïm ni posar-me res vermell... no és l’any nou no ! ...és l’Emmanuel, “ Déu amb nosaltres “. Glòria Festes de Nadal del 2014-15

Con una claridad insospechada

Imatge
entrepadres.imujer.com Uno no se ilumina imaginando figuras de luz, sino haciendo consciente la oscuridad. Carl Jung PILAR La señora Pilar, envuelta en cartones y desperdicios, cada día repetía lo mismo cuando iban a verla la pareja de voluntarias de la asociación: - Vendrá mi marido a buscarme. Viene cada día. Tarda un poco porque tiene muchas cosas que hacer, pero vendrá se lo aseguro... Hacía un poco de frío. Lo delataba el color azulado de sus piernas, que sin medias ni calcetines, desafiaba a la intemperie. Sus escasas pertenencias estaban dentro de una caja de cartón y de un trotinado carrito de compra . Aquel día había sido muy largo y estaba muy cansada…  Las chicas de la asociación andaban sobre la pista porqué habían cerrado el cajero automático de la Plaza Real donde sabían que ella dormía , de manera que cuando la encontraron en medio de las Ramblas avanzando y retrocediendo entre la multitud y trajinando con su peculiar equipaje, se

La Montse i la Dolors

Imatge
transplantaments.gencat.cat La Dolors era prou jove quan el pneumòleg ja li havia dit que la fibrosi pulmonar no tenia solució, que l’anirien controlant, que havia de deixar de fumar i no sé quantes coses més i que donat el cas, si la cosa avançava molt de pressa, que la posarien en llista d’espera per a un transplantament de pulmó. Era l’única solució. ........................... La Montse era poqueta cosa de mena, però no era per la síndrome de Down, era perquè havia nascut així de menuda i de vergonyosa. Per no gosar, gairebé ni gosava parlar. Però això sí, sempre somreia. Tenia un somriure d’orella orella que es feia més gran quan algú li deia alguna cosa. El millor que li havia passat a la vida era que tothom l’havia estimat, si més no a ella li semblava i això és el que comptava!  Si alguna cosa tenia, tot i que no ho sabia explicar molt bé, era que a vegades, al cap del dia, es sentia una mica trista pensava, per no poder “fer coses importants “. És veritat

La medida de mi madre

Imatge
blogsdelagente.com Begoña Abad   " La Medida de mi madre " No sé si te lo he dicho: mi madre es pequeña y tiene que ponerse de puntillas para besarme. Hace años yo me empinaba, supongo que para darle un beso. Nos hemos pasado la vida estirándonos y agachándonos para buscar la medida exacta donde poder querenos

P de poetes i de Penedès

Imatge
posta de sol al Penedès I per un llamp d’origen cèlic,  entre les flames sense fi,  o a mans d’un negre llenyataire  moren els pins, moren els pins. Francesc Almela i Vives sol baix al Penedès Cega, cega estrella.  A l'hora foscant  l'òliba clara  porta meravella.  Arrenca'm l'estella  d'enamorada.  Maria Mercè Marçal i Serra daurats dintre meu per primera vegada s'és obrat  el miracle de la paraula que consola:  i els homes se m'atansen  per si de mi els banyés el rou  tebi i alat de la paraula.  Carles Riba cel encès de Subirats I el vent deixava i el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol -només per dir com és la boca d'Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol Joan Salvat Papasseit

De pas

Imatge
Cada cop veig més clar allò que deia en Raimon quan cantava :  " jo no sóc d'eixe món" Caminant en paral·lel però cap a un altre lloc amb els peus al terra com tothom, però arrelats en un altre estrat ciutadana d'aquí però de pas Com si cada dia m'ho jugués tot, però conscient de que mai n'hi haurà prou intentant que avui sigui  un dia millor, però convençuda de que demà hi caldrà tornar ciutadana d'aquí, però de pas Feliç amb el que tinc i el que sóc, però més encara pel que desitjo i pel que esdevindrà incòmoda amb els llaços que ofeguen però còmoda perquè sé que no podran ciutadana  d'aquí, però de pas Glòria Vendrell i Balaguer novembre del 2014

