Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Textos opinió

Manresa i el Pius

Imatge
Els últims tres anys de la meva vida han transcorregut entre el Baix Llobregat i el Bages. Manresa ha passat a ser una mica casa meva. I ara que arriba l'adeu, no puc marxar com si res, no puc marxar sense agrair tantes coses, fins i tot les que m'han fet patir. No puc passar per alt tant treball, tantes emocions, tant esforç, tanta son, tant de tren, tants companys ,tants alumnes entranyables, tants cafès a la cantina, tant de fred, tantes fotocòpies, tant de tant… A la vida hom mai no acaba d'aprendre-ho tot, mai no acaba de saber-ho tot, mai no acaba de comprendre-ho tot, però el que sí que hom pot, és agrair-ho tot. Gràcies      Glòria Vendrell Balaguer Profe al Pius de religió, socials, castellà, català, aula acollida, cultura i valors i coordinació d'absentisme.

Esclaus o lliures?

Imatge
Ja fa dies que veig aquests cartells a les andanes del tren i igual que em va passar l'altre dia amb la campanya de l'estalvi de l'aigua, m'ha tornat a remoure el que fa molts anys que vaig dient. No em puc oblidar de quan van començar a obrir alguns comerços en diumenge, en nom d'un suposat millor servei a la ciutadania, defensant que en tot cas sempre seria voluntari i que estaria remunerat especialment. Això es deia així, ho dic pels que no ho recorden i pels que no hi eren. Com tantes coses que es diuen i es prometen no m'ho vaig creure i tal com imaginava, ha acabat sent una obligació, especialment quan el petit comerç vol sobreviure i quan els treballadors han acabat acceptant treballar les festes per tal de no perdre la feina. Entenc que en el món de la sanitat i de la cura social hi ha treballs que han de ser-hi sempre, això sempre ha estat així!, però altra cosa és el lamentable i indigne culte que estem fent a la ciutat de consum. No som més lliures...

Ah no? jo em pensava que sí

Imatge
Aquest matí a l'andana de l'estació del tren he vist aquest cartell i no m'ha deixat indiferent. Per una banda m'ha fet gràcia "ah no?- he pensat- jo em pensava que sí".  Per altra banda m'ha molestat que se'm prengui per idiota, perquè està ben clar que l'aigua cau del cel. I com a última cosa, però la més important, ha estat constatar quina sort que tinc de saber que tot em vé del cel! Glòria Vendrell Balaguer  Juny de 2023

Les eines adequades

Imatge
  Hi ha belleses petites i minúscules que solament són apreciables amb l'eina adequada, en aquest cas amb una bona càmera fotogràfica que no precisa gaires coneixements per part meva .   Em fa pensar en les eines adequades que tantes vegades fan possible enamorar-me de menudeses exquisides, tenint en compte que a priori no sempre totes ho semblen.   Pot ser un matí desvetllant-se, unes mans arrugades, una paraula captada, un cafè miraculós, el fred colpejant la cara, un trosset de son, el sotrac del tren, un "tuper" pels fills, un alumne que riu, un llibre antic, un pensament fugisser, una marca a la pell, ell quan m'espera, el matí silenciós, la manteta del llit, l'escrable quan es pot, l'Spotify pel carrer, una foto trobada, quan sona el timbre de casa i arriba un petit, un soroll a la nit...   Omple de llum els meus ulls, que el son de la mort no els acluqui. Salm 13,4 Glòria Vendrell Balaguer Ordal 5-2-23