Jardins Artigas
En un passeig des de
la Pobla, abans d’arribar ens hem creuat amb el “tren del ciment “, que ens ha mirat una mica enutjat
per no haver-lo escollit per a fer el petit viatge.
Camí de Castellar de n’Hug, els jardins Artigas són com un botó cosit a la falda de la muntanya, una mena de llacet que en el seu dia va guarnir la lletjor del “ciment”. Avui , després de restaurats són el que són : un passeig de naturalesa revestida pels enginys del cèlebre arquitecte.
A mi m’agrada més la naturalesa sense
res més que ella, però tal com diu el nom, no és solament naturalesa, és naturalesa
dissenyada, és jardí, és Gaudí. No deixa de ser una bona experiència, veure el Llobregat
net de culpa, nítid i transparent, serpentejar divertit i sorollós entre el jardí
gaudinià, tenint en compte que quan davalla cap el mar, que és on jo visc, ni és
nítid ni transparent ni divertit , ni molt menys sorollós. Sentir-lo remorejar tota
l’estona és el que més m’ha agradat.
L’entrada principal
era des de la casa de la família Artigas. S'hi accedia per una gran porticada, d’ànima de ferro i de cos de
ciment
Centrats en un
bosquet, Gaudí va configurar la creu
evangelista formada pel Bou ( Sant Lluc ) a la font del Bou, l’àguila ( sant
Joan) al costat de la glorieta, el Lleó ( Sant Marc) a la pèrgola i el desaparegut Àngel ( Sant Mateu) a la zona
de la cascada.
LA FONT DE LA MAGNÈSIA:
El brollador dóna nom a la font. Es tracta d’aigua medicinal que els vilatans entraven a
buscar, tot passant per l’accés des de la fàbrica. El senyor Artigas donava
permís per entrar a la font, però sense entrar al seu jardí privat. Es tracta
d’una ànima de ferro i cos de ciment, al qual se li dóna una capa d’òxid de
ferro per aconseguir la tonalitat desitjada de les formes arbòries
LA GRUTA ( al
costat de la font de la magnèsia) :
un conjunt de grans
pedres sense polir, al mig de les quals queda suspesa la pedra clau
constitueixen la gruta fent un arc catenari, senyal d’identitat en l’obra de
Gaudí.
LA GLORIETA :
El pont dels arcs és una estructura feta a base d’una successió d’arcs en tot el recorregut. Dues figures presideixen aquest pont: la d'un home i la d'una dona. Al final hi trobem " el berenador": hi ha un gran banc amb un mural de natura. Des d’allí s’accedeix al Racó del pescador.
Em pregunto : si al principi del curs d'aquest riu hi ha un jardí, per què volen construir al final, en el seu delta, "L'eurovegas" ? ... Res a veure !
juliol del 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada