Artiés: Santa Maria i el Montarto
Santa Maria d'Artiés és considerada un dels millors temples exponents del romànic de la Vall d'Aran. El conjunt de les pintures murals del sostre del presbiteri són del s. XVI i no se'n coneix l'autor, malgrat que es diu que semblarien del pintor El Bosco, per la proliferació de detalls i l'emotivitat expressada. Són una escenificació del Judici Final: a una banda un gran drac que devora, calderes coent... i a l'altra els benaurats. També hi ha diverses pintures: fent referència a Déu Pare amb els evangelistes i algunes escenes bíbliques, com el judici de Salomó i la decapitació de Joan baptista.
Hi ha dos campanars que flaquegen l'església, un romànic i un altre a camí entre el romànic i el gòtic, un sobri i l'altre més sofisticat. L'edifici conserva les dues portes inicials, una d'elles més treballada, malgrat el deteriorament de les arquivoltes, i l'altra més modesta. Té retaules barrocs i un retaule gòtic principal al presbiteri amb escenes de la vida de la Verge Maria. La imatgeria religiosa correspon a dos segles, el XIII i el XVIII. El mobiliari litúrgic conservat a dins és dels segles XVI i XVIII.
Té una pica baptismal de pedra, d'estil romànic, un cor elevat de fusta, tres naus amb els seus corresponents absis i sis pilars cilíndrics, alguns encara decorats, que divideixen el temple en quatre trams.
Va ser construïda annexa a l'antic castell d'Entresanaigües, del qual avui solament en queda part de la muralla i diverses torres recuperades en excavacions arqueològiques.
Tot plegat, un seguici de segles de treballs, de restauracions i d'artistes de tota mena. És bonica de visitar, paga la pena, però l'autèntic monument d'Artiés, el que solament té un autor que no té temps, és el Montarto.
Ensenyorit sobre el riu Valartiés , sobre la vall del mateix nom i sobre el poble de teulades de pissarra pirinenca, deixa sempre embadalit, més que cap possible construcció humana.
Glòria Vendrell Balaguer
Juliol 2021
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada