Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2012

Retalls d'Hermenèutica

Imatge
http://filosofia.idoneos.com Cassirer :   E l mismo lenguaje se forma en la experiencia ante lo sorprendente, ante la fuerza de lo incomprensible  Néstor O. Miguez :   El text del món  vindria ser " el sentit del món"  (...)    L'hermenèutica és una gosada indagació de l'inaccessible que s'encarna en les paraules i els textos (...)     " Allò real" precedeix la Paraula que ho simbolitza. Gadamer :  Un text és viu perquè té lectors, no pas perquè té autor. R.M. Boixareu. :   Quan parlem de text parlem fonamentalment del text escrit. Però el concepte de text és molt més ampli. Un text no és solament allò escrit, un text és una mirada, un gest, un esdeveniment...(...)    El coneixement del sentit del text passa per una seqüència de preguntes i repostes infinites, perquè “el sentit” ens sobrepassa (...)    El text proposa el sentit. L’acte de la interpretació és doncs una proposta de sentit.

L'anyell de Déu

Imatge
Bonhoeffer: Déu és impotent i dèbil en el món,  solament així està Déu amb nosaltres i ens ajuda... La religiositat humana remet l’home necessitat,  al poder de Déu en el món. La Bíblia el remet a la debilitat i al sofriment de Déu.

Al otro lado de la pared

Imatge
Al otro lado de la pared hay un muchacho que llora tu ausencia. Creo que más que tu ausencia, llora la suya… Más allá de sus dudas,  va a menudo a visitarte. Y por respuesta, el silencio. El tuyo, el suyo, el nuestro… Me gustaría ser viento que pasa sin ser visto y acariciarle  la nuca en secreto. Me gustaría ser parte del suelo para hacérselo firme y hacerle  más llevadero el duelo. Un duelo que no acaba, que no quiere acabar nunca, que se debate entre la vigilia y el sueño… Me gustaría que rasgases el segundo que nos aparta y lo rescatases. Me gustaría que cortases el hilo que nos ata y que trenzases el lazo que nos ama. Me gustaría, me gustaría, me gustaría…. Pero mi deseo llora al lado del muchacho… esperando, esperándote… hombro con hombro, sin ser visto por él. Cuando llegue el día en que se abra el cielo y derrame sobre él miles de besos, no sé en que lado de la pared estaré    ¡ pero me alegraré tanto de verlo! Glòria Vendrell i Ba

Palminora i Palminoreta

Imatge
La geganta Palminora era al mig de la plaça escoltant  les gralles i el repic dels tambors,  impàvida, impertèrrita, com si res, amb aquella cara de somriure forçat i  immòbil. La multitud i la xerinola l’ajudaven una mica a gronxar-se , tota pesada ella, en balancejos maldestres i intermitents :... turururú... turururú... tururururu ... tururururu Els més petits s’embadalien en veure-la, els més grans dansaven al seu voltant i picaven de mans al so de la música que any rere any, per més anys que passessin, sempre era la mateixa. La geganta Palminora era la més gran de les gegantes de la comarca i n’era l’orgull de tota la gent del poble. No solament sortia per la Festa Major, sinó que també anava a les festes dels altres pobles acompanyada de tots els que tant l’estimaven i que la aclamaven sense parar: Palminoooora!! ...  Palminooooooora!!!!.....  Palminooooooooooooooraaaa!!!!!!.... turururú... turururú... tururururu ... tururururu S’havia acostumat a viure sempr

Letras al revés

Imatge
Un puñado de polvo podía ocultar tu seña cuando yo ignoraba su sentido. Ahora que sé más, la leo en todo lo que antes la escondía. Está pintada con hojas de flores,  la destellan las olas en espuma, los montes la levantan sobre sus cumbres. Como yo no te miraba, leía las letras al revés y no sabía su secreto. Rabindranath Tagore