Venbariarismes

El meu poble no era així quan jo hi vaig arribar de petita.  El riu encara era un riu, però ho va deixar de ser.  De manera que m'ha agradat molt fer una passejada a la seva vora,  a l'hora que la calor s'enlaira amb la tarda. raconets d'aigua petita , d'aigua fosca i allargada ... La vegetació deixa entreveure, saluda, mira i amaga...  No hi ha pressa. És estiu, el dia és llarg i el camí sempre dóna confiança. sempre hi ha coses curioses i boniques ,per mirar, per aturar-se, per observar...  a prop o lluny, tant se val! Tot torna sempre al seu lloc i jo torno a casa :  el carrilet, les punxes del psiquiàtric, sant Baldiri ,el Castell i la calzada... Glòria Vendrell i Balaguer juny del 2012

Tota decisió te conseqüències comunitàries, per petita que sigui. No hi ha res que fem o no fem que no repercuteixi en bé o mal d’algú altre. La nostra vida és plena d’actes,  alguns de molt rellevants, altres de menys i potser molts que els anomenaríem directament insignificants i irrellevants, però la veritat és que tot aquest seguit d’actes ha configurat la nostra vida passada i la ha catapultada al futur.  Res és absurd. Ho pot semblar si ho mirem a distància curta, però fotografies com aquesta ens encoratgen a dotar de sentit cada passa,   cada petjada, cada moviment i cada segon d’ascensió, malgrat la dificultat i l'absurditat del moment. Les coses més valuoses de la vida , no per difícils o aparentment estèrils deixen de ser belles, però, la veritat és que malgrat la nostra condició necessàriament social, sempre les portem a terme en solitari. Necessàriament en solitari també. Glòria Vendrell i Balaguer Juny 2012

ANTONIO MACHADO   (...) converso con el hombre que siempre va conmigo -quien habla sólo, espera hablar con Dios un día- mi soliloquio es plática con este buen amigo que me enseñó el secreto de la filantropía. (...) A mi trabajo acudo, con mi dinero pago el traje que me cubre y la mansión que habito, el pan que me alienta y el lecho en donde yago. Y cuando llegue el día del último viaje, y esté a partir la nave que nunca ha de tornar me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar.

Fa molt de temps que escolto l’actualitat per la ràdio. De bon matí els auriculars em connecten al món, a les tertúlies, a les opinions ,a les notícies d’última hora etc. M’hi vaig acostumar fa temps , perquè la ràdio em permet escoltar-la sense necessitat d’estar quieta sense fer altra cosa, tal com passa amb la tele. Sempre dic que quan arriben les vacances, desconnecto amb el món. I és veritat, perquè com que no escolto la ràdio no sé què passa. Però de seguida necessito “ posar-me les piles” i apropar l’orella als auriculars i notar el rau - rau que tinc a la panxa, que em diu : “ per fi fas el que toca!” Doncs he de confessar que de fa un temps que no faig pas cada dia “ el que toca”. Des que ha nascut el meu nét bonic, les estones que el tinc a casa, els auriculars es desen i la ràdio s’apaga. No sento opinions de periodistes que es barallen desaforats, ni retalls de premsa,  ni res de res. Un dia d’aquests en que el nét bonic ho omple tot, malgrat això,  pe...

Glòria Vendrell i Balaguer 

BENET XVI.- audiència 6-6-12 "Aquí quisiera recordar lo que dije en defensa del tiempo para la familia, amenazado por una especie de ‘prepotencia’ de los compromisos de trabajo: http://pedagogiadelaliturgia.blogspot.com.es/2009_03_01_archive.html   el domingo es el día del Señor y del hombre,  un día en el que todos deben ser libres, http://aulabalearapima.org/?page_id=6  libres para la familia y libres para Dios  http://espai-acompanyam.blogspot.com.es/p/acompanyam.html ¡Defendiendo el domingo, se defiende la libertad del hombre!" 

He buscat a la wikipèdia les definicions pertinents de lleure i de la seva traducció al castellà " ocio " y he trobat el següent: El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions. Per definició, es distingeix del simple temps lliure en què es realitza alguna activitat que permet el creixement personal, incloent en aquest creixement la relació amb altres persones. L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, té una repercussió més enllà de simplement passar l'estona i aporta algun guany simbòlic al que la practica. Com a exemples tindriem practicar algun esport fer músicaper plaer, participar en l'educació no formal en iniciatives existents o crear-ne de noves. Segons es diu en els àmbits educatius, el lleure més sa és el que implica les anomenades 3D: diversió, descans i desenvolupament personal Se llama ocio al tiempo libre que se dedica a actividades que no son ni trabajo ni tareas domésticas ese...

Fa uns dies li vaig sentir dir a un professor, que " pensar" ve de pensum, que vol dir "pes". Així doncs, pensar les coses, vindria a ser "sospesar les coses", anar al fons de les coses, anar al seu "propi pes"... Deia també que la realitat ens ve donada, però que la podem pensar de moltes maneres : des de la literatura, des de l'art, des de la matemàtica, des de la ciència,des de la història, la política, l'economia, des de l'astronomia,  la filosofia, des de la teologia etc. I em va agradar molt la teoria de Zubiri, segons la qual, tan bon teorema pot ser una teoria científica, com una bona novel·la... curiós no? normalment no tenim aquesta apreciació i la veritat és que fa pensar. Va dir que hi ha algunes diferències en les maneres de pensar: mentre que la ciència te respostes molt precises a qüestions penúltimes, la filosofia i la teologia tenen respostes molt imprecises a qüestions últimes. I continuava dient ...