Venbariarismes

Quan era petita i camí de casa passàvem per l’antiga carretera que corria pel costat del canal, no sé ben bé si és per la meva hidrofòbia o si perquè aquesta em ve de que vaig sentir dir a algú, que “un camió havia caigut dins del canal” , però el cas és que recordo que m’aterrava mirar per la finestreta del nostre seat 850, que llavors se’m figurava molt gran... i el cas és que de la mateixa manera que el petit utilitari se’m figurava gran, també em semblava grandíssim, profund i tenebrós, el petit canal de la dreta del Llobregat quan passa per Sant Boi. En realitat jo ja sabia que hi era allà, molt a prop de les rodes del cotxe, però de tanta por que em provocava , no podia ni mirar i el fet de no mirar, però de saber que ell sí que em veia passar, no feia altra cosa que augmentar la meva por. En la meva ment infantil s’anaven succeint escenes paoroses de camioners mig ofegats o intentant obrir-se camí entre la ferralla del camió i les aigües marronoses...  La me...

Mira que en hi ha de contes i de històries per petits , però poques entusiasmen tant com la història del Drac i de Sant Jordi. És un plaer indescriptible percebre en els seus ullets l'emoció continguda cada cop que s'acosten aquestes dades en que fent volar la imaginació, podem jugar amb ells a ser prínceps i princeses, roses , dracs ferotges i cavallers... Me n'adono de que hi ha una certa tendència a voler " canviar els contes" de tota la vida, donant-los un final, diguem "feliç" o " light ", on ningú sigui malvat del tot , de manera que no calgui fer servir conductes , diem-ne " violentes "... M'explico : vull dir que hi ha a qui no li agrada que el llop es vulgui menjar la caputxeta o als tres porquets o a les set cabretes, que hi hagi bruixes malvades que vulguin alimentar-se de nens, monstres ferotges que espantin les criatures  i està clar ! tampoc dracs malvats que es vulguin menjar princesetes. De la mateixa mane...

fragment del Pregó Pasqual:  Aquesta és la nit que estava escrit :  « Serà la nit clara com el dia ,  la nit il·luminada per la meva joia. »  I així ,aquesta nit santa  espanta els pecats ,  renta les culpes ,  torna la innocència als caiguts , l'alegria als tristos ,  expulsa l'odi ,  porta la concòrdia  i doblega els potents  .............................................. Li van dir que després de la lluna plena arribava la Pasqua Li van dir que amb la Pasqua arribaven juntes la primavera i l’alegria Li van dir que al bell mig de la nit hi brillaria l’estel del dia Li van dir que en una nit com aquesta ,la llum va donar pas al món que el mar es va obrir davant dels ulls incrèduls i atònits que a la muntanya de Mòria Déu va proveir un anyell que a l’exili Ell es va fer proper com la rosada que els profetes van intuir-la i anunciar-la però sobretot que en la nit de la penombra més fonda es va fer...

No ho semblava quan les fredorades ens mantenien vora el foc, però el bon temps acaba imposant-se  Solament cal treure el nas al meu bosc petit per adonar-me'n de que és florida i perfumada  Surt l'herba menuda i temorosa però amb empenta. S'obre pas sota les pedres del jardí. Creix de nit i de dia ens observa.  Els primers brots han aparegut en un tres i no res, tendres i joves  amuntegades en un esclat de rosa fort, no hi caben i vessen  el sol no dóna treva , l'escalf és suau, el blau és cel , l'arbre es lleva del son de l'hivern  la vinya i el camp estan de festa espàrrec i esparraguera un torn nou un nou dia un regal per obrir Glòria Vendrell i Balaguer abril del2014

Vallgorguina jeu a la falda del Montseny, pertany a la comarca del Vallès oriental i avui li ha plagut rebre’ns amb un dia plàcid i assollellat, d’aquells que un voldria tenir cada dia. De joveneta hi havia vingut alguna vegada, però les coses que veus de jovenet i joveneta, cal veure-les més endavant, perquè els ulls es fan més grans i més atents amb el transcurs de la vida. Ja fa molt de temps que penso que els camins , els racons , els boscos ... que tenen cura de la imatge del lloc, que saben coses que les cases i la gent ignora, que guarden secrets irrellevants si es vol, però preciosos tantes vegades ! ... és per això que encara que no m’hi aturi , observo de reüll i escolto mentre passejo pels volts de Vallgorguina ... Ens podem arribar fins “La pedra gentil” que és una estructura megalítica, un dolmen de més de 4000 anys. Tot i que sembla que la pedra superior està trencada i que algunes de les set pedres que fan de suport, que han estat reubic...