El barratge de Puigbaladó serveix per retenir l'aigua de l'Aude i del seu afluent el Galbe, formant el llac de Puigbaladó. Una volta a aquest llac permet diferents mirades i troballes tan boniques com l'església romànica de sant Romà del s.XI al poble de Réal, i algun que altre bolet primerenc. En els 7 km que dura el camí hem sabut de l'oreneta cuablanca que torna de l'Àfrica cada primavera, del bernat pescaire, de la truita de riu, de la granota roja que viu als prats humits i de la ligulària, que és la flor estrella del Capcir, una espècie rara i protegida a França, a qui li agrada lluir les seves llargues tiges plenes de petites flors grogues com el sol. El poble de Puigbaladó, dominat per un castell que no hem visitat, és un terme allargassat, d'oest a est, amb una forma molt peculiar. El seu nom és molt controvertit: Puigbaladó, Puigbaladós, Puyvalador, Puigvaledor... en qualsevol cas sembla que és a causa del bàlec, una ginesta petita molt comuna a la ...
