Venbariarismes

Tu omples de goig les portes de l'aurora i del crepuscle salm 65,9 Per a  ell si que ha estat un any nou i per a tots nosaltres ha aconseguit que sigui un any preciós, dels més bonics que recordo... iaia Glòria

Venturós qui guarneix en son cor -molsa i grèvol- la pau d'un pessebre  i esbatana la humida palpebra cor endins a la llum, que no por. Qui s'agença un Nadal per conhort amb l'encís delicat de l'orfebre, un Nadal que esvaint la tenebra fa més pura l'estrella que és nord. Venturós qui gronxola l'Infant i oblidant-se del món un instant, i de viure, a la Vida s'atansa. Venturós qui el misteri reviu cada jorn amb plaer renadiu en un íntim esclat retrobant-se. Miquel Martí Pol

No sé que té el Nadal que quasi a tothom enamora. És veritat que ni tot el món el celebra igual ni tampoc per a totes les persones  té el mateix significat, però hi ha un no sé què que impregna l’ambient de festa bona i l’omple també d’alegria de les bones. Si prescindim del seu sentit cristià, que per a mi és el primer, tot i així hi ha tantes coses aprofitables i valuoses !  ...  sovint penso,  que fins i tot per a qui no creu en res, aquest anomenat “ esperit nadalenc” deixa un rastre sinuós de coses, que potser les volem dissimular , tot dient que són “horterades”, quan  en realitat són la cara més o menys visible i externa, d’altres moltes coses, més o menys  invisibles i pregones. El menjar al voltant d’una taula ben parada te molt a veure amb la vida rebuda en el si de la família, amb la comunió franca , amb l’amor abans rebut i després donat... En tota taula hi ha hagut qui ha servit, qui ha cuinat, qui ha pensat en els altres, qui ha...

Oh cel, deixa caure la rosada;  que el bé plogui dels núvols  i la terra obri el seu si! Isaïes45,8

Autor i direcció :  Joan Pau Inarejos i Vendrell

Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum (...) No tingueu por, us anuncio una bona nova: avui a la ciutat de David us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Trobareu un infant amb bolquers i posat en una menjadora  LLuc 2,9-12 L'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, al seva mare,  es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir  les seves arquetes i l'oferiren presents: or, encens i mirra. Mateu 2,9-12 El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum una llum ha resplendit per als qui vivien en el país tenebrós. Tu Senyor els has multiplicat els has omplert d'una alegria immensa(...) El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'esp...

“ La presión externa puede en cierta medida reducir  la responsabilidad del individuo,  pero eliminarla nunca”  A. Einstein. La societat del benestar, tot i que ens ha aportat tantes coses positives, penso que a la cap i a la fi ens n’ha aportat també moltes de negatives. Hauríem de poder pensar en les conseqüències que ha suposat. Acostumats ( mal acostumats ) a que el “papa-estat” solucioni tots els problemes, més que mai ara en temps de crisi, ens trobem orfes, desatesos, vulnerables i insegurs. La història humana ha vingut marcada per les relacions socials i pel teixit de solidaritat que creen.  Els homes i les dones sempre han tingut cura dels fills, dels avis, dels malalts, dels orfes i les vídues, dels que no tenien treball,dels pobres,  dels forasters...bé o malament, estem d’acord, però n’han tingut cura. Les dificultats de tots tipus han estat nombroses. S’han comès moltes aberracions fruit de la ignorància, de la manca de cul...

" Vull anar pel món. Ser de tot arreu i no ser d'enlloc. Tot just he començat a veure coses i fa rodar el cap pensar en les que encara em queden per veure. Tans pobles, tans camins... - Encara que acabessis veient tots els pobles de la terra, què? tots són, si fa o no fa, carrers drets o torts i cases apilotades. - El que val- vaig contestar-li- és la manera que cadascú els mira." Mercè Rodoreda

( Per a pares, mares i educadors ) De bon matí, el pare li diu al seu fill  que cal acompanyar els cavalls al riu perquè beguin aigua i que caldrà que així ho faci cada dia. El fill obedient fa el que li mana el pare i observa que solament alguns cavalls beuen aigua, ja que alguns d’ells es queden pel camí, altres corren a altres llocs i altres fins i tot gandulegen i quasi no es belluguen... Cada dia es repeteix el mateix : el pare que li diu al fill que acompanyi els cavalls al riu i el fill que observa que no tots els cavalls beuen aigua. Després de molts dies passant el mateix , el fill li pregunta al pare : -           Per què he d’acompanyar cada dia tots els cavalls al riu, si molts no volen beure aigua? I el pare li respon : -           Els mostrem el camí per si un dia tenen set.

