Pla de Boavi


Vaig marxar de casa dels pares molt aviat, de manera que quan ells i les meves germanes corrien per aquí, en càmpings o fondes baratetes o en acampada lliure, jo ja no hi anava... prou feina tenia amb els fills que eren petits i que no permetien ni motxilles ni caminades ( ni curtes ni llargues) 


Més tard vam començar en la mida del possible ensenyant-los a anar agafant gust per les muntanyes i déu n'hi do tot el que vam fer!... Però Boavi i el llac de Certascan era un deute pendent. 


Així doncs, després d'algunes dècades, ara que de nou estem sols, ha estat una alegria indescriptible apropar-m'hi, tot i que no al llac de Certascan com hagués volgut perquè encara està colgat de neu i és impossible arribar-hi. 


Pla de Boavi i bosc de Boavi a mes de maig d'una primavera hiper plujosa i amb neu fins fa molt poc, ha estat com un regal de la natura que de tan gran , no l'hem pogut acabar d'obrir. Com totes les coses precioses, ens ha deixat ganes de tornar per poder encabir si cap, tanta bellesa.












Pla de Boavi i bosc de Boavi és avet , és pi, és bedoll, és neu, és verdor, és roca... però sobretot és aigua, aigua arreu, aigua viva, aigua que espurneja, aigua que corre, aigua que guimba ,aigua de neu, aigua de riu, aigua de sol...

Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa