Les aventures de la Blanca a la muntanya
La Blanca estava una mica trista perquè ja feia dies que s’havien acabat les festes de Nadal.
Es recordava de com n’era de bonic l’arbre que havien posat al menjador de casa seva i de l’estrella daurada que hi havia al capdamunt.
Es recordava també de que havia arribat un dia a casa , el ninot de neu Friederic, que era el ninot encarregat d’avisar als arbres que ja s’havia acabat el Nadal, i que havia acomiadat el seu arbre.
- Apa! Adéu! Fins l’any que ve!
La Blanca ja tenia ganes de que arribés altre cop el Nadal per poder tornar a veure’l el seu arbre....
Un dia els pares de la Blanca van portar els seus fills a la muntanya,per passar un bon dia d’hivern
- Que bé que ho passarem!- va dir la Blanca al seu germà petit
I la Blanca es va oblidar del seu arbre de Nadal, de tant contenta com estava d’anar a viure aventures a la muntanya.
A dal del cel s’hi va posar un núvol molt gran, que va deixar anar unes volves de neu molt grosses.
La Blanca obria els braços per veure si podia agafar tota la neu que queia, però li relliscava per sobre i es posava tota al terra, fent precioses catifes blanques...
- Que bonic ! pensava la Blanca mentre somreia.
Cada cop nevava més fort, i el pare de la Blanca va dir que si continuava així, que podrien fer un ninot de neu, alt com un Sant Pau!
Quan van tenir fet el ninot de neu, el van veure tan bonic, que van pensar que era el ninot de neu més bonic del món!
- Ens el podem endur a casa? Va preguntar la Blanca
- La mare li va dir que no, perquè els ninots de neu solament poden viure a la neu,perquè dins les cases es desfarien....
Com que els feia llàstima de deixar el ninot de neu tot solet allà al mig, tan avorrit, li van dir que no es preocupés, que li buscarien un amic i que tornarien, així que el trobessin.
- Adéu adéu! – els va dir el ninot de neu tot content i tot imaginant-se el nou amic que li portarien.
Tots es van posar a caminar, però la Blanca es va posar els esquís per anar més de pressa, i Al cap d’una estona va arribar a un lloc, on havia dues figures de gel: un ren i un ermini, que li van dir que no es volien bellugar d’allà, que ja tenien un amic ninot de neu i que no en volien conèixer cap altre.
Un senyor que esquiava amb uns esquís molt grans, li va dir a la Blanca que mirés cap al cel, que ara que havia sortit el sol, potser veuria el ren del Pare Noel i un arbre de Nadal, que anaven al país on es guardaven les coses que ningú sap on guardar.
La Blanca es va quedar mirant el cel molta estona i ....
..... sí!!!!!!!!!.... pel mig del cel va passar un ren marró que duia posat el barret del Pare Noel, i al seu darrera un arbre de Nadal amb l’estrella i tot....
-apa! Si podria ser el meu arbre!- va sospirar la Blanca.
Més endavant, un senyor que també esquiava,li va dir a la Blanca que ell no podia ser amic d’un ninot de neu, perquè els ninots de neu tenen nas de pastanaga i cor de gel, i com que ell tenia nas i cor de persona, no s’hi entendria gaire bé.
- Veniu! Veniu!- va cridar el germà petit de la Blanca
- -aquest sí que voldrà ser amic del nostre!
Però el ninot de neu no es podia bellugar d’allà, perquè tenia molta neu als braços , al cap, a la panxa i a tot arreu, i a més a més, no veia ni escoltava res del que li deien, perquè la neu se li havia posat sobre els ulls i dins de les orelles.
I el cas, és que van trobar quatre ninots més :
El primer estava molt content, perquè una nena li havia fet un abric amb botons liles,perquè no tingués fred.
La nena i ell, els van saludar des del costat d’un arbre.
El segon tenia molta vergonya i no es deixava veure gaire, però la Blanca, amagada darrera un arbre, el veia com ballava amb una volva de neu que era taronja i no blanca, perquè s’havia equivocat de color.
El tercer esquiava sense esquís amb un esquiador molt poruc, que tenia por de la neu,perquè es pensava, que de tan freda com era, es tornaria un “ glaçó esquiador”
El quart no tenia cames ni peus, però va estar d’allò més content, perquè la Blanca li va fer una abraçada ben gran amb els seus braços i les seves mans, tan calentones, pels guants que portava posats.
L’arbre gros que havia al mig del camí, s’ho mirava tot sense dir res. Fins i tot,per un moment, les boles de neu es van quedar dins els núvols per veure l’abraçada.
Però cap dels quatre va poder ser amic del ninot de neu que havien fet la Blanca i la seva família: els uns per unes coses i els altres per unes altres.
Així que la Blanca es va posar a pensar al costat d’un arbre, a pensar, a pensar.... i va passar una cosa molt estranya 
L’arbre es va anar fent gran i gran... cada cop més, fins el punt, que se li va fer una porta de color groc, que la Blanca va obrir tota intrigada :
dins l’arbre hi va trobar un nen amb els seus pares i una balena de foc que servia d’estufa per escalfar-los.
El nen li va dir a la Blanca que aquell arbre era l’arbre de les solucions, i que tothom que hi entrava, podia trobar solucions als seus problemes.
La Blanca va dir que ella el que volia era trobar un amic per un ninot de neu que estava molt sol.
-això és molt fàcil- va dir el nen que vivia dins de l’arbre- solament has d’agafar una flor de neu, posar-la prop del pit, tancar els ulls una estona, i quan els obris trobaràs la solució.
La Blanca va fer el que li havia dit el nen, i en obrir els ulls, va veure un ós polar, que com que no feia por, com que era molt simpàtic i com que a més a més, era amic de la neu, va voler ser amic del ninot també de neu.
L’arbre es va tornar a fer petit i prim. La llum vermella de la balena de foc, il.luminava les fulles, i del darrera del tronc van sortir dos personatges més: un cocodril petit, que ni mossegava ni res i un altre ós grassonet i de color blanc i negre, tot bonic i rialler.
Així que l’ós polar, l’ós panda i el petit cocodril, van anar amb la Blanca i la seva família, a conèixer el seu nou amic ninot de neu, que va estar d’allò més content, en veure’ls !
Després de tantes aventures a la muntanya i després d’acomiadar-se del ninot de neu, de l’ós polar que no feia por, de l’ós panda grassonet i del petit cocodril quer no mossegava, la Blanca va anar a patinar sobre gel, amb uns patins que havia trobat dins de l’arbre de la muntanya, i que eren de la balena de foc, que com que no sabia patinar, els hi havia regalat amablement.
Autora : Glòria Vendrell i Balaguer
Dibuixos: els dofins i els dracs de P-5
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada