Vall d'Astau, llac d'Oo, Hospice de France
La vall d’Astau , a prop de les Bagnères de Louchon i final d’etapa del “tour” quan aquest ve del “ Peyresourde”, ha estat tota una descoberta .
Malgrat que ha començat el dia amb boires, des de les granges d’Astau i a mida que hem començat a caminar, el sol ha anat plantant cara i s’ha imposat si o si, per a alegrança de tots.
Molta gent però també molt verd, molta roca i sobretot molta molta aigua, a dojo i arreu.
Després de deixar enrere les vistes de les “ granges d’Astau”, les muntanyes tornen a obrir-se, eixamplant-se en forma de regal. Després d’uns 450 m de desnivell continu en ascensió i després d’un petit descens, gairebé de sobte apareixen en aquest ordre : el refugi d’Oo, la cascada i el llac. La vista de les tres coses ensemblada és un autèntic galanteig als sentits.
Dés d’allà hem anat fins l’Hospice de France. Avui restaurant, bar i refugi , però alienat amb l’hopital de Benasque, en el seu dia havia estat hospital de debò.
Apareix també quasi de sobte, però el que hom no imagina és la bellesa del prat i de les muntanyes que s’estenen al davant, a tres hores del port de Benasque que tant em va enamorar fa uns anys.
De lluny estant, la vista és per a no oblidar, però a mida que hi vas, que hi entres, que escoltes, que trepitges, que veus, que olores... em faltarien paraules per a poder-ho explicar. Quedarà en la meva memòria , en la carpeta de les coses més belles.
Em ressona dins el salm 32 dels laudes d’avui : "La terra és plena del teu amor " ...
 |
| capella sant Jaume a Granges d'Astau |
 |
llac d'Oo |
 | ||||||
Vall d'Astau
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada