Venbariarismes

Els primers versos de l'Emigrant de Verdaguer citen aquesta vall:  f ormosa vall, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu... L' ermita al cel suspesa és el santuari de la Marededéu de Bellmunt, un lloc petit, d'amplada justa, però amb unes vistes espectaculars de 360º , especialment al vespre, quan el sol es pon darrere el Pedraforca, quan es fonen amb la nit a poc a poc, les Guilleries, el Collsacabra, el Puigmal, el Cadí, els Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, la Tossa, el Canigó, Cabrera Montserrat i la Mola, el Montseny i un llarguíssim etc amb la plana de Vic als peus. Construït sobre la pedra vida, que havia estat inicialment l'esglesieta del castell de sa Reganyada, el santuari és l'atalaia de la Plana, la imatge petita de santa Maria és un recés de pau sempre a punt per a qui hi arriba. Diuen que a finals d'estiu, eixams de formigues alades hi van a morir en el pedró i que és per això que també l'anomenen la Mareded...

  Els bufadors de Beví són uns forats per on surt corrent d'aire (quan surt) Diuen que és un aire fresc perquè ve de dins, on la temperatura és molt, més freda que a l'exterior. La serra dels bufadors és a Vall Ges-Bisaura, al costat de santa Maria de Besora, a la comarca d'Osona. Un antic enfonsament del terreny és el que ha donat lloc a aquest paisatge tan especial, sigui pel microclima, sigui per l'atmosfera que provoca l'obaga, sigui pel caire que té de conte de fades, sigui per la sobre abundància de molsa i de falgueres, o sigui per trobar-ho quasi de sobte al bell mig del bosc, com si obríssim una capsa de sorpreses. Molt recomanable! L'alè ferèstec dels budafors es pot fer notar de dues maneres, com un tímid respir adormit dins les entranyes de la serra o com un esclat de festa, vessat tot a fora. Això segon deu ser en dies molt especials... Haurem d'endevinar-los per tornar-hi, perquè és  la muntanya qui mana i no nosaltres, però en qualsevol cas, h...

  Sant Pere de Casserres té el privilegi de resguardar el romànic primer en un lloc especialment bonic, ja que s'encimbella sobre un meandre del Ter, a tocar del pantà de Sau, del qual encara en forma part perquè l'aigua no té fronteres. L'any 1006 la vescomtessa Ermetruit va comprar el domini al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. Avui solament és una ombra del que va ser, però s'han avingut a reconstruir amb cura els ambients monacals, han fet maquetes per fer-nos una idea de com era tot plegat, han cuidat, embellit, protegit... No sé si és perquè el romànic és l'estil sobri i senzill sorgit de la reforma gregoriana que va revoltar l'església a l'edat mitjana, o perquè, especialment els petits temples, han defugit les ostentacions gòtiques, barroques i de tot estil que va esdevenir després, o perquè el Pirineu n'és ple, o perquè la pedra nua és més suggerent que els papers i els documents d...

  Vora el mar el castell llangueix. Plora pels seus, pels que hi van ser i ja no hi són, però sobretot per les ones de la mar que cada cop són més lluny.  Li han dit que el planeta s'escalfa i que potser un dia l'aigua li arribarà als peus i tornaran a ser ben a prop... però ell no s'ho creu i es lamenta una i una altra vegada per la mar que no li respon de fa temps. A cops de campana somorta ho intenta dia rere dia, recordant el temps que eren amics, ell i l'aigua salada, el temps que la santa Creu era dins l'església, el temps que cavalls i cavallers en feien estada, el temps que els canons el defenien de l'enemic... Les campanes repiquen i repiquen, a vegades com una tènue campaneta i a vegades com un estrèpit metal·lúrgic esverat. Potser un dia l'escoltaran les ones, potser un dia elles abandonaran la sorra i tornaran a ser amics, com abans. Glòria Vendrell Balaguer agost 2022