tastets de natura

Les cases es guarneixen amb coses diferents i de moltes maneres, depenent del gust de qui hi viu. Casa meva és plena de tastets de natura. 

No entenc que hagi una marca de botiga amb el nom de “ Natura”, quan per se, la natura no es pot comercialitzar. De fet, per no agradar-me , no m’agraden ni els centres de flors, encara que estiguin fets amb flors naturals. No deixen de ser altra cosa que un intent de domesticar el que no és domesticable. En canvi no tinc res en contra d’un gerro de flors, especialment quan aquest és el suficientment humil com per deixar que les flors llueixin amb tota la seva bellesa.

Així doncs, quan dic que casa meva és plena de tastets de natura, vull dir exactament això, que a part dels tradicionals testos i testets que sovintegen balcons interiors i terrasses arreu, també és plena de pedres de llocs, de granit i pissarres del Pirineu, de pedretes i petxines de platja, de pètals secs de roses que Sant Jordi ha anat deixant cada abril de cada any, d’olor de molsa canviant, perquè quan s’asseca en poso una altra, de bolets tardorencs que el pas del temps ha reduït a la mínima expressió, de pinyes sense pinyons, de fulles rogenques, de fòssils de la història dels temps, de caixes de fusta de pi , de seients de tronc... i perquè no puc recollir les olors del bosc, que si no les tindria per tota la casa !... i perquè no puc recollir les remors dels rius, que si no les preservaria del brogit del món !

Quan estic a casa i vaig d’un lloc a l’altre i veig cadascun dels tastets, és com si estigués amb mi, una mica del que voldria tenir sempre i que no sempre puc tenir.

Glòria Vendrell i Balaguer

maig del 2013