Venbariarismes

fotografies de Lourdes Vendrell i Balaguer De color de fulla de murmuri de vent de tast de molsa de por de fred d’esguard atent de troballa oculta d’olor de terra de remor de bosc de silenci amatent d’emoció secreta ...i al capdavall bolet  Glòria Vendrell i Balaguer octubre 2012

En què penses ? en el color de les estrelles ? en els grisos del teu llit  ?  què et preocupa? l'incertesa de demà ? el brogit de la nit? què somies? que arribarà un dia que no acabi ? que les papallones viuran un munt? què  esperes ? que algú vingui a resoldre els teus dubtes ? que el negre es revesteixi de llum? què m'amagues ? el desig que tens de seguir sent petit? què voldries ? que et mirés ? que t'escoltés? que et comprengués? Doncs  dorrm una mica que aviat et respondré Glòria Vendrell i Balaguer

En el nostre temps tan propens a fer teologies particulars, he trobat fantàstic l’esbocinament que fa l’autor de cadascun dels apartats de la fe, en un esforç per mostrar la teologia, com un intent d’apropar-se al “ ser” de Déu. El teòleg, solament pot arribar a copsar la grandesa i la mida de Déu, reconeixent la seva petitesa i tal com diu Benet XVI, obrint-se a la novetat de l’actuar de Déu. Comparteixo amb l’autor aquesta idea fonamental, de que abans que tota formulació teològica, hi ha la crida personal de Déu, el seu do gratuït i el seu desig de donar a conèixer al món, l’amor indefectible que ens té, inigualable amb cap altra cosa.  A continuació exposo una síntesi de l'article del teòleg E. Jüngel. Glòria Vendrell i Balaguer E. Jüngel : “ Mi teología en pocas palabras “ La teologia és un discurs sobre Déu, però fer un discurs sobre Déu sembla una gosadia, ja que en realitat no es tracta de parlar de Déu, sinó del “ parlar de Déu”. Tot i així és una tas...

fotografies de l'Anna Bosch Qui havia dit que el mar era blau? Qui havia dit que al capdavall tot era igual? Qui havia dit que en última instància tot acaba? Qui havia dit que no paga la pena viure? Qui havia dit que tot és ombra de l’ombra? Qui havia dit que com més endins menys es troba? Qui havia dit que les embranzides de les ones no es podien deturar? Qui havia dit que totes les platges eren iguals? Qui havia dit que les coses sembla que es belluguin però no ho fan? Qui havia dit que tot és aparença?  que tot és il·lusió fugidera?  que tot està plantat en el no res ? No se qui va ser, però mentia. Glòria Vendrell i Balaguer Octubre del 2012