Venbariarismes

Quan el dia s’ha reclòs a la cambra oculta entre el mar i la muntanya ha vingut un vent de llevant que encara portava colors de l’alba s’ha desconcertat la mirada que no sabia on bufava però a poc a poc, acostumada a mirar no amb els ulls sinó amb l’ànima ha vist que no era un miratge i que allà també hi estava   Glòria Vendrell i Balaguer     febrer del 2014           

    R. Tagore     Si no hablas, llenaré mi corazón de tu silencio          y lo tendré conmigo     y esperaré quieto como la noche en su desvelo estrellado,     hundida pacientemente mi cabeza.     Vendrá sin duda la mañana,      se desvanecerá la sombra      y tu voz se derramará por todo el cielo,     en arroyos de oro