La Seu antiga d'Ègara



Val la pena : un recinte arqueològic guarnit amb empremtes romàniques, visigòtiques, romanes i iberes, situat  entre dues rieres i a tocar del parc Vallparadís. Recentment ordenat i arreglat per a poder fer-ne una bona i suggerent presentació a qui hi arriba.

Les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria han restat sempre a la vista de tothom, però l'anàlisi exhaustiu i acurat del terreny ha tret a la llum els secrets que havien estat ocults durant molts anys.

Parlem del període comprès entre el el s.IV-V  i l'any711 de la nostra era. El s.IV-V es va construir una primera basílica  de planta rectangular i d'una sola nau,  que va ser la que un segle després va servir de base per a la nova catedral. El bisbat de Barcino es va segregar i es va fundar el d'Ègara , Ireneu va ser el primer bisbe i el territori que abastava la diòcesi, anava des del Penedès fins el Montseny. Sabem fins i tot que l'any 615 s'hi va celebrar un concili.

El 711 va ser l'any de la invasió àrab, a conseqüència de la qual el bisbat egarenc va romandre en l'oblit. Així doncs, no parlem pas de qualsevol cosa.  Ègara va ser el nom que li va donar l'emperador Vespasià al s.I. Es tractava d'un lloc rellevant, havia de ser per força un nucli important, tot i que encara avui no s'han trobat els vestigis arqueològics suficients per a corroborar-ho ( misteris de la història)

El s.XI , després de que el bisbat deixés d'existir, en el lloc de la catedral però en proporcions més reduïdes, es va construir l'església de Santa Maria, on s'hi va establir una comunitat de monjos agustinians.

Així doncs, parlem d'una primitiva construcció paleocristiana ( s.IV-V) i de la construcció de la catedral amb les seves dependències: rectoria,casa del bisbe  església de sant Miquel i església de sant Pere que ha fet ininterrompudament d'església parroquial per als fidels del barri .

En l'origen de la construcció romànica hem d'esmentar sant Nebridi, que va ser qui la va portar a terme. Santa Maria ja es va construir inicialment en el model romànic llombard, les altres esglésies ja hi eren. Sant Pere manté parts i elements de la construcció del sVI, però en el seu conjunt va ser refeta també en l'estil romànic. Sant Miquel és la més original perquè ha estat la construcció que menys canvis ha patit. 

BASÍLICA S.IV-V

A sota veiem restes del mosaic de la primera basílica del s. IV-V i que va ser posteriorment utilitzat com a sòl de la nova catedral  i també la piscina baptismal primitiva, que les tasques arqueològiques han recuperat en el subsòl de santa Maria.

exterior santa Maria
exterior santa Maria
interior santa Maria
piscina baptismal s IV( subsòl santa Maria)

LA CATEDRAL DEL  s. VI - SANTA MARIA DEL s.XI

Construïda com hem dit sobre la basílica del s.IV-V, ha estat trobada en els últims anys  a causa de les acurades tasques arqueològiques. 

Trobem vestigis i estava ubicada en  l'espai que actualment ocupa: 
1.- Santa Maria ( la capçalera és del s.VI)
2.- L'espai exterior ( mosaic, murs , zona residencial del bisbat...)
3.-La rectoria-casa episcopal ( actualment casa d'acollida dels visitants) Va ser els peus tant de la primera basílica com de la catedral posterior. És per això que el seu interior ha revelat peces i joies de gran valor, com el baptisteri episcopal.

santa Maria
santa Maria
santa Maria

capçalera de santa Maria
ara de l'altar de santa Maria ( antiga làpida funerària romana)

fresc martiri st. Tomàs Becket s.XI
La pintura s'ha conservat perquè va estar tapiada fins el s.XX
imatge Maria del s.XIV
en el subsòl de la rectoria

mur de l'antiga catedral
jardins episcopals
piscina de la residència episcopal
sitja subsòl rectoria
rectoria- seu episcopal que després va ser casa dels canonges
de la casa dels canonges ( Pere rescatat de les aigües)
de la casa dels canonges ( Pere cura una dona)
de la casa dels canonges ( Pere alliberat de la presó)
SANT MIQUEL

Les últimes investigacions diuen que sant Miquel és un edifici funerari, malgrat que Puig i Cadafalch el va titllar de "baptisteri" fins i tot construint-hi una piscina a l'interior,  avui inexistent.
Aquest edifici de quinze segles d'existència, sigui baptisteri o edifici funerari, és una delícia arquitectònica. Una petita bellesa que no pot passar inadvertida a ningú. Tot i que ha sofert algunes restauracions, la gran part és del s.VI. 

