Venbariarismes

"Et lloaré enmig dels pobles, Senyor, et cantaré davant les nacions" salm 57  No ho pot comprendre qui té el cor segrestat  pels diners i per l'eficàcia,  qui te enterbolida la mirada  per la immediatesa i  per la caducitat .  No pot entendre res, qui viu subjecte  a les eixutes racionalitats ... Però, ha estat el kairós de l'esperança,  fins i tot pels que no en tenen. Glòria Vendrell i Balaguer Agost 2011

  Del llibre de Josep Otón : " Simone Weil: El silenci de Déu" Una mistagògia ( pedagogia del misteri) Simone Weil afirma que la part de l’ànima capaç de mirar Déu està rodejada de gossos que borden, mosseguen i ho desordenen tot. Els dialogismes són l’expressió de la manca d’unitat interior de l’individu. Som éssers fragmentats, vivim sotmesos a una constant lluita de les diverses faccions que poblen el nostre interior. Però enmig de les discrepàncies internes és possible percebre, en opinió de Weil, una realitat que ens transcendeix. Entre els molts pensaments que circulen per la nostra consciència, podem descobrir que alguns d’ells no provenen de nosaltres mateixos. En som dipositaris, però no propietaris. Els mecanismes psíquics també tenen a veure amb la sensació d’absència de Déu, en projectar sobre Ell, els conflictes psicològics no resolts (...) però l’absència no pot ser solament el resultat de la combinació de diversos factors psicològics, sinó també el de...

 L'Apocalipsi  Si el mite en realitat el que fa, és donar forma als temes més sublims , obscurs i inefables de la realitat humana, en relació a tot allò que no te respostes clares i òbvies, està clar que Déu, que realment vol comunicar-se amb nosaltres, no té cap  problema en utilitzar els nostres esquemes mítics, per tal de revelar-se a nosaltres com un Pare amorós.  La realitat divina és tan radicalment diferent a la realitat humana, que la possibilitat d’una trobada és del tot impossible, si no fos perquè Déu ha renunciat al seu rang diví, i ha iniciat una kenosi en el nostre temps i en el nostre espai. Ell que no té ni espai ni temps, ha volgut, per amor, donar-se a conèixer, utilitzant el que era més fàcil per a nosaltres: assumint la nostra corporalitat i les nostres expressions. D’una altra manera no hagués estat possible.                      ...

" Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar,  si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà. En ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d'aigua, com una font que mai no s'estronca "   Is. 58 9b-11   Quan les forces se m’acabin i quan en la son, els ulls es tanquin… vine caminant entre la nit: tapa’m, no sigui que el fred m’espanti massa, i no pugui alçar-me del llit cobreix el meu cos d’esperança i abraça’m amb llaços de lli Quan el verí del dubte i el fantasma del no-sentit, s’insinuïn des de la porta de la meva cambra tancada, obre totes les finestres que ignoro perquè pugui entrar el que no se, però que espero, i així no poder fer altra cosa, després de mirar-te i contemplar-te, que donar-te el meu equipatge pesat, i amb tot el meu cor, bes...