Venbariarismes

Fotografia del Joan Pau Inarejos i Vendrell Li passava sovint que li semblava ofegar-se sense motiu aparent . Es sentia atrapada entre cel i terra, entre mar i cel. I quan això passava se li assecava la pell i li queia a trossos com la serp quan fa el canvi. Era dolorós el trànsit, però calia.  Una petitíssima mil·lèsima de segon era suficient per engegar el procés. Això és el que ella es pensava, perquè no sabia que dins seu bullien massa coses. D’aquelles que no responen a res evident.  Aquell espai estret entre ella i tot, aquell desig inquiet i tremolós, aquell foc, aquell eloqüent silenci, aquella veu muda... tot d’una no cabia dins i s’obria pas a cops i espentes .  Encara que hi hagués un món sencer al seu costat, quan això passava se li assecava la pell i li queia a trossos, com la serp quan fa el canvi. Era un trànsit dolorós, però calia.  Atrapada entre cel i terra, entre mar i cel, es consolava pensant en el nou dia que sempre esdev...

Hi ha dracs i princeses pàgines de contes  i un cavaller llibres que vessen  les taules colors de primavera que estrena nens i nosaltres sol, cançons i roses arreu... és això  o què carai té ? Glòria Vendrell i Balaguer 23 abril 2013

www.ministeriocrecer.org Papa Francesc: Les expreso un deseo: (…) Que toda la pastoral sea en clave misionera. Debemos salir de nosotros mismos hacia todas las periferias existenciales. Una Iglesia que no sale, a la corta o a la larga, se enferma en la atmósfera viciada de su encierro. Es verdad también que a una Iglesia que sale le puede pasar lo que a cualquier persona que sale a la calle: tener un accidente. Ante esta alternativa, les quiero decir francamente que prefiero mil veces una Iglesia accidentada que una Iglesia enferma. La enfermedad típica de la Iglesia encerrada es la autorreferencialidad; mirarse a sí misma, estar encorvada sobre sí misma como aquella mujer del Evangelio. Es una especie de narcisismo que nos conduce a la mundanidad espiritual y al clericalismo sofisticado, y luego nos impide experimentar “la dulce y confortadora alegría de evangelizar”(...) Dios no es una presencia impalpable, un “dios-espray”, una esencia nebulizada que se expande a nues...

presseguers en flor Encara que sigui un tòpic, no tinc altre remei que dir que “ ha arribat la primavera” perquè no deixa de ser un esdeveniment carregat de sentit.  No hi ha res com treure-hi cap qualsevol dia del mes d’abril o maig  per adonar-se de que l’espectacle és a tocar. farigola florida trebolada bosc de l'Ordal En alguns llocs es mostra pletòrica i esplendorosa i en altres discreta i tímida,  però sempre fresca i renovada.  El cas és que sempre arriba, sempre hi és, sempre es mostra...  en siguem conscients o no, tant si li prestem atenció com si no...  és gratuïta com l’amor de debò. És per això que m’agrada. pixallits margarides flor de trepadella vermell petit Una passejada pel meu petit Penedès ha estat un regal pels sentits,  petit si voleu, però un regal per a mi. roselles Glòria Vendrell i Balaguer abril del 2013

motivossubterraneos.blogspot.com Un lloc en el món que faci olor de terra mullada,  que tingui un abast ben gran, com un miratge...  que no l’empresonin les portes ni les teulades  que somiï i que bategui amb el meu cor a la par del dels altres  que enterri cançons de guerra,  que foragiti les pors i les desesperances...  Un lloc en el món on poder estar- hi.  No se si existeix, si el trobaré,  si és al teu costat o dins teu o embolcallant totes les coses...  però no em cansaré de buscar-lo. Glòria Vendrell i Balaguer abril del 2013

 per què busqueu entre els morts aquell qui viu ?  No és aquí. Ha ressuscitat !  LLlc 24,5 Confesso que Crist ha ressuscitat.  Ho crec, ho celebro i ho visc en la mida que puc i que en sé.  Confesso que el Déu que he conegut en Jesús de Natzaret és un Déu que em té enamorada.  Confesso que de tots els amors coneguts, aquest n’és el primer i la Font.  Confesso que totes les alegries de la meva vida beuen de la nit de la Pasqua.  Confesso que any rere any, Ell fa renéixer en mi totes les esperances.. Enguany que és l'any de la fe, és un plaer poder confessar-ho Glòria Vendrell i Balaguer

Joan 19,18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Is. 53 7-8: Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i  ni tan sols obria la boca. L'han empresonat i condemnat, se l'han endut... X.L. Dufour : El missatge que proclamo és sense dubte un anunci d’amor, però de l’amor crucificat que resta victoriós gràcies a la confiança que tinc en la justícia de Déu. Reconec el rostre de Crist en el del meu germà, en el de l’home desheretat i perseguit per la injustícia dels homes; lluito perquè estigui menys desfigurat en el seu cos de carn i descobreixi el sentit del sofriment. Mirant al que han traspassat, comprendran que Déu és capaç de donar plenitud de la vida al que no es mereix anomenar-se vida. L’acte que Déu ha realitzat al retornar la vida al seu fill Jesús, s’actualitza encara avui. Bonhoeffer :  Déu és impotent i dèbil en el món, solament així està Déu amb no...