Es tracta d'una construcció petita de planta quadrada amb tres façanes i un corredor perimetral. El centre està guardonat amb arcs sostinguts per columnes desiguals. Fins i tot alguna d'elles és de procedència romana.

Conté una diminuta cripta que conserva l'essència del temps en que va ser construïda, però pel que sembla el tresor més preuat són les pintures de la cúpula que representen la famosa visió del profeta Ezequiel.

sant Miquel
interior sant Miquel
interior sant Miquel
interior de sant Miquel
pintures sant Miquel s.VI
pintures sant Miquel s.VI
pintures sant Miquel s.VI
cripta de sant Miquel
cripta de sant Miquel

LA NECRÒPOLIS

En l'espai delimitat per les esglésies hi ha, a més a més d'altres coses, un gran espai funerari. Les excavacions han permès identificat l'època de cada vestigi. Resulta molt il·lustratiu perquè s'ha disposat  el paviment de manera que hi  apareixen dibuixats els canvis experimentats en el temps.

Es tracta d'un gran camp de tombes. Els fidels que pertanyien al bisbat eren enterrats en el recinte. Les llambordes rectangulars grises són les que corresponen a aquest temps, però hi ha també tombes antropomòrfiques que corresponen a l'època carolíngia (s.X i XI).

Totes elles estan orientades a l'est, amb una clara simbologia en referència al "nou dia". S'ha trobat les bases de vàries columnes, la qual cosa fa pensar que potser tot aquest recinte funerari estigués cobert i no a la intempèrie.

La restauració arqueològica, no solament ha delimitat les tombes, sinó que també hi ha posat un cup lluminós, fent esment de la "Vida" de la persona enterrada.

Cal dir  que en el subsòl de la rectoria també s'hi han trobat tombes , ja que aquestes estaven adossades a la catedral antiga.



SANT PERE

Impressiona entrar a sant Pere per la vista de la seva capçalera del s.VI guarnida amb un retaule de pedra del sX únic a tot Europa i per les pintures desdibuixades del seu interior recordant els evangelistes amb els seus símbols i a Pere i Pau probablement.

Les pintures murals gòtiques del lateral  , la capella afegida molt més tard i la façana amb espadanya que dóna al carrer, són símptomes del servei prestat  al barri en tot aquest  temps tan llarg i tan preuat. 

sant Pere
pintures gòtiques de sant Pere
retaule de pedra  a sant Pere
retaule de pedra a sant Pere

A sant Pere acaba la visita, però no acaba el pensament  que m'ha generat, ni el sentiment que m'ha causat,  i que m'emporto d'Ègara cap a casa.

Glòria Vendrell i Balaguer
octubre del 2016

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

Imatge
Havia una vegada una bola , posada en un arbre de Nadal , al bell mig de la plaça de la ciutat. La boleta era menuda i daurada i l’arbre era moooollltttt graaaannnnn..... La boleta estava posada al capdavall de l’arbre, i com que aquest, tenia tantes branques i tantes altres boles i guarniments de colors, doncs passava que la pobra boleta daurada, per més que s’esforçava, no podia veure l’estrella lluminosa ,que li havien dit que estava dalt de tot de l’arbre, just a la punxa... - Aixx..... si la pogués veure només una miqueta- sospirava la boleta-  Però per més que ho intentava no podia alçar-se ni un centímetre del lloc on era : es donava impuls, tot contant fins a tres, amb totes les seves forces, però com que no tenia cames per saltar, no hi havia res a fer... A vegades aconseguia girar-se una micona i aixecant els ulls tan amunt com podia, arribava a veure l’espurneig de l’estrella blanca i lluminosa. - Com en deu de ser de bonica, si fa aquesta llum!!!! Tota la ...
Més informació

