Bolquère és un poblet deliciós de l'alta Cerdanya . És un bon mirador d’aquesta quan s’obre al pas del Segre, que des de Sallagosa va saltant i murmurejant, al costat de la Tossa d’Alp, del Moixeró i del Cadí, fins arribar a la Seu. La seva esglesieta menuda és com un parterre de flors allà al mig. Fa olor de muntanya alta i de prats. Fins i tot és bonic el seu cementiri .
Els Noisitiers és un edifici d’apartaments petits a Súper Bolquère, entre l’estació d’esquí Pyrinées 2000 i el poblet . A tocar de l’apartament hi ha l’estany Ticou. S’hi pot anar per molts caminets i a quin més bonic !.... Més d’un any hem vist esquirols que campen tranquils per sobre de les teulades de pedra o de fusta... i tot és ple de pinyes marrons i allargassades... Quan arriba la primavera les margarides tot ho taquen de groc.
Font Romeu s’ha fet famós pel seu centre d’alt rendiment esportiu i pel “ Gran Hotel” construït a primers del s. XX, al costat del camp de golf que en el seu moment va ser el més alt d’Europa, però de fet hem de situar el seu inici a l’ermitage, l’ermita de la mare de Déu de Font Romeu. És un lloc que encara conserva el segell dels orígens. Molt a prop d’allà, paga la pena pujar al mirador del Calvari, on es pot gaudir d’una vista immillorable , especialment dels cims que ens envolten.
Des d’allà també, camí de l’estació d’esquí de les Airelles, hi ha un “ sendier sportif” : un quilòmetre i mig de proposta de proves físiques, que es poden fer o no, però el que no es pot deixar de fer, és deixar-se impregnar per la dolcesa del bosc.
Ni una sola vegada de totes les que hem anat cap allà hem deixat d’apropar-nos a la Bullosa, que és punt de sortida de nombroses excursions i passejades, cap el Carlit , cap els llacs de dalt, cap a la Pradella i els llacs petits....però és que el camí fins arribar-hi ja és una carícia pels sentits !
La Bullosa a l’estiu, a la primavera, gelada o amb neu, sempre agrada. El petit Hostal de muntanya, que hi ha al costat, dóna aixopluc pel que calgui.
Aquest any el Pau petit recollia pedres.
Mont Lluís sempre espera que quan arribem o tornem d’algun lloc, que abans d’anar cap a casa, anem a prendre un cafè dins les muralles. Aquest any el sol del capvespre il·luminava les teulades.
Una mica més lluny, prop del Canigó, també és visita obligada Vilafranca de Conflent. Emmurallada com Mont Lluís, però en terra baixa, més turística si cap, més variada i acolorida però sobretot més romànica i més càlida.
Tornem a casa, a la de sempre. En el viatge de tornada el Pau petit potser somia que tornarà a Font Romeu un dia de neu i de pedres blanques.
Glòria Vendrell i Balaguer
juny del 2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada