Venbariarismes

Avui de nou al massís del Carlit, de Coll de Pam al Roc de la Calma. Havíem fet trossets diverses vegades, sols i amb fills, però encara mai sencer. El millor de la ruta és la panoràmica,  però avui la vista no era de les millors, el cel estava una mica enterbolit... Coll de Pam és el port de muntanya i el sector geogràfic que actua com a gran mirador natural sobre la Cerdanya i la Serra del Cadí. El Roc de la Calma, amb els seus 2213 m d'altitud ofereix un panorama de 360° sobre tota la Cerdanya, el Carlit, el massís del Canigó i la serra del Cadí. Endinsant-se uns pocs metres en el bosc des del cim del Roc de la Calma, hem tingut de nou la grata sorpresa d'albirar el preciós llac de la Bulllosa als peus del Carlit. No era el pla inicial, l'hem hagut d'improvisar perquè el telecadira que havíem d'agafar no funcionava. Tant se val!, tot i que el millor ha estat el camí, perquè el Roc de la Calma, jo el recordava fent honor al seu nom i avui hi feien obres i hi havia...

El François, el guarda del parc tenia raó, no és on arribes, sinó el camí.  No tinc paraules, qualsevol cosa que digués ho esgavellaria.  Un prodigi de bellesa.  (les fotos i els vídeos no fan justícia) «Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar (...)  i trobareu el repòs que tant desitjàveu»   Mateu 11 (dels laudes del matí a la vora del riu Eina) Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025  

Avui ha estat una jornada romànica, d'aquelles memorables, de les que deixen bon gust i bon record, de les que no importa tornar-hi, com ha estat el cas d'avui. Sant Martí del Canigó i sant Martí el vell,  va ser una descoberta l'any 1991 i sant Miquel de Cuixà també el 1991 i alguns anys més tard també amb tots els fills.  Celebro i em fa molt feliç veure com es dona a conèixer el nostre fill Joan Pau amb el seu perfil de @romàniccatalà i amb el seu llibre «Amb ulls de romànic». Ell sempre diu que tot li ve de la família i dels viatges pel Pirineu... M'emociona molt tornar als llocs, en primer lloc, perquè són suggerents i magnífics i segon perquè em porten tants records! Romànic i Pirineu és un còctel que desencadena moltes, moltes emocions.  Recordo l’amor que em tenies de jove, com m’estimaves al temps de les noces. Em seguies pel desert, per terres que ningú no sembra. Jer 2,2 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025

El barratge de Puigbaladó  serveix per retenir l'aigua de l'Aude i del seu afluent el Galbe, formant el llac de Puigbaladó.  Una volta a aquest llac permet diferents mirades i troballes tan boniques com l'església romànica de sant Romà del s.XI al poble de Réal,  i algun que altre bolet primerenc. En els 7 km que dura el camí hem sabut de l'oreneta cuablanca que torna de l'Àfrica cada primavera, del bernat pescaire, de la truita de riu, de la granota roja que viu als prats humits i de la ligulària, que és la flor estrella del Capcir, una espècie rara i protegida a França, a qui li agrada lluir les seves llargues tiges plenes de petites flors grogues com el sol. El poble de Puigbaladó, dominat per un castell que no hem visitat, és un terme allargassat, d'oest a est, amb una forma molt peculiar. El seu nom és molt controvertit: Puigbaladó, Puigbaladós, Puyvalador, Puigvaledor... en qualsevol cas sembla que és a causa del bàlec, una ginesta petita molt comuna a la ...