La cicatriu d'en Roc

Imatge
En Roc era un home que no feia honor al seu nom, ja que era de mena feble i poca cosa. Feia molt de temps que vivia sol sense problema (“millor sol que mal acompanyat”, deia sovint) llevat de quan se li esgavellava alguna cosa i de quan es trobava malament, que llavors tot eren nervis i complicacions.  Quan era encara jove , un vespre al tornar a casa, un xicotet no gaire més gran que ell, l’havia acorralat, amenaçat amb unes tisores i robat la cartera amb els pocs diners que hi duia. Primer s’hi va resistir una mica, però després a la vista del metall punxegut, no va tenir esma per a res més. No va dir res a casa. Durant molt de temps no va dir res a ningú. Va ser mesos més tard, quan davant la insistència d’amics i companys per sortir a fer unes copes, es va veure obligat a confessar que tenia por de sortir a causa del succés ocorregut. I sí que és veritat que allò el va alleujar una mica, però no va ser suficient.  Al Roc li passava una cosa ben curiosa ...
Més informació

Portsmouth natura

Imatge
Enveja d'ocells que volen que toquen terra quan volen que passen de puntetes sense gairebé mullar-se, lliscant el llac quan volen Enveja de parcs que no tanquen, que es desfan en colors estacionals, que acceleren la desídia i apaivaguen les urgències Enveja d'aigua plàcida i d'espai que s'obre en catifes verdes Enveja Glòria Vendrell i Balaguer Maig 2019
Més informació

Tolerancia i especificitat

Imatge
http://valoreserika.blogspot.com.es/ J.Corominas:  retalls de   " Tolerancia y oscurantismo en la sociedad mundial": La Tolerància La tolerancia, como los mejores ideales, fácilmente se convierte en una especie de ideología. A veces puede designar una especie de desinterés e indiferencia (...) otras veces la defensa de la tolerancia esconde la defensa del fanatismo (...) también apreciamos fácilmente como son los grupos de poder los que más hablan de tolerancia, frente a las víctimas, que al no tener más que el grito, son encima consideradas " intolerantes "(...) Frente a estas diversas ideologías de la tolerancia, se podría hablar de una tolerancia crítica que mediante la fuerza de la razón sentiente, busca el diálogo y la crítica correctora, pero también busca determinar dónde termina el respeto a la diferencia y donde comienza la indiferencia y la irresponsabilidad por la situación del otro. La tolerància en l'àmbit de les religions i...
Més informació

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Imatge
Al LLOC on es diu que la Mare de Déu es va aparèixer a un pastor, el s. XII es va construir una ermita amb una talla romànica de fusta de la mateixa època.  En l'actualitat no hi ha ni la primitiva ermita ni la primera talla romànica. L'edifici actual és el resultat del pas dels anys, avui convertit en santuari-monestir- casa d'acollida, emparat per dues monges jerònimes que han optat per la vida contemplativa i pel silenci. La imatge venerada en el seu interior és una còpia de l'original romànica, que es troba a l'església parroquial de Seró. De manera que solament queda EL LLOC. La tradició popular sempre ha relacionat els LLOCS amb l'espiritualitat que els identifica. Fa pensar... Es tracta del "TOPOS" grec, que no és un espai solament, sinó un espai prenyat de significació. ELS LLOCS són inamovibles, són testimonis eloqüents i són vida  arraulida i preservada dels d'estralls de l'oblit. Però "TOPOS" també és l'espai vital que ...
Més informació

Un conte d'hivern

Imatge
       Una tarda molt freda d’hivern, el cel es va començar a omplir de núvols grisosos, carregats de pluja i de neu. I la neu va començar a caure, primer poc a poc, però després molt de pressa, i tot el bosc es va quedar de color blanc com la llet. E n el bosc hi havia una casa, on vivia L’Aleix i el seu germanet petit  , amb els seus pares. E l germanet petit dormia plàcidament i no s’adonava de res. E n canvi L’Aleix, mirava encisat per la finestra, mentre nevava i nevava.... La mare de l’Aleix , que havia de sortir a comprar algunes coses, li va dir al seu fill que no es bellugués de casa , que a fora feia molt de fred, i que a més més, havia de cuidar del seu germà petit, mentre dormia, no fos cas que es despertés i plorés per trobar-se tot sol.   -d’acord mama..... va  remugar l’Aleix Però l’Aleix, que era una mica trapella, tan bon punt va marxar la seva mare, va sor...
Més informació

