Venbariarismes

He trobat per casualitat aquest poema i m'ha semblat millor que moltes de les pregàries, millor que tants i  tants rierols de tinta i de paraules que volen quedar bé i que tantes vegades no diuen res... No crec en tu Senor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis. Tinc tanta necessitat de tu Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu i crec que crec en tu, quan no crec en ningú. Però després em desperto, o penso que em desperto i m'avergonyeixo de la meva feblesa i em detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mai de tu, com si fossis algú. ¿ Quan Senyor estic despert i quan sóc adormit? ¿ quan estic despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i despert i adormit,somni la vida? ¿Despertaré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida? No crec en tu Senyor, però si hi ets, no puc donar-te  ...

  Mentre encara no havien arribat la Fina i la Mercè, les monitores del menjador , a la cuina de l’escola semblava que tothom s’havia tornat ximple.  La ceba intentava posar una mica d’ordre ,però no havia manera d’aconseguir-ho:  - feu el favor de no cridar tots a l’hora, que això sembla una olla de cols !!! - la culpa és del pa- va dir l’albergínia- diu que ell és el més important de tots, perquè cada dia hi és en el menjar dels nens i les nenes !!!!!..... bbbrrrrr ....  ÉS UN CREGUT !!!!! sóc jo la més important!!!!!!!!!!! -va dir la llet, tot escridassant . Sóc l’aliment més complert ! de mi se’n fan els iogurts, i estareu d’acord amb mi que els iogurts són els postres que més agraden als gats i als gossos de p-4 !!!.... o no???? eh??? o no ??? -Ni tu pensis això! -va dir la maduixa tota ofesa- tot i que jo solament hi sóc a la primavera, sóc la més desitjada de les fruites!! El plàtan i les peres també e...

http://miquelrais.blogspot.com.es Veritat ve de la paraula grega "alezeia " (  aleqeia )  , que prové de "lezeios " (   leqeio s )  que vol dir " llum". Com que "a" és una partícula privativa, vol dir que " alezeia" significa la llum no desvetllada, oculta... de tot plegat és fàcil deduir que la veritat cal ser buscada, ja que a primera vista no és fàcilment perceptible. És potser per això que Gadamer va afirmar que " : “No filosofem perquè estem en possessió de la veritat absoluta, sinó al contrari : justament perquè ella ens falta”. Però la recerca de la veritat, no és una recerca intel·lectual, tot i que també pot ser-ho, sinó que és una recerca existencial. Cal "llençar-se"  cap a la Veritat, ja que quan ens llencem cap a ella, deixem enrere tots els nostres prejudicis i el nostre bagatge acumulat. ( retalls d'Hermenèutica ) Glòria Vendrell i Balaguer

 A la cuina de l’escola tot era gresca i emoció : havia arribat el gran dia ! els més petits de l’escola es quedaven al menjador !!!! La sopa estava emocionada imaginant-se dins les panxetes dels petitons... -sabran agafar la cullera ? - va pensar Els macarrons i els espaguetis haurien d’esperar el seu torn . Es barallaven i discutien a veure quin dels dos aniria primer a saludar els nens i les nenes... -serem nosaltres !!!- deien els macarrons- que som més fàcils de menjar... - nooo!!! serem nosaltres !! els petits s’ho passen d’allò més bé, donant-nos voltes amb la forquilla- deien els espaguetis El calamar picava de mans amb cada una de les seves manetes i aplaudia sense parar... -diuen que m’arrebossaran i em convertiran en anelles ...mmmh...que xulo !!! ....  L’enciam ja s’havia posat ben estiradet a sobre de la fusta de la cuina, a punt per a que el tallessin a trossets... -a trossets ben petits ! –repetia se...

Le ballon por

Video del Lluís Inarejos i Vendrell

Diuen que una imatge diu més que mil paraules… però no sempre... Diuen que la paraula diu més que el silenci… a vegades… Diuen que hi ha silencis més eloqüents que les converses… segurament no s'equivoquen… Però...  imatges, paraules i silencis ... Res és suficient Glòria Vendrell i Balaguer novembre del 2012

  Hi ha una casa que és jardí, que quan arriba la tardor se li assembla Hi ha un jardí amb fulles que venen de l'estiu  i que  ara tornen al silenci   Hi ha un ull que mira tothora  i un cel que plora  Hi ha un jardí de fulles roges i uns xiprers de roses Hi ha un jardí de tardor que és del color de l'olor del món Hi ha un cel petit que treu cap entre les ombres i un cel gran que tomba Hi ha un jardí que pren mil formes i mil formes que sempre hi són Hi ha un banc de pedra  tenyit de verds , vermells i ocres Hi ha una casa que és jardí que quan arriba la tardor se li assembla. Glòria Vendrell i Balaguer novembre 2012

fotografies de Lourdes Vendrell i Balaguer De color de fulla de murmuri de vent de tast de molsa de por de fred d’esguard atent de troballa oculta d’olor de terra de remor de bosc de silenci amatent d’emoció secreta ...i al capdavall bolet  Glòria Vendrell i Balaguer octubre 2012

