Venbariarismes

      LA MARIPINSI ENS ACOMPANYA DALT DEL TREN DEL MENJADOR El primer dia d’escola, La Maripinsi va saludar tots els nens i les nenes _Ei! Bon dia a tothom!!!! Jo seré la vostra mascota del menjador. Apa! Pugeu amb mi dalt del tren, que us ensenyaré coses molt  divertides !!! Alguns dels nens i les nenes ja coneixien la Maripinsi , dels altres anys del menjador, però els més petits no tenien ni la més remota idea de qui era aquella agulla d’estendre tan rebonica i divertida que els estava saludant. Sense pensar-s’ho gaire, van pujar tots dalt del tren per veure on els conduiria La primera parada del tren va ser “ la Tardor”.  En tot el trajecte, la Maripinsi va  recordar als més grans que calia que mengessin sempre sols, que ja eren molt grans, igual que els arbres immensos, sense fulles, que havien vist pel camí. Va dir també als més petits , que els arbres , per fer-se grans i forts i per tornar a tenir fulles, havien de m...

Cuando nos abandonamos al Dios vivo, cuando en la humildad de la mente recurrimos a él,  nos invade interiormente  como un torrente escondido de vida divina. Benet XVI

Hi ha un ocell que cada dia em canta. No l'he vist. El busco i no el trobo. Solament sento com canta. I el cas, és que em fa il·lusió sentir-lo quan em llevo. I ho fa tan bé, que respiro a fons quan l'escolto. Ell no sap qui sóc, ni com em trobo. No te ni idea de si la nit ha estat llarga i fosca. No sap si el dia que comença em ve de gust començar-lo o no començar-lo. No l'importa si estic atenta al seu al seu cant,  o si ho fa algú altre, en el meu tros de cases abocades al sol. A vegades, fins i tot el sento, des del cel obert, entre les escletxes de les persianes que deixen passar les olors matineres. Potser ens pensem que la poesia és inútil i passada de moda, que solament pot ser escrita per ànimes inspirades... però vés per on,  que l'ocell que cada dia em canta, no sé si és poeta o que és, però sí que sé, que dibuixa en el meu terrat uns versos, que de tan bonics com són, fins i tot les teulades velles i  grises, em semblen catifes precioses este...