Venbariarismes

Vuitanta-vuit pàgines que es llegeixen quasi devorant. Aquest filòsof de moda en fa cinc cèntims de la necessitat del dolor i de l'obsessió que tenim per desterrar-lo el més lluny possible. En canvi, ell defensa la necessitat de dotar-lo de sentit, fa servir el conte de la princesa que tenia un pèsol al matalàs i afirma que si fem desaparèixer el "dolorós" pèsol de la nostra vida, començarem a notar altres dolors, que els matalassos són tous, per exemple. ...  Al cap i a la fi , diu, el que fa mal, és justament el persistent sense sentit de la pròpia vida ... i no "el pèsol" o el "matalàs" o qualsevol altre objecte de dolor. I parlant del també famós virus de moda, diu que quan ens preocupem exclusivament de la supervivència, que ens assemblem al virus,, aquest ésser no-mort, que no fa més que multiplicar-se, és a dir, que sobreviu sense viure realment (...) com més es redueix la vida a simple supervivència, més por es té a morir. Ens faríem un favor b