Venbariarismes

Tot i que he sigut i sóc profe de moltes coses més, he de dir que m'agrada ser profe de religió, malgrat les dificultats i les incomprensions.  M'agrada, encara que sigui una mica, ajudar a obrir els ulls a realitats marginades del pensament modern.  M'agrada ser amb vosaltres quan m'adono que esteu contents i contentes de ser-hi.  M'agrada molt i molt Tots són alumnes destacats, però aquestes en són  una petita mostra.  Gràcies Carla, Júlia i Daniela!  Glòria Vendrell Balaguer Desembre 2022

Conec aquest jardí pam a pam, l'he vist canviar, evolucionar, modificar-se adaptar-se. He vist els arbres quan eren petits i com s'han fet grans, els he vist pletòrics a l'estiu, caducs a la tardor, despullats a l'hivern, desvetllant-se en el temps de flors...  He vist aquest jardí amb avis que ja no hi són, amb pares que aviat no hi seran, amb fills, que com els arbres, eren petits i després grans, hi he vist néts nadons i néts enjogassats, germanes, nebots, cunyats...  Però hi ha una cosa que sempre hi és, variable i distinta segons el dia, segons el temps i el moment, però immutable i segura com res, l'amor delicat en la més pura essència del Déu que també estimo, tot i que necessàriment menys que Ell a mi, revelat en la bellesa petita de cada dia, de cada moment i de cada jardí.  Amb orgull em confesso cristiana creient, enamorada de Crist, els que em coneixen ja saben de mi, de com gira la meva vida al voltant d'això i de com de feliç em fa.  Una sola cosa ...

Hi ha un caminet bonic i arrecerat prop de casa i prop del mar on els pins no gosen ser grans on els ànecs hi són a tocar i on les petites dunes  entre caragols, flors i fulles hi amaguen la sal. Els dies de no res com avui hi ve de gust caminar arraulits sense pressa com si cap cosa hagués de passar Prop de casa i prop del mar Glòria Vendrell Balaguer octubre 2022

Els primers versos de l'Emigrant de Verdaguer citen aquesta vall:  f ormosa vall, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu... L' ermita al cel suspesa és el santuari de la Marededéu de Bellmunt, un lloc petit, d'amplada justa, però amb unes vistes espectaculars de 360º , especialment al vespre, quan el sol es pon darrere el Pedraforca, quan es fonen amb la nit a poc a poc, les Guilleries, el Collsacabra, el Puigmal, el Cadí, els Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, la Tossa, el Canigó, Cabrera Montserrat i la Mola, el Montseny i un llarguíssim etc amb la plana de Vic als peus. Construït sobre la pedra vida, que havia estat inicialment l'esglesieta del castell de sa Reganyada, el santuari és l'atalaia de la Plana, la imatge petita de santa Maria és un recés de pau sempre a punt per a qui hi arriba. Diuen que a finals d'estiu, eixams de formigues alades hi van a morir en el pedró i que és per això que també l'anomenen la Mareded...

  Els bufadors de Beví són uns forats per on surt corrent d'aire (quan surt) Diuen que és un aire fresc perquè ve de dins, on la temperatura és molt, més freda que a l'exterior. La serra dels bufadors és a Vall Ges-Bisaura, al costat de santa Maria de Besora, a la comarca d'Osona. Un antic enfonsament del terreny és el que ha donat lloc a aquest paisatge tan especial, sigui pel microclima, sigui per l'atmosfera que provoca l'obaga, sigui pel caire que té de conte de fades, sigui per la sobre abundància de molsa i de falgueres, o sigui per trobar-ho quasi de sobte al bell mig del bosc, com si obríssim una capsa de sorpreses. Molt recomanable! L'alè ferèstec dels budafors es pot fer notar de dues maneres, com un tímid respir adormit dins les entranyes de la serra o com un esclat de festa, vessat tot a fora. Això segon deu ser en dies molt especials... Haurem d'endevinar-los per tornar-hi, perquè és  la muntanya qui mana i no nosaltres, però en qualsevol cas, h...

  Sant Pere de Casserres té el privilegi de resguardar el romànic primer en un lloc especialment bonic, ja que s'encimbella sobre un meandre del Ter, a tocar del pantà de Sau, del qual encara en forma part perquè l'aigua no té fronteres. L'any 1006 la vescomtessa Ermetruit va comprar el domini al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. Avui solament és una ombra del que va ser, però s'han avingut a reconstruir amb cura els ambients monacals, han fet maquetes per fer-nos una idea de com era tot plegat, han cuidat, embellit, protegit... No sé si és perquè el romànic és l'estil sobri i senzill sorgit de la reforma gregoriana que va revoltar l'església a l'edat mitjana, o perquè, especialment els petits temples, han defugit les ostentacions gòtiques, barroques i de tot estil que va esdevenir després, o perquè el Pirineu n'és ple, o perquè la pedra nua és més suggerent que els papers i els documents d...

  Vora el mar el castell llangueix. Plora pels seus, pels que hi van ser i ja no hi són, però sobretot per les ones de la mar que cada cop són més lluny.  Li han dit que el planeta s'escalfa i que potser un dia l'aigua li arribarà als peus i tornaran a ser ben a prop... però ell no s'ho creu i es lamenta una i una altra vegada per la mar que no li respon de fa temps. A cops de campana somorta ho intenta dia rere dia, recordant el temps que eren amics, ell i l'aigua salada, el temps que la santa Creu era dins l'església, el temps que cavalls i cavallers en feien estada, el temps que els canons el defenien de l'enemic... Les campanes repiquen i repiquen, a vegades com una tènue campaneta i a vegades com un estrèpit metal·lúrgic esverat. Potser un dia l'escoltaran les ones, potser un dia elles abandonaran la sorra i tornaran a ser amics, com abans. Glòria Vendrell Balaguer agost 2022

Situat al peu de la serra de la Freita de la comarca de l'Alt Urgell, Arfa és el poble que ens ha fet de casa aquest estiu. S'aixeca sobre una penya a la vora del riu Segre. Per la seva situació estratègica a l'època medieval, hi va dominar el castell Genís, del qual en queda l'Arc del Castellà, que és un pas estret sobre un arc elevat que comunicava el castell amb la casa del Castellà. L'església del poble està dedicada a sant Serni, és romànica i té un campanar que recorda més una fortificació que cap altra cosa. Es conserva perfectament un pou de gel, el pou de gel de la Caveca, una estructura semisoterrada coberta amb una cúpula, que va fer la seva feina en temps passats.  A part del petit nucli rural, hi ha vaques i boscos i paisatges bonics a contemplar i un preciós habitatge rural "El Jardí" , que ha estat tot un privilegi, per ser-hi i per servir de porta d'entrada a la Seu i a escapades reconfortants a les muntanyes. Gràcies Glòria Vendrell Ba...