M'agradaria tant!

No sé que té el Nadal que quasi a tothom enamora. És veritat que ni tot el món el celebra igual ni tampoc per a totes les persones  té el mateix significat, però hi ha un no sé què que impregna l’ambient de festa bona i l’omple també d’alegria de les bones.

Si prescindim del seu sentit cristià, que per a mi és el primer, tot i així hi ha tantes coses aprofitables i valuoses !  ...  sovint penso,  que fins i tot per a qui no creu en res, aquest anomenat “ esperit nadalenc” deixa un rastre sinuós de coses, que potser les volem dissimular , tot dient que són “horterades”, quan  en realitat són la cara més o menys visible i externa, d’altres moltes coses, més o menys  invisibles i pregones.

El menjar al voltant d’una taula ben parada te molt a veure amb la vida rebuda en el si de la família, amb la comunió franca , amb l’amor abans rebut i després donat... En tota taula hi ha hagut qui ha servit, qui ha cuinat, qui ha pensat en els altres, qui ha endreçat , recollit i netejat... En tot regal hi ha sempre algú que ha pensat en algú altre, hi ha esforç, dedicació, temps i diners donats... Quan tot això s’experimenta,  la sobretaula es converteix en festa... i siguem honestos, n’estem tan necessitats de tot plegat !!!

A mi personalment no em molesta l’excés d’icones i símbols religiosos ( pessebres,llumetes, estrelles, angelets,  nadales etc) que sovintegen els carrers , els mercats, les places i els centres comercials. Ja se que al darrera hi ha un interès purament comercial, però també se que un dia, el menys esperat, quasi com qui no se n’adona, una espurna de Nadal, pot creuar el gruix de ciment que embolcalla la nostres rutines i fer-nos alçar els ulls en una altra direcció que no és l’acostumada.

He de dir però, que formo part del cada cop més petit grup de gent , que se sent feliç i afortunat  per tenir uns ulls diferents al que és habitual i descobrir en el Nadal la empremta del misteri, la d’un Déu que es fa nen i que jau en un estable entre Josep i Maria. Sembla que sigui una mena de conte, acostumats com estem als “ Pastorets” i als pessebres i pessebrets, però és tan seriós , tan gran i tan profund, que cada cop més m’emociona.

M’agradaria tant poder donar-vos aquests ulls!

Glòria

Nadal 2011