Venbariarismes

Buscava una foto que representés totes les emocions d'aquests dos dies del Papa Lleó a Barcelona i no he pogut. Són tantes les coses viscudes, que he optat per fer una megafoto amb vint imatges, i perquè no en cabien més. Podria parlar del Virolai a l'estadi de Montjuich interpretat per l'Escolania, del Sergio Dalma a duo amb els escolans amb la preciosíssima "Em dones força", dels sonors silencis en les pregàries, del prodigi de bellesa de la Sagrada Família, del sentiment inexplicable quan el Papa s'apropava al nostre sector, del sentiment encara més difícil d'explicar quan li van acostar el nostre net petit Àlex a Montserrat, de les ganes que tothom s'assabentés que nosaltres sí que l'esperàvem, de les eloqüents proximitats amb els més petits i vulnerables, de la Paraula rebuda "estem fets d'eternitat"... deu ser per això, perquè estem fets d'eternitat que quan aquesta obre escletxes, per petites que siguin, passen coses que ni...

Ser profe de religió en els temps que correm no és gens fàcil. Quan arribes a un centre costa molt fer-te lloc, costa que se’t reconegui, hi ha molts prejudicis. Entre pares, alumnes i professors, en general hi ha una gran desconeixença de la matèria. Hi ha arguments antropòlogics, històrics, sociològics, culturals, interculturals i lingüístics que donen coherència a la necessitat i a la importància de la religió a l’escola, però ara no vull entrar en això . El que vull és explicar com de gratificant i de il.lusionant és rebre a final de curs el comentari d’una alumna, que d’entrada NO volia fer religió, que sortia a la llista per error i que va arribar el primer dia a contracor, quedant-se solament per provar…. Això ha escrit, entre altres coses, en la valoració final de la carpeta d’aprenentatge“: El fet d’anar a religió m’ha fet pensar, que encara que no creguis, és bonic estar-hi”. És el millor que podia escoltar, m’ha alegrat moltíssim…. Poder crear espais on s’hi estigui bé, on...