Què passa en el món?

Fa molt de temps que escolto l’actualitat per la ràdio. De bon matí els auriculars em connecten al món, a les tertúlies, a les opinions ,a les notícies d’última hora etc.

M’hi vaig acostumar fa temps , perquè la ràdio em permet escoltar-la sense necessitat d’estar quieta sense fer altra cosa, tal com passa amb la tele.

Sempre dic que quan arriben les vacances, desconnecto amb el món. I és veritat, perquè com que no escolto la ràdio no sé què passa. Però de seguida necessito “ posar-me les piles” i apropar l’orella als auriculars i notar el rau - rau que tinc a la panxa, que em diu : “ per fi fas el que toca!”

Doncs he de confessar que de fa un temps que no faig pas cada dia “ el que toca”. Des que ha nascut el meu nét bonic, les estones que el tinc a casa, els auriculars es desen i la ràdio s’apaga. No sento opinions de periodistes que es barallen desaforats, ni retalls de premsa,  ni res de res.

Un dia d’aquests en que el nét bonic ho omple tot, malgrat això,  per un moment vaig tenir la sensació de que m’estava perdent informació valuosa del que passa al món, però va ser un moment.

Em vaig adonar de que els seus balbucejos , les seves mitges paraules, la seva carona d’alegria quan em veu, “els brrss , ma ma mas , pa pa, pas, appphhh ...” , les manetes i els peus amunt i avall sense parar, el xumet que no belluga quan li canto ,  les converses que mantenim, irracionals i absurdes si es vol, però tan divertides! ... tot plegat també és el que passa al món, és una informació tant o més valuosa que la que m’ofereix la ràdio. Si més no, quan la torno a connectar, la crisi econòmica  ,els disbarats mundials i el desgavell polític i social, em semblen menys greus i molt més suportables.

Glòria Vendrell i Balaguer

Juny del 2012