Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Papa

Imatge
Em fa feliç que en facis vuitanta poder celebrar-los amb tu, per a tu i des de tu Em commou la teva història i els teus anys És tot un plaer acompanyar-te en la tendresa del temps que passa per tot el que tenim en comú i pel que m'has donat però també pel que encara hem de viure, preciós i valuós, com la teva vida Encara que un dia l'aparença ens separi, em consola enormement saber que estaràs sempre Glòria Vendrell i Balaguer octubre del 2014

Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar

Imatge
Camino pel mig : entre el mar i la sorra, just en el tros on la sorra és humida, on se'm mullen els peus,on el mar no té prou força per arrosegar-me endins. Camino mirant el mar i els llindars de l'horitzó, però en canvi vaig sempre en direcció paral·lela, deixant-lo de banda. Saber on vull anar m'ajuda a caminar. L'escultura del passeig marítim m'orienta. És un senyal al final del camí que m'indica en tot moment que no m'he perdut, que les coses van bé. M'agrada que les ones em llepin els peus, fins i tot quan em mullen desenfrenadament.  És majestàtic i poderós el mar. Em fascina i em fa por a la vegada. Algun dia deixaré la franja de sorra humida i no tindré por del mar, i em vindràs a buscar en una besada salada i te m'emportaràs mar endins... però mentre no arribi aquest dia seguiré caminant amb el mar de costat, vigilant de no perdre mai de vista la punxeguda escultura del passeig , amb l'alè del sol darrere  escalf

Abril

Imatge
Fa poc que hem sabut que ets nena, però no una nena qualsevol, sinó l’Abril, la meva néta, la tercera en ordre de vinguda a la família. Quan es té el primer fill, un es qüestiona , com es pot estimar més? com es podrà estimar a un segon? serà un amor dividit ? repartit ? diferent?... i el cas és que quan ve el segon i el tercer i els que siguin, la maternitat de debò no minva sinó que creix, no és divideix sinó que es multiplica. Malgrat la feina, les nits sense dormir i els maldecaps per fer mans i mànigues amb un sou, sempre és una riquesa. És veritat que es perd la “ llibertat “ que coneixem i que tractem a diari, però es guanya en LLIBERTAT interior, que a la cap i a la fi, és la més valuosa i l’única que res ni ningú ens pot prendre. Dic tot això perquè quan neix el primer nét, hom podria pensar les mateixes coses que quan es té el primer fill , però sortosament la vida sempre ens sorprèn. És veritat que no és el mateix ser mare que ser iaia, però també és veritat qu

De nou

Imatge
https://www.facebook.com/iscreb De nou tot recomença les palmeres del claustre han agafat enbranzida el curs és vell i bon company aviat la tardor em durà més hores de treball l’estudi es tornarà constant i prou grat, com gairebé sempre i em preguntes “ acabar?” ... “ per a què ?” contesto després d’un any en vindrà un altre i si són inacabables, tant se val ! perquè el cas és que et trobo interesant , però sobretot un plaer, poder retrobar-te  Glòria Vendrell i Balaguer Octubre 2014