Venbariarismes

blogsdelagente.com Begoña Abad   " La Medida de mi madre " No sé si te lo he dicho: mi madre es pequeña y tiene que ponerse de puntillas para besarme. Hace años yo me empinaba, supongo que para darle un beso. Nos hemos pasado la vida estirándonos y agachándonos para buscar la medida exacta donde poder querenos

 Ara el que cal és que tot recomenci : la veu i el gest on no hi ha ni veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent...  Som al llindar d'un altre temps més dens i vari-diuen Ni tu ni jo no en sabem res, o a penes. Tanmateix sembla que en nosaltres perdura i recomença el món o el poble: tot és u.  El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom El poble és ningú. Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no havia cases, en els arbres que creixen on no havia arbres, en les noies que estimen per primer cop en tot allò que comença Quan ja sigui ben fosc tornarem cap el poble  serà pel mes de maig i farà una nit clara-  una mica vençuts, però amb les mans fresquíssimes  de la pluja i del vent, enmig d’un gran silenci Miquel Martí Pol "El poble " ( fragments )

"Siento que todas las estrellas brillan en mi;  el mundo irrumpe en mi vida, como en una inundación;  todas las flores se abren en mi cuerpo;  la juventud entera de la tierra y de la mar  humea en mi corazón, como un incienso;  y el aliento de todas las cosas hace cantar,  como flautas mis pensamientos" Rabindranath Tagore

He trobat per casualitat aquest poema i m'ha semblat millor que moltes de les pregàries, millor que tants i  tants rierols de tinta i de paraules que volen quedar bé i que tantes vegades no diuen res... No crec en tu Senor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis. Tinc tanta necessitat de tu Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu i crec que crec en tu, quan no crec en ningú. Però després em desperto, o penso que em desperto i m'avergonyeixo de la meva feblesa i em detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mai de tu, com si fossis algú. ¿ Quan Senyor estic despert i quan sóc adormit? ¿ quan estic despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i despert i adormit,somni la vida? ¿Despertaré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida? No crec en tu Senyor, però si hi ets, no puc donar-te  ...

un any després Em costa imaginar-te absent per sempre tants de records de tu se m'acumulen que no deixen espai per a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco (...) Tu ja no hi ets i floriran les roses maduraran els blats, i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies (...) No tornaràs mai més,  però perdures en les coses i en mi de tal manera, que em costa imaginar-te absent per sempre Miquel Martí Pol

contemplo mon no-res contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m'aixafa com un pes. Jacint Verdaguer A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se'n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, digueu-me: què voldran? Jacint Verdaguer Per què escriure més versos en l'arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré amb estels? Jacint Verdaguer Necesito del mar porque me enseña: no sé si aprendo música o conciencia: no sé si es ola sola o ser profundo o sólo ronca voz o deslumbrante suposición de peces y navios. El hecho es que hasta cuando estoy dormido de algún modo magnético circulo en la universidad del oleaje. No son sólo las conchas trituradas como si algún planeta tembloroso participara paulatina muerte, no, del fragmento reconstruyo el día, de una racha de sal la estalactita y de una cucharada el dios inmenso. Pablo Neruda

Què hi ha en aquestes flors, que se'n van sense dir res? sense els estremiments de l'agonia, sense perdre el color encès Amb tota cortesia i poc a poc s'esfullant, se'n van se'n van, sense queixa, sense plant, no volent destorbar cap alegria   Joan Maragall   8 d'abril 13 d'abril 20 d'abril 23 d'abril 26 d'abril 8 d'abril 10 d'abril 12 d'abril 13 d'abril Llegaste a mi en las horas caprichosas de la primavera con cantos de flauta y con flores y transtornaste las ondas de mi corazón hasta hacérmelas olas  que mecían el loto rojo del amor. Y me pediste que saliera contigo al secreto de la vida. Pero yo me quede dormido entre las hojas rumorosas de abril Cuando desperté, la nube se acumulaba en el cielo y las hojas muertas iban en remolino con el vendaval. A través del goteo de la lluvia, oigo tus pasos que vienen y tu llamada que me pide que salga contigo al secreto de la muerte Voy a ti, y dejo t...

La tierra en mi país,tiene olor de recuerdos. Si el pájaro hace un ángulo de heridas circulares, los árboles meciéndose, le abren el corazón al viento, y cantan como si fuera un arpa de cristal y de plata. la tierra en mi país tiene sabor de sueño (...) No preguntéis por mi país lejano; los miré cuando tenía el alma desnuda y aún llevaba una estrella en la mano. Claudio Barrera

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Joan Salvat Papasseit

" Y colgué en los verdes sauces la música que llevaba, poniéndola en esperanza de aquello que en ti llevaba. Allí me hirió el amor y el corazón me sacaba " Sant Joan de la Creu Mercedes Milà, doctora en filosofia i llicenciada en psicologia i ciències de l’educació, el passat 23 de juny, durant la clausura d’un curs d’espiritualitat, al institut de Ciències religioses de València, ha dit coses molt interessants, respecte al descans estival . Aquí en deixo una petita mostra: “ Cal promoure - l’espiritualitat del descans- que és summament fecunda per a la persona humana, ja que en el lleure es desvetllen idees i es restaura la capacitat d’estimar i de donar sentit a la vida “ “ El lleure també és la capacitat d’estar atents a la bellesa de les coses” “ El descans ha de produir un efecte restaurador, que no te res a veure amb la mandra, la desgana, el decaïment o la mera distracció. En el descans, l’home celebra el fet d’estar viu i la seva intimitat s...

Los trabajadores tienen necesidad de poesía como de pan. Necesidad de que su vida sea una poesía. Ninguna poesía concerniente al pueblo, es auténtica, si no entran en ella, la fatiga y el hambre y la sed que nacen de ella. La religión puede se la fuente de esta poesía. (J.L.Aranguren citando a Simone Weil )

" Tú me has traido amigos que no conocía. Tú me has hecho sitio en casas que me eran extrañas. Tú me has acercado a lo distante y me has hermanado con lo desconocido" R.TAGORE

No para ver la luz que baja de los cielos, incierta en estos campos, sino por ver la luz, que del oscuro centro de la tierra, a las hojas asciende y las abrasa Francisco Brines

Vent en el vent silenci en el silenci tot el que sé ho he après en un instant un sol instant, íntim, total de vida Ara la veu s'atarda per les ribes i tot de gent camina amb mi Miquel Martí Pol

Yo no supe donde entraba, pero cuando allí me ví sin saber donde me estaba grandes cosas entendí; no diré lo que sentí que me quedé no sabiendo toda ciencia trascendiendo. Sant Joan de la Creu

Que toda mi alegría es contemplaros y lo que me la quita es no gozaros Sant Joan de la creu

Mi amado las montañas los valles solitarios nemorosos las ínsulas extrañas los ríos sonorosos el silbo de los aires amorosos Sant Joan de la creu Afegeix-hi un peu de foto mmmmmmmhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh........................ quasi ploro quan el veig

De flores y esmeraldas en las fresca mañanas escogidas haremos las guirnaldas en tu amor florecidas y en un cabello mio entretejidas Sant Joan de la Creu

Decid cielos y tierra; decid mares decid montes y valles collados decid viñas y mieses y olivares decid hierbas y flores, decid prados decidme donde está Aquel que hermosura y ser os da. Sant Joan de la Creu

El silenci fa més densos els records i més íntim el temps que ens és donat per viure'ls MIQUEL MARTÍ POL