Venbariarismes

Quan va baixar del tren, amb el vent fresquet del matí que acabava de llevar-se, es van llevar també totes les ganes que havien estat tímides, però que ara s’havien tornat de sobte il·lusionades i expectants. Mitja volta de clau i era dins: aules, sales, patis, llibres, ordinadors, despatxos , professors i molts i molts adolescents que ni es van adonar de la seva entrada. Entre mòdul i mòdul, un tros d’Anoia treia cap.  Va ser curiós perquè si per una banda l’embargava una certa por per la desconeixença i la novetat, també és veritat que per altra, es sentia com a casa, com si aquell lloc sempre l’hagués estat esperant. I com qui no vol, un grapat de nois i noies, i ella al davant. Quan tornava amb el tren, embadalida amb la silueta de la muntanya serrada, es va adormir agraïda i diu que va somiar que l’endemà la porta s’obria sola i que entre mòdul i mòdul, que un tros d’Anoia treia cap. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2015 Setembre de...

El Jou des de les cingleres El Jou o les quadres del Jou és un hotelet de muntanya al bell mig del Berguedà. Forma part del municipi de Guardiola, però és a tocar de sant Corneli de Cercs. Un lloc ideal on perdre's un cap de setmana sense ganes de fer res més que mirar i contemplar i sentir ben a prop tot allò que no acostumem a tenir a l'abast. A més a més de boniques excursions i passejades, és un lloc ideal per anar-hi amb nens, ja que poden estar en contacte amb cavalls, ànecs i cignes, conillets i fins i tot bisons ! el Jou vista des del wc ànecs al Jou castell del moro i ermita al Jou cincleres de Vallcebre flors i cingleres  del grau del Jou al Tossal de Llissol ( la Baells al fons)  el grau del Jou El sobrepuny treu cap el grau del Jou el grau del Jou cingleres de Vallcebre Tossal de Llissol Tossal de Llissol el Pedraforca des del Tossal de Llissol boscos de Peguera boscos de Peguera ...

La maripinsi s'acomiada de tots i cadascun dels petits que ha conegut en aquests gairebé deu anys. Anomenar-los a tots resulta impossible i no seria just perquè no se'n vol deixar ni un de sol però ella guardarà sempre en el seu cor de plàstic:  una pila d'ullets expectants, un mar d'abraçades i petons, un grapat de llàgrimes recollides, un munt de picabaralles consolades, una pila de rabietes necessàries, un cúmul de contes i cançons, un pilot de culleretes i forquilles, una colla d' aliments que s'han fet amics a poc a poc... tot plegat una tropa de petresos que s'han fet grans al costat d'ella. La Maripinsi s'acomiada, però velleta i tot, l'he posat a la meva taula  perquè cada  cop que la vegi, em vinguin a la ment tots aquests bons records que m'emporto i tot el que he après, que no és poc. Gràcies ! Glòria Vendrell i Balaguer setembre del 2015