Papa

Imatge
Em fa feliç que en facis vuitanta poder celebrar-los amb tu, per a tu i des de tu Em commou la teva història i els teus anys És tot un plaer acompanyar-te en la tendresa del temps que passa per tot el que tenim en comú i pel que m'has donat però també pel que encara hem de viure, preciós i valuós, com la teva vida Encara que un dia l'aparença ens separi, em consola enormement saber que estaràs sempre Glòria Vendrell i Balaguer octubre del 2014

Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar

Imatge
Camino pel mig : entre el mar i la sorra, just en el tros on la sorra és humida, on se'm mullen els peus,on el mar no té prou força per arrosegar-me endins. Camino mirant el mar i els llindars de l'horitzó, però en canvi vaig sempre en direcció paral·lela, deixant-lo de banda. Saber on vull anar m'ajuda a caminar. L'escultura del passeig marítim m'orienta. És un senyal al final del camí que m'indica en tot moment que no m'he perdut, que les coses van bé. M'agrada que les ones em llepin els peus, fins i tot quan em mullen desenfrenadament.  És majestàtic i poderós el mar. Em fascina i em fa por a la vegada. Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar, i em vindràs a buscar en una besada salada i te m'emportaràs mar endins... però mentre no arribi aquest dia seguiré caminant amb el mar de costat, vigilant de no perdre mai de vista la punxeguda escultura del passeig , amb l'alè del sol darrere  escalf

Abril

Imatge
Fa poc que hem sabut que ets nena, però no una nena qualsevol, sinó l’Abril, la meva néta, la tercera en ordre de vinguda a la família. Quan es té el primer fill, un es qüestiona , com es pot estimar més? com es podrà estimar a un segon? serà un amor dividit ? repartit ? diferent?... i el cas és que quan ve el segon i el tercer i els que siguin, la maternitat de debò no minva sinó que creix, no és divideix sinó que es multiplica. Malgrat la feina, les nits sense dormir i els maldecaps per fer mans i mànigues amb un sou, sempre és una riquesa. És veritat que es perd la “ llibertat “ que coneixem i que tractem a diari, però es guanya en LLIBERTAT interior, que a la cap i a la fi, és la més valuosa i l’única que res ni ningú ens pot prendre. Dic tot això perquè quan neix el primer nét, hom podria pensar les mateixes coses que quan es té el primer fill , però sortosament la vida sempre ens sorprèn. És veritat que no és el mateix ser mare que ser iaia, però també és veritat qu

De nou

Imatge
https://www.facebook.com/iscreb De nou tot recomença les palmeres del claustre han agafat enbranzida el curs és vell i bon company aviat la tardor em durà més hores de treball l’estudi es tornarà constant i prou grat, com gairebé sempre i em preguntes “ acabar?” ... “ per a què ?” contesto després d’un any en vindrà un altre i si són inacabables, tant se val ! perquè el cas és que et trobo interesant , però sobretot un plaer, poder retrobar-te  Glòria Vendrell i Balaguer Octubre 2014

Plor

Imatge
www.ojodigital.com Ploro pel que t’han robat mentre dormies et sento molt a prop quan pateixes l’angoixa de la mort de lluny m’arriben els teus clams, em truquen a la porta i s’escolen pels llindars Ploro per tots els que ja no poden fer-ho els sento molt a prop de lluny m’arriben gemecs somorts es fiquen dins del meu llit Ploro per no poder fer altra cosa que plorar us sento molt a prop i m’agradaria que ho sabéssiu de lluny m’arriba tot el dolor del món s’entafora entre les vísceres ocultes, arrecerat de tot. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2014

