Venbariarismes

Quan parlem del concepte "persona" " personal" , pensem en el que som essencialment, en el que és nostre i de ningú més, en el que ens pertany individualment. Però no deixa de ser curiós que en l'origen el terme en si ,difereix bastant del significat que li donem. "Persona" prové de la paraula grega "prosopon" (  πρόσωπον ) que literalment vol dir  "davant de la cara". Prosopons eren les màscares que sempre utilitzaven els actors en les obres de teatre del grec clàssic. Més endavant van acabar designant a qui les duia, i d'aquí fins els nostres dies, en que "el prosopon" ha esdevingut   "el personatge" i "persona"  qui l'interpreta Persona és un concepte filosòfic que tothom entén encara que sigui un ruc en filosofia i el "Personalisme" és un corrent filosòfic que s'oposa a l'Instrumentalisme, en tant que no som un recurs humà, tal com pretén l'Utilitarisme, el C...

No hi ha res com veure un fill feliç, és impagable. No sé si és cosa de mares o de què, però és ben bé així. No sé que us depararà la vida, però demano Déu que sigui secret o evident company vostre No sé on sereu ni què fareu, però en qualsevol cas, encara que lluny,  sempre prop de mi Tot i que ja no cal guarir-vos com abans, hi ha lligams indestructibles que no marxen És que la porta de la Vida sempre està de bat a bat, des de que es va obrir No hi ha res com veure't feliç Glòria Vendrell i Balaguer agost del 2016

L'objectiu era arribar a Cracòvia a les Jornades Mundials de la Joventut amb el Papa Francesc, de manera que el país i  la ciutat de sant Joan Pau II ( iniciador d'aquestes jornades ), ens ha brindat una magnífica experiència turística , però sobretot espiritual. Igual que a la resta de Polònia i a la veïna Txèquia, els joves pelegrins ho omplen tot a vessar. Cracòvia és la festa dels sentits i de la fe i un espectacle poder ser.hi ,veure-ho i gaudir-ho. Hem contemplat el riu Vístula (Wisla)  des de diferents indrets, hem visitat el centre històric i el barri jueu , hem entrat a la sinagoga i hem cantat en hebreu " Shemà Israel", recordant tots els jueus massacrats als camps propers d'Auschwitz i Birkenau  que vam visitar fa dos dies,( pell de gallina). Ha estat una llàstima no tenir temps per visitar  la fàbrica d'Oskar Schindler , hagués estat també molt bé! Una altra visita programada i gairebé obligada pel seu renom, han estat les mines ...

Tot i haver estat una visita curtíssima, Oloumuc ens ha deixat bon gust de boca . Un tastet inoblidable. es tracta de la capital històrica de la Moràvia arrelada ens uns primitius  assentaments romans. El seu casc històric és el segon més gran que es conserva al país després de Praga. A solament 8 km de Oloumuc ens trobem amb l'anomenat " turó sant" ( Svatý Kopeček) lloc de repòs, d'oci i de pelegrinatge. Des de lluny s'albiren els grocs i les torres de la  basílica menor de la Visitació. Es tracta d'una església barroca (barroquíssima per dins). Es diu que és un lloc sant, perquè segons la tradició allà es va aparèixer la Mare de Déu a un fabricant de vins,Jan Andrysek, que havia promès construir una capella quan es fés ric . Perdut enmig d'una tempesta de neu i en perill, l'aparició de la Mare de Déu, li va recordar la promesa feta i de seguida va promoure la seva construcció amb l'ajuda dels monjos "mostenses", amos del terren...