Valle de Bujaruelo

Imatge
Avui ha estat un dia fantàstic, un dia top. Ser feliç i ser-ho molt, és quelcom bastant aproximat a dies com avui. Coneixia la vall solament d’oïdes però mai hi havia entrat. Imagino que com que és la paral.lela a la vall d’0rdesa, entre les dues, hom prefereix la reconeguda com a parc nacional... Què voleu que us digui? comparar indrets del Pirineu em costa perquè tot ell m’agrada, en sóc una fan, però el trosset de Bujaruelo que hem fet avui m’ha enamorat. Ja de camí, a Linás de Broto hem trobat l’Església de sant Miguel, que tant per la seva bellesa arquitectònica com per l’arrelament en el magnífic entorn que l’esguarda, ha resultat ser la primera de les sorpreses d’avui. Hem començat a caminar a sant Nicolàs de Bujaruelo, avui dia refugi i càmping, però en el seu origen hospital de l’ordre dels hospitalaris. Encara queden les despulles de l’església i de l’hospital i dempeus el preciossíssim pont romànic. El lloc és una “Reserva de la Biosfera” (Ordesa-Viñamala) ,...
Més informació

NENS

Imatge
Des de molt jove he estat envoltada de nens : primer els fills, després nebots, fills d’amics i coneguts que no han deixat de passar per casa, ara un nét i des de fa uns anys, una classe de menjador plena de menuts que riuen, juguen,  ploren i  s’escridassen . Hom pensa que ens prenen temps i altres coses, però m’he adonat de que és just el contrari : creiem que hem d’ensenyar, educar, donar, oferir als nens.... i és veritat, clar que sí!  però si hagués de posar en una balança, tot el que crec que ofereixo i tot el que he rebut i rebo... no sé pas cap a on es decantaria la balança! He après a fer el pallasso sense complexos, a inventar històries llarguíssimes, que tenen finals diferents depenent del dia i de la situació, a crear personatges imaginaris que no hagués imaginat mai,  sense l’ajuda de tants ulls expectants, he après a somriure encara que no en tingui ganes, a gaudir d’un tros de paper, d’una mirada dolça, de cançons senzillíssimes... he aprè...
Més informació

?????

Imatge
Què mires? de què t'estranyes? .... no havies vist mai un pop en un test oi?  ja sé, ja sé que els pops viuen al mar, amagats entre les roques, que són recelosos i tímids, i que surten a caçar per les nits , però com que tinc tres cors i un cervell petit  en cadascuna de les meves vuit  potes connectat a un cervell principal, doncs he decidit fer servir tot el potencial que se m'ha donat ,de cara al que fa tant de temps que desitjo saber : com es viu fora del mar ? ... Saps? estic content perquè he après moltes coses : amb les meves ventoses xuclo l'aigua del test, com que la planta i jo ens hem fet amics, a ella no li importa gens ni mica cedir-me-la, com que sóc invertebrat necessito el test perquè em sostingui, com que sóc carnívor, alimentar-me solament amb els nutrients de l'aigua, la veritat és que em resulta una mica complicat... Però el millor de tot ha estat el sol . Des del mar la seva visió és esmorteïda, els rajos de llum han de salvar molts obstac...
Més informació

El país que no tenia princesa

Imatge
Havia una vegada un país que no tenia princesa i li van demanar a Sant Jordi que els ajudés a trobar-ne una. Van enviar missatgers per totes les contrades, demanant a totes les noietes que volguessin ser princeses, que es presentessin al castell de la ciutat gran del país. La primera que hi va anar va ser una noieta molt bonica, que es deia Agnés : les galtones li brillaven com maragdes , la seva pell era rosada , tenia els ulls grans com ametlles i una boqueta de pinyonet que feia delir. Sant Jordi li va dir que calia la prova, de passar un dia al castell, per saber si tenia o no tenia, cor de princesa. L’endemà, quan es va llevar, l’Agnés va anar , corre que corre, fins la cuina, per veure que hi havia per esmorzar, i tant bon punt la va veure la cuinera, que estava fent xocolata desfeta, se li va tirar al coll per fer-li dos petons: - Vine cap aquí xicoteta bonica.... aixx..... a veure si seràs tu la nostra princesa! - Ai no em petonegis!!! Que m’embrutes la cara ...
Més informació