Estiu selecte

NARCÍS COMADIRA:

Res del món no existeix fora d'això,

fora d'aquesta

lentitud aparent

          amb què se'n van les coses

GABRIEL FERRATER :

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja

frenètica d'agost, l'agut salt de llebrer 
que fa l'aroma dels lilàs a l'abril, 
els braços fins....Diré el que em fuig. 
No diré res de mi.

MIQUEL MARTÍ POL:

Voldria tenir un llagut

i una casa a la muntanya;

poder encendre un flam al vent

i un altre flam a la calma;

Voldria ser tan divers,

tan lliure i divers com l'aire,

conèixer tots els camins

i jeure en totes les cales.

          

        JORDI SARSANEDAS:

Aquella felicitat,

i la ferida.

Aquest goig assassinat,

per sempre més ferida.

I el goig tan alt,

encara i encara.

GUERAU DE LIOST :

Al punt de mitja nit l'espai s'omplí de bruixes.

Són llurs pupil.les xiques, vermelles com maduixes.

En surt un requitzell del fons de cada esquerda,

vestides amb brials de teranyina verda.

NARCÍS COMADIRA :

Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n'has fet un jardí de delícies:
tenim mil anys encara, i aquestes margarides.

JOAN MARGARIT :

Oh, com m'estimo aquest profund silenci,

quan tot resta suspès però tranquil

i sense desitjar cap desenllaç.

Un cec ahuca els gossos de l'atzar

i l'aiguaneix dels mots travessa ocult

vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait

com un estel de nit sostinc la lluna.

MIQUEL MARTÍ POL

Si tanco els ulls

te'm fas present i esclaten els colors.

L'arbre de llum tan densa dels sentits

poblat de nou de fulles i d'ocells.

JOSEP MARIA DE SAGARRA:

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor ...

MIQUEL COSTA I LLOBERA :

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

JOSEP MARIA DE SAGARRA:

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?

Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d'aigua en els vidres quiets...

No sents, cor meu, quina pau més divina?

JOSEP SEBASTIÀ PONS:

Fins l'ombra ha begut l'ombra de l'agulla,

i el rellotge de sol ve a defallir.

Si el gel nocturn toca la fulla,

la nit penetra en mi.

MIQUEL COSTA LLOBERA:

Plau-me avançar per un jardí desert

quan creix l'ombra dels arbres gegantina,

vegent sota el ramatge que s'inclina

com lluny blaveja l'horitzó entrobert,

veient muntanyes de contorn incert,

i en la pols d'or amb que la llum declina

daurada vagament qualque ruïna

dins la planura que en la mar es perd ... 

CLEMENTINA ARDERIU .

I seré una doneta només,

tota plena de planys i de noses,

i quan vingui l'amat amb son bes

li diré com em plauen les roses.

SALVADOR ESPRIU:

Passo pels camins

encalmats que porten

la claror dels cims.

És un temps parat

a les vinyes altes,

per damunt del mar.

ROSA LEVERONI:

I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

i la vela i el mar i el cant d'amor;

que em tornessis brillant l'ànima balba

i ben clara la font d'aquest meu cor.

JOSEP JANÉS I OLIVER:

¿De quin arbre eres branca,

de quin calze eres pètal,

de quin aire eres fulla,

tu que en tu sembles néixer,

fulla, pètal i branca?

MIQUEL MARTÍ POL:

Deserta el fosc, i que et sigui la pena

com un espai secret de tu mateix

des d'on tot és insòlitament digne.

No l'enyor que marceix, sinó el cabal

de serenor, la solitud entesa

MIQUEL MARTÍ POL:

És,doncs, sols per l'amor 

que ens creixen roses als dits 

i se'ns revelen els misteris;

ORDAL (PENEDÈS)

fotografies del Lluís Inarejos i Vendrell
i del Francesc Inarejos de las Heras