Noarre i mirador de Corbiu
Ha estat una sorpresa total, primer perquè era un indret totalment nou per explorar i segon perquè ha estat un dels llocs del Pirineu que guardaré i retindré en la memòria com un encontre captivador, encisador i impagable. Imagino que hi té molt a veure l'època de l'any en que estem, on l'aigua raja a dojo a cada pas , on la neu encara fa més boniques les muntanyes, on el verd sobresurt, on les flors competeixen per color i per tendresa, on són més evidents els cants dels ocells... segurament per tot això, però sigui pel que sigui, la veritat és que les Bordes de Noarre ,les seves cascades, el camí... han deixat petjada fonda. Noarre i les bordes situades a l'entorn van ser utilitzades pels soldats republicans per guardar-hi material. Va ser important el seu valor estratègic perquè es troben prou lluny de Tavascan i ben a prop de la frontera. Avui en dia però i pel que sembla, són d'ús particular. Són rústicament boniques, però el millor és el mestissa...