Retalls del llibre de Josep Ratzinger : " Jesús de Natzaret, de l'entrada de Jerusalem a la Resurrecció "

   "Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat "

Zac.12,10

JESÚS DE NATZARET, EL MISTERI DE LA CREU

(...) L'anunci de l'evangeli estarà sempre sota el signe de la creu-això és el que els deixebles de Jesús han d'aprendre de bell nou a cada generació. La creu és i roman el signe "del fill de l'home" al cap i a la fi, veritat i amor no tenen, en la seva lluita contra la mentida i la violència, cap altra arma que el testimoniatge de la sofrença (...)

(...) Qui s'atura una estona a la muntanya de les Oliveres, es troba davant un cimal dramàtic del misteri del nostre Redemptor : aquí Jesús va experimentar l'última solitud, la completa indigència de l'ésser humà. Aquí l'abisme del pecat i de tot el mal li va penetrar en el més profund de l'ànima. Aquí fou tocat per la commoció de la mort imminent. Aquí el traïdor el besà. Aquí els deixebles l'abandonaren. Aquí ell va lluitar també per a mi (...) Es deixa colpejar, es posa al costat dels derrotats de la història (...)

(...) Però aquesta separació de política i de fe, pertanyent a l'essència del seu missatge, solament era possible a través de la creu; tan sols a través de la pèrdua verament absoluta de tot poder exterior,a través del despullament radical de la creu, la novetat esdevenia realitat (...) Redempció en el sentit ple de la paraula pot consistir només en el fet que la veritat esdevingui recognoscible. Ella esdevé recognoscible en Jesucrist. En ell Déu ha entrat en el món i amb això ha alçat el criteri de la veritat enmig de la història. La veritat externament és impotent en el món,com Crist que segons els criteris del món, està sense poder (...)

(...) Si normalment la cosa impura mitjançant el contacte contagia i contamina la cosa pura, aquí tenim el contrari : allà on el món amb tota la seva injustícia i la seva crueltat que el contamina, entra en contacte amb " l'immensament pur"- allà ell, el Pur, es revela al mateix temps el més fort. En aquest contacte la brutícia del món queda realment absorbida, anul·lada, transformada mitjançant el dolor de l'amor infinit. Com que en l'home Jesús és present el bé infinit, és ara present i eficaç en la història del món,  la força antagonista de qualsevol forma de mal; el bé sempre és infinitament més gran que tota la massa del mal, per més que aquesta sigui terrible (...)

LA FE, EL NOU MANAMENT, LA CONFESSIÓ, L'EUCARISTIA

(...) La fe no és simplement una decisió humana pròpia. S'origina perquè les persones són tocades interiorment per l'Esperit de Déu, que els obre el cor i el purifica (...)

(...) El nou manament no és simplement una exigència nova superior ; està vinculada a la novetat de Jesucrist-al creixent immergir-se en ell (...)

(...) Al cap i a la fi, aquesta és la qüestió : la culpa no ha de continuar supurant silenciosament en l'ànima, enverinant-la des de dintre. Necessita la confessió. Per la confessió la duem a la llum, la introduïm en l'amor purificador de Crist. En la confessió el Senyor ens renta una vegada i una altra, els nostres peus bruts i ens prepara per a la comunió de taula amb ell (...)

(...) la fracció del pa serveix per a designar l'eucaristia. En aquesta rebem l'hospitalitat de Déu, que se'ns regala en Jesucrist, el crucificat i ressuscitat. Així doncs és partir i repartir el pa. L'acte de l'amorosa donació a aquell qui em necessita-una dimensió intrínseca de la mateixa eucaristia- la preocupació per l'altre no és pas un segon sector del cristianisme al costat del culte, sinó que hi està encorada i en forma part. En l'eucaristia, en la " fracció del pa" la dimensió horitzontal i la vertical estan enllaçades inseparablement (...)

LA RESURRECCIÓ

(...) La fe cristianan s'aguanta o cau amb la veritat del testimoniatge segons el qual Crist va ressuscitar d'entre els morts. Si això s'elimina, es poden, certament, recollir de la tradició cristiana encara una sèrie d'idees notables sobre Déu i sobre l'home i sobre el seu haver de ser- una mena de concepció religiosa del món.- però la fe cristiana és morta (...)

(...) És essencial el fet que amb la resurrecció de Jesús, no va ser revitalitzat un individu qualsevol mort en un determinat moment, sinó que en la resurrecció s'esdevingué un salt ontològic que toca l'ésser com a tal, fou inaugurada una dimensió que ens afecta a tots i que crea per a tots nosaltres un nou àmbit de la vida de ser amb Déu (...) la resurrecció no és un esdeveniment històric del mateix tipus que el niaxement o la crucifixió de Jesús. És quelcom nou, un nou tipus d'esdeveniment (...) no està a fora o a sobre de la història (...) va més enllà de la història, però va deixar la seva empremta en la història. Per això va ser afirmada perls testimonis com un esdeveniment d'una qualitat nova (...) Només un esdeveniment real d'una qualitat radicalment nova va ser capaç de fer possible l'anunci apostòlic, que no és explicable amb especulacions o experiències interiors místiques (...) 

(...) Si ens escoltem els testimonis amb el cor atent i ens obrim als signes amb que eñ Senyor els acredita sempre de nou a ells i a si mateix, llavors sabem : Ell va ressuscitar veritablement. Ell és el vivent. A Ell ens confiem i sabem que estem en el bon camí. Amb Tomàs fiquem les nostres mans en el costat foradat de jesús i professem : " Senyor meu i Déu meu" (...)

L'ASCENSIÓ

(...) En l'Ascensió els deixebles estan segurs que el ressuscitat ara és present enmig d'ells d'una manera nova i poderosa. Ells saben que " la dreta de Déu" a la qual ell ara ha estat elevat. implica una manera nova de la seva presència-que ja no es pot perdre- la manera en que solament Déu ens pot ser proper (...) L'ascensió no és un anar-se'n vers una zona llunyana del cosmos, sinó que és la proximitat permanent que els deixebles experimenten d'una manera tan forta, que en treuen una alegria duradera(...)

EL RETORN

( ...) La fe en el retorn de Crist és el segon pilar de la professió cristiana (...) Això implica la certesa en l'esperança que Déu eixugarà tota llàgrima, no quedarà res sense sentit, qualsevol injustícia quedarà superada i establerta la justícia. La victòria de l'amor serà la darrera paraula de la història del món (...)

(...) L'expectació de la vinguda definitiva que canviarà el món, mostra que el temps intermedi no és buit. En aquest temps precisament hi ha la " vinguda intermèdia" (...) En la pregària cristiana pel retorn de Jesús, hi ha sempre continguda també l'experiència de la presència (...)