Venbariarismes

Una nit que els arbres nus de fulles es batien amb el vent que enfurismat volia emportar-se'n del bosc tants com pogués, vet aquí que una pedra petita, un codolet, va demanar aixopluc a les pedres grans, perquè tenia por que el vent també a ella se l'endugués. Com que les pedres no temien el vent perquè li podien plantar cara amb la seva rigidesa construïda a còpia de temps i temps, ni tan sols es van immutar per la demanda del còdol petit que somicava als seus peus. Els arbres, de mena més sensibles, perquè són vulnerables al fred i a moltes altres coses, li van oferir un llit de fulles on poder amagar-se del vent, de manera que sense pensar-s'ho gaire, va acceptar la invitació.  Pel cansament i la por acumulada, esgotada i sense esma per res més, va dormir i dormir sota les fulles caigudes, malgrat la basarda del fred que les va gelar al matí. Potser castigades per la seva indiferència, la gent de la contrada deia que les pedres grosses es planyien de nit en nit i que els...

Ara que ja s'han acabat les festes de Nadal, solament puc donar gràcies, perquè han sigut molts regals dins del "Regal", i al bell mig, una estada petita al santuari de la Salut a la Garrotxa, amb bon menjar, amb passejades enyorades per l'entorn tan bonic, amb olor de muntanya, amb llit de fulles als camins, gebre de bon matí, amb sol aclucant-se sobre les valls d'Hòstoles i d'en Bas, amb vistes panoràmiques delicioses, amb caliu de llar de foc, amb cops d'ull a Hostalets d'en Bas i a Castellfollit de la Roca... i amb pregària al santuari, d'aquella que ve de gust, d'aquella que eixampla per dins, d'aquella que et fa present a tots, especialment quan és tota plena de petits textos que fan pensar. Gràcies! Glòria Vendrell Balaguer Gener 2023

La mateixa llum per als dos La mateixa llum que ens emociona i ens guia La mateixa llum on mirar sempre La mateixa llum onsevulla que anem  La mateixa llum que tot ho il·lumina Que la llum d'aquest matí nítid i clar sigui també llum en els vespres estranys i foscos Que no ens faltin mai els ulls per contemplar-la! Glòria Vendrell Balaguer Estany del Coll Gener 2023

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa Coh 3,1 Si et trobava pel carrer, et besaria, i ningú no m’ho podria retreure. Ct 8,1 A la cruïlla dels camins, es planta Pr. 8,2 Per a mi ets penyal i plaça forta encamina’m, guia’m per amor del teu nom, Slm 31,4 Des d’ara faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze Jer 1,18 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Mt 2,10 Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells,  fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant Mt 2,9 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora Lc 2,16

  Els tres Reis Mags, en realitat no eren reis ni eren mags. Eren savis, probablement astròlegs i sacerdots del zoroastrisme. "Magauno" era el nom dels sacerdots del zoroastrisme en els seus orígens iranís. Els grecs van considerar  Zarathustra, com l'inventor de l'astrologia i de la màgia com a tal. Aquesta  derivació de la paraula, ha fet que el concepte arribés fins a nosaltres amb l'afegit de "màgics", que ja ens va bé per a tot el bonic misteri que els envolta.   Segons la Dra. Cayetana H. Jhonson, l'any 1614 Kepler ja va treballar sobre el cel de Betlem del s. I. i sabem que es va produir l'alienació de dos planetes, Saturn i Júpiter. Segons una creença compartida per moltes cultures, quan això es produïa suposava el naixement d'algú molt i molt important, Fent calendaris comparats, l'arqueoastronomia diu que a la Xina es va detectar que alguna cosa important s'estava produint en el cel. S'han trobat  similituds en calendari...

Tot i que he sigut i sóc profe de moltes coses més, he de dir que m'agrada ser profe de religió, malgrat les dificultats i les incomprensions.  M'agrada, encara que sigui una mica, ajudar a obrir els ulls a realitats marginades del pensament modern.  M'agrada ser amb vosaltres quan m'adono que esteu contents i contentes de ser-hi.  M'agrada molt i molt Tots són alumnes destacats, però aquestes en són  una petita mostra.  Gràcies Carla, Júlia i Daniela!  Glòria Vendrell Balaguer Desembre 2022

Conec aquest jardí pam a pam, l'he vist canviar, evolucionar, modificar-se adaptar-se. He vist els arbres quan eren petits i com s'han fet grans, els he vist pletòrics a l'estiu, caducs a la tardor, despullats a l'hivern, desvetllant-se en el temps de flors...  He vist aquest jardí amb avis que ja no hi són, amb pares que aviat no hi seran, amb fills, que com els arbres, eren petits i després grans, hi he vist néts nadons i néts enjogassats, germanes, nebots, cunyats...  Però hi ha una cosa que sempre hi és, variable i distinta segons el dia, segons el temps i el moment, però immutable i segura com res, l'amor delicat en la més pura essència del Déu que també estimo, tot i que necessàriment menys que Ell a mi, revelat en la bellesa petita de cada dia, de cada moment i de cada jardí.  Amb orgull em confesso cristiana creient, enamorada de Crist, els que em coneixen ja saben de mi, de com gira la meva vida al voltant d'això i de com de feliç em fa.  Una sola cosa ...

Hi ha un caminet bonic i arrecerat prop de casa i prop del mar on els pins no gosen ser grans on els ànecs hi són a tocar i on les petites dunes  entre caragols, flors i fulles hi amaguen la sal. Els dies de no res com avui hi ve de gust caminar arraulits sense pressa com si cap cosa hagués de passar Prop de casa i prop del mar Glòria Vendrell Balaguer octubre 2022

Els primers versos de l'Emigrant de Verdaguer citen aquesta vall:  f ormosa vall, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu... L' ermita al cel suspesa és el santuari de la Marededéu de Bellmunt, un lloc petit, d'amplada justa, però amb unes vistes espectaculars de 360º , especialment al vespre, quan el sol es pon darrere el Pedraforca, quan es fonen amb la nit a poc a poc, les Guilleries, el Collsacabra, el Puigmal, el Cadí, els Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, la Tossa, el Canigó, Cabrera Montserrat i la Mola, el Montseny i un llarguíssim etc amb la plana de Vic als peus. Construït sobre la pedra vida, que havia estat inicialment l'esglesieta del castell de sa Reganyada, el santuari és l'atalaia de la Plana, la imatge petita de santa Maria és un recés de pau sempre a punt per a qui hi arriba. Diuen que a finals d'estiu, eixams de formigues alades hi van a morir en el pedró i que és per això que també l'anomenen la Mareded...

  Els bufadors de Beví són uns forats per on surt corrent d'aire (quan surt) Diuen que és un aire fresc perquè ve de dins, on la temperatura és molt, més freda que a l'exterior. La serra dels bufadors és a Vall Ges-Bisaura, al costat de santa Maria de Besora, a la comarca d'Osona. Un antic enfonsament del terreny és el que ha donat lloc a aquest paisatge tan especial, sigui pel microclima, sigui per l'atmosfera que provoca l'obaga, sigui pel caire que té de conte de fades, sigui per la sobre abundància de molsa i de falgueres, o sigui per trobar-ho quasi de sobte al bell mig del bosc, com si obríssim una capsa de sorpreses. Molt recomanable! L'alè ferèstec dels budafors es pot fer notar de dues maneres, com un tímid respir adormit dins les entranyes de la serra o com un esclat de festa, vessat tot a fora. Això segon deu ser en dies molt especials... Haurem d'endevinar-los per tornar-hi, perquè és  la muntanya qui mana i no nosaltres, però en qualsevol cas, h...