 Ara el que cal és que tot recomenci : la veu i el gest on no hi ha ni veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent...  Som al llindar d'un altre temps més dens i vari-diuen Ni tu ni jo no en sabem res, o a penes. Tanmateix sembla que en nosaltres perdura i recomença el món o el poble: tot és u.  El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom El poble és ningú. Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no havia cases, en els arbres que creixen on no havia arbres, en les noies que estimen per primer cop en tot allò que comença Quan ja sigui ben fosc tornarem cap el poble  serà pel mes de maig i farà una nit clara-  una mica vençuts, però amb les mans fresquíssimes  de la pluja i del vent, enmig d’un gran silenci Miquel Martí Pol "El poble " ( fragments )

Tu mires per la finestra esperant coses tan simples com veure el gos que et saluda cada matí des de la teulada, els ocells que volen i canten i el fum blanc de la xemeneia del forn, especialment quan és vaporós i fràgil...  El gos et busca quan no hi ets. Sap de sobres que tu sents els seus lladrucs des de dins de casa.  Les piulades dels ocells, que cada vegada sovintegen més per la primavera, et donen ganes de piular com ells. Malgrat els teus tímids intents, no ho aconsegueixes... però ets tan bonic quan ho proves !.... ells s’amaguen entre els testos dels veïns i les fulles enredades de la paret que puja des del pati , però els teus ullets no els dóna treva; cap se te n’escapa !.... i si algun dia  vola un colom o una gavina ... llavors et desfàs en emocions que de tan grosses, no t’hi caben dins !  El fum blanquinós és suggerent. L’observes amb atenció i amb una mica de silenci. No deixa de ser molt misteriós per a tu, però tot i així et ...

Enmig del món, en el tràfec del món, al bell mig del món,  però al capdavall sola  Enmig de tots, envoltada de tots, en el vostre cor, però al capdavall sola  Enmig del mar, a braçades lentes, acompanyada d’ones sempre,  però al capdavall sola  Enmig del bosc, del bracet de les fragàncies més tendres,  però al capdavall sola  Enmig de molts, per a bé o per a mal, ignorada o estimada de molts,  però al capdavall sola  Al néixer i al morir, a dins i a fora de mi, de dia i de nit,  al capdavall sempre sola  Però quan la soledat deixa de ser obscura  i es torna com la llum del migdia,  és quan m’adono de que no n’estic pas de sola.  Hi ha una soledat que enamora. Glòria Vendrell i Balaguer març del 2013

/www.facebook.com/photo.php?fbid=604886869537115&set=a.192112164147923.55187.178044268888046&type=1&theater Una nit de fred intens, d’aquelles en que la neu atapeeix fins i tot l’aire, quan pensava que mai més tornaria a veure el sol, l’ Ababuo, tot veient que ja no li quedaven forces, va pensar que es deixaria morir al terra gèlid. Al capdavall com que mai ningú trobaria el seu cos en aquell indret inhòspit ,al cap del temps acabaria convertint-se en desenes i desenes d’engrunes de neu. I la veritat és que aquesta idea li semblava bonica, de fet de les poques coses boniques que li havien passat en la seva curta però duríssima vida. Maltractada, vilipendiada i humiliada inútilment, l’Ababuo des de ben petita, mai no havia trobat el seu lloc en el món i és per això que aquella nit va decidir interiorment, en el els plecs de la pell més fonda, que la intempèrie no solament seria el seu lloc, sinó també la seva mort. La gelor de la neu i  la nit li van s...

fotografies de l'Anna Bosch Lluny creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada com vidre, d'una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys corrents de l'amor, ni l'aigua en el punt de la set, és a dir, res d'aquest món, no es pot comparar amb el plaer que regala mirar la flor. Mercè Rodoreda

Montserrat  Jo visc a un país petit  on de tant en tant hi neva i és tan bonic quan ho fa que tot i que de pas,  em sembla una esplèndida terra. Barcelona Jo visc a un país petit  on la muntanya és prop del mar i on hi ha dies com aquests en que el blau i el blanc es besen Sant Boi de LLobregat Jo visc a un país petit on els pobles no sempre ho semblen. Avui  el cel i el  núvol,  l'ermita i el Montbaig reposen plàcids sobre les teulades grisenques La Casa Llarga Jo visc a un país petit on hi ha cases de pagès que guarden geloses la neu de l'oblit i de la pena Glòria Vendrell i Balaguer Febrer del 2013

www.galeriadelpintor.com Ho havia intentat moltes vegades, però com més ho intentava, era com si alguna cosa la aixafés per dins i li fes malbé en les entranyes allò que ella pensava que havia fet bé per fora: es vestia de colors de princesa encesa, es guarnia amb les llums del món, es perfumava amb pètals de flors exòtiques, escrivia amb fil daurat cadascuna de les ombres que es lliuraven a la nit, anava amunt i avall pels camins més destres, dormia, es llevava , menjava, bevia, somiava, estimava i vivia, com no ho havia fet mai ningú. Però tot era en va.  Malgrat tot mai va deixar d’intentar-ho. Ningú s’ho pensava. Ningú ho imaginava.  Tot d’una, quan va deixar de preocupar-se per vestir-se de colors de princesa encesa, quan va deixar de guarnir-se amb les llums del món, quan va deixar de perfumar-se amb pètals de flors exòtiques, quan va començar a escriure de qualsevol manera i del que fos, quan va conèixer els camins maldestres, quan al dormir, ll...