La creación constituye el transfondo invisible de la evolución;  la evolución aparece como el primer plano visible de la creación  J.L. Ruiz de la Peña Hem volgut substituir la seguretat de l’amor ( Déu)  per la seguretat del coneixement  ( empirisme, ciència...)  J.M. Iglesias  Ni la distribució atzarosa dels fets ni el desordre poden explicar per si mateix l’ordre: la selecció natural és un procés d’ordenació creatiu i  no de l’atzar ( Dobzhanky ) Déu crea, però no crea res, ho crea tot. Crea creant. Déu posa l'ordre i  les possibilitats de creació.“ El big bang” seria el primer moment visible de l’eternitat invisible. Déu fa possible la creació. Déu no crea ex-nihilo, sinó que crea des d’Ell mateix, des de la seva transcendència i del seu amor. Déu crea des de la “no-cosa”, però no des del no-Ell. Déu és tot, però és un tot que  nosaltres no podem concebre perquè està per sobre de les nostres teories. D...

He sentit de bon matí les notícies, com cada dia , i m’he quedat perplexa al sentir que un àrbitre  podrà aturar un partit si algú ofèn algú amb insults homòfobs ( marica, maricon...) No se si riure o plorar, la veritat....em sembla molt bé que es vulguin regular les constants faltes d’educació, però fem-ho bé si us plau! Per què solament els insults homòfobs? i  per què no tots els altres?...  QUÈ PASSA AMB LES MARES VILIPENDIADES DES DE SEMPRE i CONTÍNUAMENT AMB EL    “ FILL I FILLA DE PUTA” ?? No estem ( diuen) en una societat d’iguals ? doncs jo reivindico la meva part, que pel que sembla, a tothom li ha passat curiosament per alt. Glòria Vendrell i Balaguer

No em se avenir a aquests canvis implacables que amb passes lentes i segures van canviant la teva pell, el teu semblant i el més trist: la teva ment... No se si és tristesa el que sento o tendresa infinita o una mena de gratitud que vessa per tot arreu. El pas del temps ha capgirat les coses : em vas donar la vida, em vas fer aixopluc  en el teu cos, em vas donar la ma en les  primeres passes, em vas guarir, abraçar, cuidar, consolar i estimar... No se si en sabré, però ara em toca a mi donar-te la vida. Vull oferir-te un lloc tranquil en el meu cor, et vull donar la ma en les últimes passes, vull cuidar-te, abraçar-te, guarir-te, consolar-te i estimar-te, tant com pugui. És que et miro i m’adono que una mica ja no hi ets, que a poc a poc ens vas deixant... Quedaran els teus cabells blancs, la teva pell de colònia, les mans i els peus, rossegats artríticament, la teva panxa rodona, les dents gastades, el...

(Jorge González) .- En estos días se han levantado voces que solicitan que la iglesia deje de estar exenta del pago del IBI, el impuesto de bienes inmuebles, porque es un privilegio y porque en estos tiempos de crisis los ayuntamientos no se pueden permitir el renunciar a la recaudación por este concepto. Quiero con esta entrada aclarar algunas cosas sobre este supuesto privilegio de la Iglesia católica, haciendo dos consideraciones. PRIMERA CONSIDERACIÓN La exención del IBI (Impuesto sobre Bienes Inmuebles) no es un privilegio especial de la iglesia católica. Por ley, están exentos de IBI: • Servicios públicos (defensa, seguridad, Educación y Servicios penitenciarios). • Los inmuebles destinados a usos religiosos por aplicación de convenios con la Santa Sede, con la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas, con la Federación de Comunidades Israelitas y con la Comisión Islámica. • Pertenecientes a gobiernos extranjeros o que les sea de aplica...

(ahir a TV3 )

No m’agrada gaire la tardor. La llum és baixa i tènue, la humitat és alta i els dies curts. Però els bolets sí que m’agraden i les olors del bosc.  I m’agrada també l’escalforeta de les castanyes, que cada any posen a la plaça de l'ajuntament , castanyeres i castanyers. M’agrada sobretot la meva finestra encarada al sol, que cada matí em saluda i em diu “ bon dia” malgrat tot. Són d’un preciós que enlluerna,  les  fulles vermelloses que em deixa veure. Tan punt les miro, hi són. Sempre hi són. Cada any, puntualment,  pinten de color les parets, que sense elles resultarien tristes i avorrides. Passa el mateix amb moltes altres coses. Més enllà de la tristesa ,no hi ha res que no m’agradi  del tot,  seria injust dir el contrari. A vegades passen coses sobtades que un no hagués imaginat,  i te les trobes a les mans com la rosada, lliscant per fora i mullant per dins. De tan estranyes que són, les voldríem llençar lluny, però no és p...

Andreoli Vittorino: "Carta a un adolescent "  (...) Una abraçada val més que una teoria sobre el dolor i que un tractat de psicologia escrit per savis que sovint no són pares i aconsellen els pares sobre el que han de fer. (...)  (...)Com l'oceà, després de la marea baixa, l'aigua recupera el seu nivell. Tot al voltant canviarà. El rompent que s'ha quedat despullat es tornarà a omplir de nou i els peixos tornaran i es renovarà el misteri de la vida (...)

" Solamente quien puede reconocer una gran esperanza en la muerte, puede también vivir una vida a partir de la esperanza (...) El hombre tiene necesidad de eternidad y cualquier otra esperanza es  para él demasiado breve (...) El hombre se explica solo si hay un amor que supere todo aislamiento, incluso el de la muerte,  en una totalidad que transcienda el espacio y el tiempo. El hombre encuentra su sentido más profundo solamente si hay Dios Y nosotros sabemos que ha salido de su lejanía y que se ha hecho cercano " Benet XVI 

Cada matí, quan passo pel carrer de les cases boniques, per més que hi penso, no sabria dir perquè em sembla  tan bonic:  No se si és la vellesa bella de les siluetes de les cases  o si són les fulles plataneres que llisquen i dansen pel terra ,fins a fer cercles amarronats sota el tronc dels arbres que les han deixat escapar.  No se si és l’ermita que es desvetlla somicant sobre les teulades o el murmuri dels cotxes que passen i fugen, tacats de llum.  No se si són les eixides matineres que endevino amb rosada. No se si és l’arbre de “ l'asilo” al costat de la campana que sempre calla. No se si és el lladruc profund o l’olor imprecisa... No sé que és, ho confesso, però cada dia quan hi passo em sento afortunada de no saber-ho. Si ho sabés potser ja no seria tan bell. Glòria Vendrell i Balaguer novembre 2011

No feia massa que havia començat l’escola i va arribar la tardor.    La senyoreta va explicar als nens i a les nenes , que a la tardor  queien les fulles dels arbres  i que als boscos, al cap d’uns dies de pluja  hi començarien a sortir  bolets. I així va ser. Però ara us explicaré la  Història d’un bolet bonic i  rodonet que va anar a parar    a la classe del menjador  dels més petits : -            Bon dia !!!!!!! – -  va cridar el senyor bolet -    Ssshhhttttt.... no facis soroll  li va contestar l'ocellet Picasoques- que volten pel bosc uns senyors amb uns cistells molt grans. Si et veuen t'agafaran i et posaran dins del seu cistell amb els altres bolets. Com que estaves dormint no t'has adonat de res sssshhhhttttt..... que em sembla que s'acosten...       El Senyor bolet es va quedar tan espantat q...

Video del Lluís :

Del llibre " Teología de la creación" de Juan L.Ruiz de la Peña (...) la determinación del modelo del universo no es un problema de exclusiva competencia de los cosmólogos; cualquier teoría al respecto ha de incluir una alta dosis de presuposiciones filosóficas ( e incluso teológicas o anti-teológicas, lo que en el fondo es lo mismo ) (...) Cuando los científicos menosprecian la filosofía corren el riesgo de ser atrapados por filosofías no científicas que pueden frenar o aún hacer descarrilar el tren de sus investigaciones (...) Los teólogos, habituados por su oficio a discernir la fe de las interpretaciones de la fe,deben aprender a discernir análogamente en el discurso científico, lo que pertenece a la " física" de lo que pertenece a la interpretación metafísica (...) Es inevitable que los " físicos " hagan metafísica; tan inevitable al menos como que los teólogos hagan teología, en vez de limitarse a repetir tediosamente el Credo (....