En què penses ? en el color de les estrelles ? en els grisos del teu llit  ?  què et preocupa? l'incertesa de demà ? el brogit de la nit? què somies? que arribarà un dia que no acabi ? que les papallones viuran un munt? què  esperes ? que algú vingui a resoldre els teus dubtes ? que el negre es revesteixi de llum? què m'amagues ? el desig que tens de seguir sent petit? què voldries ? que et mirés ? que t'escoltés? que et comprengués? Doncs  dorrm una mica que aviat et respondré Glòria Vendrell i Balaguer

En el nostre temps tan propens a fer teologies particulars, he trobat fantàstic l’esbocinament que fa l’autor de cadascun dels apartats de la fe, en un esforç per mostrar la teologia, com un intent d’apropar-se al “ ser” de Déu. El teòleg, solament pot arribar a copsar la grandesa i la mida de Déu, reconeixent la seva petitesa i tal com diu Benet XVI, obrint-se a la novetat de l’actuar de Déu. Comparteixo amb l’autor aquesta idea fonamental, de que abans que tota formulació teològica, hi ha la crida personal de Déu, el seu do gratuït i el seu desig de donar a conèixer al món, l’amor indefectible que ens té, inigualable amb cap altra cosa.  A continuació exposo una síntesi de l'article del teòleg E. Jüngel. Glòria Vendrell i Balaguer E. Jüngel : “ Mi teología en pocas palabras “ La teologia és un discurs sobre Déu, però fer un discurs sobre Déu sembla una gosadia, ja que en realitat no es tracta de parlar de Déu, sinó del “ parlar de Déu”. Tot i així és una tas...

fotografies de l'Anna Bosch Qui havia dit que el mar era blau? Qui havia dit que al capdavall tot era igual? Qui havia dit que en última instància tot acaba? Qui havia dit que no paga la pena viure? Qui havia dit que tot és ombra de l’ombra? Qui havia dit que com més endins menys es troba? Qui havia dit que les embranzides de les ones no es podien deturar? Qui havia dit que totes les platges eren iguals? Qui havia dit que les coses sembla que es belluguin però no ho fan? Qui havia dit que tot és aparença?  que tot és il·lusió fugidera?  que tot està plantat en el no res ? No se qui va ser, però mentia. Glòria Vendrell i Balaguer Octubre del 2012

http://filosofia.idoneos.com Cassirer :   E l mismo lenguaje se forma en la experiencia ante lo sorprendente, ante la fuerza de lo incomprensible  Néstor O. Miguez :   El text del món  vindria ser " el sentit del món"  (...)    L'hermenèutica és una gosada indagació de l'inaccessible que s'encarna en les paraules i els textos (...)     " Allò real" precedeix la Paraula que ho simbolitza. Gadamer :  Un text és viu perquè té lectors, no pas perquè té autor. R.M. Boixareu. :   Quan parlem de text parlem fonamentalment del text escrit. Però el concepte de text és molt més ampli. Un text no és solament allò escrit, un text és una mirada, un gest, un esdeveniment...(...)    El coneixement del sentit del text passa per una seqüència de preguntes i repostes infinites, perquè “el sentit” ens sobrepassa (...)    El text proposa el sentit. L’acte de la interpretació és doncs una proposta...

Bonhoeffer: Déu és impotent i dèbil en el món,  solament així està Déu amb nosaltres i ens ajuda... La religiositat humana remet l’home necessitat,  al poder de Déu en el món. La Bíblia el remet a la debilitat i al sofriment de Déu.

Al otro lado de la pared hay un muchacho que llora tu ausencia. Creo que más que tu ausencia, llora la suya… Más allá de sus dudas,  va a menudo a visitarte. Y por respuesta, el silencio. El tuyo, el suyo, el nuestro… Me gustaría ser viento que pasa sin ser visto y acariciarle  la nuca en secreto. Me gustaría ser parte del suelo para hacérselo firme y hacerle  más llevadero el duelo. Un duelo que no acaba, que no quiere acabar nunca, que se debate entre la vigilia y el sueño… Me gustaría que rasgases el segundo que nos aparta y lo rescatases. Me gustaría que cortases el hilo que nos ata y que trenzases el lazo que nos ama. Me gustaría, me gustaría, me gustaría…. Pero mi deseo llora al lado del muchacho… esperando, esperándote… hombro con hombro, sin ser visto por él. Cuando llegue el día en que se abra el cielo y derrame sobre él miles de besos, no sé en que lado de la pared estaré    ¡ pero me alegraré tanto de ve...