Les noves tecnologies

asiaoriental.blogs.uoc.edu

Hi ha qui criminalitza tot canvi per se i també hi ha qui voldria viure contínuament canviant les coses perquè mai està content, però el que és cert és que a grans trets som molt i molt reticents als canvis. No hi ha cap mena de dubte que estem assistint a un gran canvi degut a les noves tecnologies i que aquest ha irromput implacablement i sense vergonya en totes les esferes de la vida.

És molt fàcil criticar, que si estem lligats a un mòbil, que si no ens esforcem per trobar la informació perquè la tenim servida en safata, que si les xarxes socials són virtuals i que tenen poc a veure amb la realitat, que els llibres estan perdent pistonada etc

És veritat que amb internet el món s'ha fet petit i que s'ha fet petit per a tot, pel bo i pel dolent, però això no és ni bo ni dolent, és simplement una realitat i pretendre viure-hi d'esquenes és com pretendre voler viure en el fons del mar sense mullar-se. Fent-ne ús o no, les noves tecnologies són una realitat que se'ns imposa, ens agradi o no ens agradi. A alguns els agradaria fer com si no hi fossin. com si no anés amb ells, sense adonar-se de que és del tot impossible. Som humans per a tot i tota gesta humana te afectacions més enllà de qui les engega perquè som éssers en relació. Les nostres cèl·lules no poden viure aïllades, són cèl·lules obligades a viure en relació. De manera que , o som relació o no som.

Deixem de banda per un moment totes les coses negatives atribuïdes a internet, les xarxes socials i les noves tecnologies en general , que segur que són veritat, però  parem-nos a pensar en tantes de positives, que també són veritat. En diré algunes a tall d'exemple : 

Diuen que es llegeix menys.... no serà que es llegeix d'una altra manera? què importarà si es llegeix en suport de paper o en suport digital? he de recordar que el primers suports van ser pedres, tauletes, papirs, pergamins i no pas llibres ? .... pel qua fa a mi, mai havia llegit tant com ara

Diuen que ens tornem més individualistes.... què deurien dir els pocs amics de canvis quan es va inventar el telèfon de cable ? " ara ja no ens visitem per les cases, ja no estem en contacte com abans ! "...quan la realitat va ser que el telèfon va permetre comunicacions abans impensables !... no serà que el que varia no és la comunicació, sinó la manera de portar-la a terme ?? en qualsevol cas pel que fa a mi, les xarxes socials m'han permès tenir contacte amb família llunyana quan abans era inexistent, amb amigues de la infància que gairebé ni recordava i que m'ha il·lusionat trobar de nou.

Abans escriure podia ser una tasca més o menys fàcil o difícil , però el sí que era dificilíssim era que el que hom escrivia tingués algun abast. Avui per avui, internet és una finestra oberta a la societat, on tothom pot dir la seva . Pel que fa a mi, m'ha obert un món !

Sense les noves tecnologies estàvem subjectes al criteri informatiu d'altres,  mentre que ara per ara, el criteri informatiu el pot esbrinar cadascú, és un repte fantàstic !

Que tot plegat té molts perills i molts problemes, doncs clar que sí!... però em pregunto : és que potser viure no és un exercici saludable de prendre camí enmig de tants perills i de tants problemes ??

Hi ha dues maneres de viure, amb por o amb il·lusió. Jo em quedo amb la segona.

Glòria Vendrell i Balaguer

novembre del 2015