El treball que dignifica

Treballem, diem, perquè ho necessitem per a viure, i està clar que per a viure necessitem diners.  D’acord, però , per a VIURE, què necessitem?... El que vull dir és que normalment associem el treball a la remuneració, i no sempre és així,pot coincidir o no coincidir.

El treball no hauria de ser una càrrega. Forma part de la mateixa naturalesa humana. Per a VIURE, el necessitem.  L’oci i el repòs estan en funció del treball , no són valors absoluts, no s’aguanten per si mateixos. Descansem perquè treballem i necessitem fer-ho.

Treballar ens dignifica, ens fa persones, ens fa participar de la Creació. Si hom te la sort de treballar en alguna cosa  que li és grata, te una sort immensa, però encara que treballem en una cadena de muntatge,en una centraleta de telèfon, hores i hores,  o en qualsevol cosa que no ens sembli  atractiva, sinó més aviat el contrari... en qualsevol cas i sempre, hi ha un nucli de veritat en el treball que no podem obviar : el sol fet de posar-se en moviment, de mirar en una direcció que no sigui la de nostre melic, el saber que tenim un horari que complir, un espai de responsabilitat, que per petit que sigui és nostre,  etc etc etc, ens ajuda, vulguem o no, a entrar en el fantàstic engranatge  del creixement  humà  Fins i tot penso que si algú està prostrat en un llit i pensa que no fa res i que és una càrrega pels qui l’envolten, també en aquest cas hi ha un treball d’aprendre a ser persona, un treball d’aprendre a situar-se en la vida i en el món, i un treball de transcendència, que de bon tros, és el millor treball.

Altre cosa és, veure quines són les condicions en que es treballa, però aquest és un altre tema que s’escapa del que pretenc dir aquí, deixant clar que no  nego pas  la seva  importància.

Dit tot això doncs, reivindico el treball no remunerat.  Hem associat treball a paga, per la necessitat de la vida, i per la manera que hem  tingut d’organitzar la societat, està clar, i no ho critico pas,però  el treball és quelcom més . Naixem amb treball, ens fem grans amb treball, aprenem a fer totes les coses que ens calen  amb molt de treball, formem famílies amb treball, tenim fills i els ajudem a madurar, amb moltíssim treball, fem coses que ens plauen, com l’esport i la muntanya, amb treball.  Pel manteniment del cos, i per “ l’estar en forma” no podem  eludir el treball de fer dietes i gimnasos o el que sigui. Amb treball hem de cuidar dels nostres grans, amb treball hem de procurar el nostre equilibri, amb treball hem de tenir cura de la nostra salut, amb treball, amb treball, amb treball...

No parlo de la cultura de l’esforç,  per se, i que està tan de moda, parlo del treball que te a veure amb estimar el que fas i per estimar  a qui ho fas.

Quan els nostres sis fills eren petits, tantes vegades m’havien preguntat , “ no deus treballar, oi? “.... al principi remugava, però al final vaig aprendre que hi ha coses que solament es comprenen amb molt i molt de treball.

Glòria Vendrell i Balaguer

Novembre del 2010