“ Todos nacemos originales y morimos copias “  Carl Jung  “ Lo que la información consume es bastante obvio. Consume atención del que la recibe. Consecuentemente una gran cantidad de información crea un empobrecimiento de la atención”  Herbet Simon ( 1970)  “ En esta amalgama de uniformidad en que nos empeñamos en meter con calzador a los niños, de forzar la igualdad entre hijos y padres, borrando fronteras entre las generaciones, despreciando las actividades lúdicas espontáneas, empecinados en programar esclavizando tiempo de ocio, con este afán de suprimir los brotes de creatividad y genialidad de los hijos y alumnos… estamos matando al niño. Quizá no nos demos cuenta, pero ahora con urgencia, es momento de reflexionar y buscar soluciones a esta impune masacre “  Paulino Castells ( psiquiatra infantil)   El protagonista de la educación no es el método (…) el niño es protagonista de su educación. El principal cuidador actúa como in...

tesesdcauniversidade.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ Para que se pueda preservar el sentido del asombro innato que tiene un niño, necesita la compañía de por lo menos un adulto que lo comparte y con quien puede redescubrir la alegría, la ilusión y el misterio del mundo en que vivimos” Rachel Carson “ Nadie hasta ahora se ha dado cuenta de la riqueza de la simpatía, de la bondad y de la generosidad escondidos en el alma de un niño. El esfuerzo de una educación verdadera debería consistir en abrir la puerta de este tesoro “ Emma Goldman “No te preocupes porque tus hijos no te escuchan, te observan todo el día “ Teresa de Calcuta Los niños triangulan entre el mundo y la persona que les quiere y así aprenden (…) ese mirar a través de los ojos de sus primogenitores, es el modo más poderoso del que disponemos para educar a nuestros hijos. Por eso la mirada que tenemos ante el mundo que nos rodea, les afecta tanto a ellos...

aprendizajecolaborativo10.blogspot.es Del llibre de Catherine l'Ecuyer : " Educar en el asombro " “ El misterio es la cosa más bonita que podemos experimentar. Es la fuente de todo arte y ciencia verdaderos” Einstein “El saber, la posesión y dominio intelectuales están en aumento, en una medida tan incomensurable que abruma literalmente a los hombres (…) pero se debilita esa profundidad que brota de la penetración interior, en mirada y experiencia, la comprensión de lo esencial, la percepción por el conjunto, la experiencia, el sentido. Pues todo eso solo se puede obtener en el enfrentamiento interior de la contemplación ; y ello requiere calma, reposo, concentración…”  Romano Guardini “ El misterio nos mantiene sanos. Mientras vives el misterio gozas de buena salud; si destruyes el misterio creas mortalidad (…) loco no es una persona que ha perdido la razón. En realidad loco es el que ha perdido todas las cosas menos la razón. Su mente se mueve en un ...

v ivirenestelado.blogspot.com Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ Yo no doy el mundo por supuesto”   G.K. Chesterton  “ La mente intuitiva es un regalo sagrado y la mente racional es un fiel sirviente. Hemos creado una sociedad que rinde honores al sirviente   y ha olvidado el regalo “  Einstein  Los niños se asombran porque no dan el mundo por supuesto, sino que lo ven como un regalo(,,,)  Sean cuales sean nuestras creencias, la gran mayoría de los padres, científicos y educadores compartimos el punto de vista según el cual, el motor del ser humano es algo intangible(...)  El aprendizaje se origina desde dentro y el mecanismo a través del cual deseamos conocer, es el asombro (…)  El juego es la actividad por excelencia a través de la cual aprenden los niños, movidos por el asombro (… ) No es el juego el que tiene que funcionar sino que es el niño el que se tiene que...

www.splendidwallpaper.com   Del llibre de Catherine l'Ecuyer :  " Educar en el asombro " “ La belleza que atrae rara vez coincide con la belleza que enamora “  Ortega y Gasset  “ La humanidad puede vivir sin ciencia y sin pan, pero nunca puede vivir sin belleza porqué entonces no existiría razón para permanecer en este mundo”  Dostoievski   “ Los milagros son comparables a las piedras: están por todas partes ofreciendo su belleza y casi nadie les concede valor. Vivimos en una realidad donde abundan los prodigios, pero son vistos solamente por quienes han desarrollado su percepción. Sin esa sensibilidad todo se hace banal, al acontecimiento maravilloso se le llama casualidad,  se avanza por el mundo sin esa llave que es la gratitud. Cuando sucede lo extraordinario se lo ve como un fenómeno natural,  del que, como parásitos, podemos usufructuar sin dar nada a cambio" Alejandro Jodorowsky  “ La belleza no hace...