Vellesa i bellesa

Imatge
Em desconcerta una mica quan sento i llegeixo opinions que reivindiquen el valor del pas dels anys, de les arrugues a la pell, de les marques en el cos pel desgast , la malaltia , el treball etc Dic que em desconcerta una mica perquè per una banda vull pensar que és així, però hi ha una altra banda que em fa pensar que tot plegat és una subtil ensarronada per endolcir els d’estralls que ens fa la vida a mida que anem afegint-li anys. Sovint vivim en aquesta dicotomia i en aquest desconcert ( per això i per a altres coses ) sense saber massa a quina banda fer cas, però una cosa sí que és certa ( fa pocs dies li deia a una fillola meva) que per exemple , la flor del presseguer o del que sigui , pot ser preciosa i encisadora, però el que realment ens importa és el fruit, el préssec : ningú planta un camp de préssecs per recollir-ne les flors ; cal que aquestes morin per esdevenir fruit. Tant de cara a nosaltres mateixos com de cara als que ens envolten que també es

Andorra la vella

Imatge
Fins i tot pels que no són amants de la muntanya, Andorra és el lloc dels Pirineus que tothom coneix, tant si s'hi ha estat com si no. Parlem d' un Petit país ple d' historia a cavall entre dos altres països més grans: el país dels Pirineus en diuen. Malgrat el trànsit i el tràfec, malgrat els bafs de Caldea, malgrat el comerç de tabac i de tot, malgrat els aparadors de colònies i perfums, malgrat sembli un hiper-mega supermercat a l' aire lliure, les entranyes d' Andorra no es resignen a perdre la seva essència: Sorteny, Madriu i altres petites valls de la vall mare en són un exemple.  A Andorra la vella l' esforç és molt més gran, però sortosament queda la pedra mil.lenària, el riu i el cel i les  muntanyes altes preservant el seu esguard des de dalt. Glòria Vendrell i Balaguer Agost del 2014

La Seu d'Urgell

Imatge
La Seu d'Urgell en una cruïlla de camins, ha estat visitada des de molt antic. No sé si va ser Hèrcules l'egipcià el 1699 aC o no, però el cert és que per la seva situació, resulta molt creïble pensar que era un lloc on hom s'hi trobava bé, el lloc ideal per fer-hi estada i casa. De fet les primeres restes de les que sembla tenir-ne constància es troben al turó de Torreciutat i daten del Bronze final. La seva catedral, l' única romànica a Catalunya , apart d'esplèndida, també té regust d'antic, ja que les recents excavacions arqueològiques hi han trobat vestigis paleo-cristians. La història més recent va lligada a les Olimpíades de Barcelona del 1992: Al pas per la Seu, el Segre va ser refet i bellament reconduït . Sense Olimpíades, avui és oci, passeig, hortet i tot el que un es vulgui imaginar. El que està clar doncs, és que a més a més de muntanya , de magnífiques vistes al Cadí i de punt estratègic per a les anades i vingudes pel Pirineu, d

Arsèguel

Imatge
església de santa Coloma d'Arsèguel Arsèguel és un poblet de l'Alt Urgell, que fa de porta d'entrada del massís del Cadí. Dés d'allà, les vistes de la muntanya rocosa són espectaculars, tant quan la roca és vermella al cap del dia, com quan és blanca per la neu de l'hivern. L'església de Santa Coloma que és d'origen romànic ( encara en manté trets ) és el primer que hom es troba a l'arribar. Resulta especialment bonica si s'hi arriba al capvespre, quan les llums són més tendres. el Cadí des d'Arsèguel Del castell dels Cadell en queden restes disperses  pel poble. Una passejada lenta permet trobar-ne alguna. Expliquen que Arsèguel és el poble català de l'acordió i que un cap de setmana  a l'any es celebra una trobada d'acordionistes del Pirineu i que aquesta és la festa més antiga de música popular que es celebra. plaça de l'acordió Els carrers són càlids com la llum, les fonts fresques i