Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Vells i Bells

Imatge
No és decadència, és esplendor No és el pitjor, és el millor No són arrugues, són marques vitals No és flaquejar, és desvetllar No és ensopir, és deixondir No és mort, és esperança No és costum ni rutina, és l'hora de l'amor de debò Bellesa i Vellesa tenen un nom, el vostre, cisellat a foc com un tresor Impagable Agraïda per sempre Us estimo Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2019 http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com/2014/09/vellesa-i-bellesa.html

El pessebre de casa: vídeo i poema

Imatge

Ordre en el Desordre

Imatge
Fa temps que estem d'obres. Tothom qui n'ha fet sap com estressen. Fa dies que tinc ganes d'escriure sobre això perquè m'ha fet pensar.  Les primeres que vam fer vivint a casa van ser les pitjors perquè ja teníem sis fills ( per això les vam fer) i perquè dos d'ells solament tenien tres mesos. Però com que llavors no tenia gaire temps per escriure, ho faig ara que al capdavall solament quedem dos a casa . Quan els paletes comencen a treballar, tot és pols i runa , la casa es desmantella, tot es capgira, la rutina dels llocs (cadacosaalseulloc) deixa de tenir sentit , res obeeix a la lògica domèstica... però el pitjor de tot és  la sensació de desprotecció que causa el desordre regnant. Hi ha però una cosa que atorga sentit a aquest desordre: saber que hi ha un motiu, un inici i un final , que per força ha de ser millor. Això és el que provoca la urgència d'aprendre a conviure amb ell, la necessitat de fer-se un lloc encara que sigui inhòspit, l&#

Vinyacasa

Imatge
 A la vora, en el moment oportú, en el temps de la verema i també quan el cep es marceix, en cadascun dels petits plàcids moments, sempre ens acompanya la vinya. S'han fet tan grans com els records que pocs recorden. Són els sentinelles de la "casa", les columnes, els pilastres i els balustres de la història que més m'importa. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2019

Comiat

Imatge
El gat ha caminat pel passadís flairant els perfums de l'estiu que ja s'acaba, ha tombat pel pati ensordit i grisenc , ha contemplat el rètol de l'institut una i una altra vegada, fins que les lletres han emprès  el vol, ha deixat secrets dins  les aules buides i alienes al curs que ja comença, li ha plagut sentir en el llom, el contacte duna fulla que bressolava el vent de l'entorn, ha imaginat pinyes d'adolescents petant la xerrada en els bancs, ara solitaris...  Ha fet tot això, absort, absent, melangiós, silenciós ... Però abans de marxar, al veure l'arbre frondós del carrer, el gat ha percebut que alguna cosa d'aquelles tan boniques que a hom li passa a la vida, marxava també amb ell.... i allà, al mig del passadís, en els seus ulls foscos i en la seva pell negra i lluent, he sabut  que estava content. Gràcies Pilar, Empar, Mireia, Raquel, Susanna, les dues Àngels, les dues Mòniques, les dues Carmes, Rosa, Irene, Jordi, Xesca, Roser, Miq

Vermell

Imatge
Vermell sobre el Penedès vermell sobre la vinya sumptuosa vermell sobre l’agost que expira  vermell sobre el préssec singular vermell a casa dels pares vermell sobre l’Ordal Vermell que  delecta vermell alfa i omega el vermell del sol  el vermell de ponent Vermell sinuós, vergonyós silent, imponent, suggerent... El vermell del vostre ocàs?  o vermell xiroi pel que comença? Glòria Vendrell Balaguer Agost del 2019

Agost 1979- Agost 2019

Imatge
La paraula “cònjugue” no s’utilitza gaire, però és molt i molt significativa. Vol dir portar el jou, no pas un sol, sinó dos, però caminant a la par, ja que d’una altra manera seria impossible. La imatge parla per si sola. Després de quaranta anys portant junts el jou, no puc més que donar gràcies al que ens ha acompanyat fins ara, perquè , tal i com diu l’evangeli, Ell “ ha fet el jou suau i la càrrega lleugera ”.  Ho hem celebrat a la vall de Camprodon:  Glòria Vendrell i Balaguer

Els meus llocs especials del Pirineu

Imatge
Vallhibierna  Aquí deixo un recull dels meus llocs especials dels Pirineus dels últims 10-12 anys aproximadament. Són llocs especials o per la seva bellesa, o pel que signifiquen o pel que m'han fet sentir. Cadascun d'ells són mostra , no solament del que es veu, sinó d'un munt de coses més, tan visibles com no visibles . Molts d'aquests llocs ja han estat relatats en aquest blog, però altres no. I ho faig perquè la geografia te molt a veure amb la vida i perquè donar un lloc, fent presents moments especials, m'ajuda a mirar les coses amb uns ulls diferents i em provoca molta alegria . El que deixo enrere és molt més encara, però a partir d'avui intentaré anar-ho posant al dia. Aigüestortes Estany LLong  El Montarto Estany Negre Aguastuertas (Hecho) Aiguallüts L'Artiga de Lin Ansó Busa El Carlit  El Cerler  Ibon de Toro Colomers  Cua de cavall Ordesa Circ de